Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Os primeiros anos de ensino secundario liceal, em Portugal: realidades, necesidades

Aurea Adao

Resum


Els primers anys de l'ensenyament escolar secundari a Portugal: Realitat, necessitats. L'ensenyament secundari creat per Manuel Passos, gairebé tres mesos després de l'esclat de la Revolució de Setembre (1836), no va entrar d'immediat en funcionament. Els Liceus o Instituts de les ciutats
principals van ser els primers a instal lar-se, en l'inici de la dècada de 1840; però 10 anys més tard, ja funcionaven tots els establiments previstos.

En un principi, els objectius definits per a l'ensenyament escolar secundari consistien en la preparació per a l'ingrés en els estudis superiors i en la formació professional dels alumnes que no poguessin seguir la formació acadèmica. Amb tot, per les matèries ensenyades i per la freqüència del seu ensenyament,
l'ensenyament secundari mai no va concretar els objectius de la formació professional, situació que començà a moure's a principis del 1870, quan van sorgir les primeres propostes oficials de creació d'un ensenyament
tècnico-professional.

La installació i el funcionament dels Liceus nacionals va crear les necessitats d'adopció de processos pedagògics i didàctics més perfeccionats i moderns. Els governs es van veure confrontats amb una sèrie d'exigències en el sentit d'haver de promulgar mesures urgents, tals com l'elaboració d'un reglament general
aplicable a tots els establiments, la uniformització dels compendis escolars que es poguessin acompanyar de guies programades per a l'estudi de les matèries d'ensenyament, la definició de criteris de precedència de les disciplines, la definició de l'ordre seqüencial dels continguts de l'ensenyament, i finalment, l'autorització per a la dotació a tots els liceus d'algunes càtedres considerades utilitàries, especialment les de llengües vives. El primer Reglament General dels Liceus va ser promulgat a l'abril de 1860, contemplant gairebé tots els
aspectes pedagògics, didàctics i administratius que venien essent exigits. Mentrestant, s'havia iniciat la polèmica entre els defensors del "règim de classe" i els seguidors d'un "ensenyament per matèries".

A la dècada de 1860-1870 hi correspon un període d'apatia en el funcionament de l'ensenyament escolar secundari, quan l'ensenyament lliure s'expandia amb la collaboració d'un gran nombre de professors de l'ensenyament oficial, que hi trobaven una font addicional de rendiment davant els seus migrats ingressos.
Per aquesta època, hi ha la publicació de lleis que no van arribar a entrar en vigor, i es van anar anullant successivament, fins que el 1876 va ser nomenada oficialment una Comissió destinada a preparar un projecte de reforma de l'ensenyament secundari, ajustat a les necessitats reals dels diferents liceus i els seus agents, el treball de la qual, donaria fruits en els anys següents.

Text complet: PDF