Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La Pedagogía Social en la transición democrática española: apuntes para una historia en construcción

José Antonio Caride Gómez

Resum


L'article analitza el procés de construcció històrica de la pedagogia social i l'educació
social a Espanya des de principi del segle xx fins als anys noranta, amb especial
èmfasi en el període de la Transició democràtica. Aquest procés històric només es pot
entendre adequadament si s'analitza l'estreta relació que manté amb el desenvolupament
de la cultura democràtica i la intensa modernització que s'experimenta en tots
els àmbits de la vida social espanyola. També, i indiscutiblement, en l'educació i en
l'obertura de les seves teories i pràctiques a noves maneres d'educar i educar-se en
societat. En aquest sentit, s'han de significar els compromisos que ha adquirit la pedagogia
social amb els processos de transformació social, en la millora de la qualitat
de vida i en el benestar de la ciutadania. Les universitats, mitjançant la formació i la
recerca, i els col·lectius professionals, a través d'una àmplia gamma de pràctiques socioeducatives,
han contribuït significativament a l'expansió i la institucionalització de
la pedagogia social i l'educació social a tot el país. Les crisis econòmiques i socials que amenacen el món, ara com llavors, segueixen necessitant les seves contribucions per
a un millor desenvolupament, de l'educació i de la societat, congruent amb els drets
cívics i els principis que sostenen la democràcia i la cohesió social.

Text complet: PDF