Recollida i emmagatzematge d’aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages). Gestió sostenible de l’aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere
Article Sidebar
Main Article Content
Narcís Carulla Gratacós
Carme Sanmarti Roset
Universitat de Vic
Montserrat Sanmartí Roset
Universitat Rovira i Virgili
L’article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l’emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d’un mas de la Catalunya central. L’estructuració d’una xarxa de recollida d’aigües d’escolament superficial a l’entorn d’un turó proper al mas va permetre l’acumulació de volums d’aigua renovables en una bassa, malgrat l’aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D’altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connectades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas.
Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s’ocupaven de les labors de neteja, de l’elaboració del menjar, de la higiene i de l’aviram, mentre que els homes s’encarregaven del bestiar, l’hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d’aquest emmagatzematge divers i dispers d’aigües lligat a un ús sostenible.
Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s’ocupaven de les labors de neteja, de l’elaboració del menjar, de la higiene i de l’aviram, mentre que els homes s’encarregaven del bestiar, l’hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d’aquest emmagatzematge divers i dispers d’aigües lligat a un ús sostenible.
Paraules clau
Mas, Sostenibilitat, emmagatzematge
Article Details
Com citar
Carulla Gratacós, Narcís et al. «Recollida i emmagatzematge d’aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages). Gestió sostenible de l’aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere». Estudis d’història agrària, 2012, núm. 24, p. 37-54, http://raco.cat/index.php/EHA/article/view/260803.
Drets
Drets d'autor
Des del número 29 (2017), quan s’envia una proposta, l’autor conserva els drets d’autor però atorga a la revista la primera publicació de l’obra.
Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement No Comercial de Creative Commons (CC-BY-NC), que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència i no se'n faci un ús comercial.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset, Les tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835) , Estudis d'història agrària: 2017: Num.: 29
- Carme Sanmartí Roset, El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí , Estudis d'història agrària: 1994: Núm.: 10
- Carme Sanmarti Roset, Montserrat Sanmarti Sanmarti Roset, Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX) , Estudis d'història agrària: 2009: Núm.: 22
- Montserrat Sanmartí Roset, Carme Sanmartí Roset, Contractes i producció agrícola dels Pellicer-Baldrich a Porrera(1800-1842) , Estudis d'història agrària: 2004: Núm.: 17