Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La Recepció de la filosofia de l'educació de Giovanni Gentile: del neoidealisme al neoespiritualisme

Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca i Manguán, Conrad Vilanou i Torrano

Resum


En aquest article es duu a terme una aproximació a la recepció de la filosofia de
l'educació de Giovanni Gentile (1875-1944), un dels pensadors més importants del corrent
neoidealista que l'any 1922 va formar part del primer gabinet de Mussolini com
a ministre d'Instrucció Pública, des d'on va endegar una reforma educativa de caràcter
humanista, conservadora i elitista, que va merèixer l'atenció dels nostres educadors. En
aquest sentit, i després d'unes notes introductòries sobre el Risorgimento, es presenta el
combat que el neoidealisme va mantenir contra el positivisme i el liberalisme, en uns
moments de profunda crisi en la cultura europea. A continuació, es revisa l'alternativa
que va representar el monisme neoidealista, que redueix la pedagogia a una disciplina
estrictament filosòfica, a l'esquema pedagògic herbartià, que com és sabut separa l'educació
en dues grans esferes, la psicològica i l'ètica. Finalment, es detallen alguns aspectes
de l'herència de Gentile dins del franquisme i, sobretot, es planteja la seva incidència
sobre el neoespiritualisme (amb autors com ara Michele Federico Sciacca), vist com un
fruit tardà del neoidealisme. Si després de 1945 el neoidealisme va perdre adeptes, a
partir del maig del 68 el neoespiritualisme va començar a retrocedir, justament quan
s'anunciava la mort de la Pedagogia o, el que és el mateix, la mort de la Pedagogia filosòfica
que per alguns equival a pedagogia dogmàtica o pedagogia metafísica.

Text complet: Text complet