Recollida i emmagatzematge d’aigües al mas Sanmartí de Serraïma (Bages). Gestió sostenible de l’aigua per a usos domèstics, agrícoles i ramaders en relació al gènere

L’article exposa la racionalització i la sostenibilitat en la captació, l’emmagatzematge i el posterior ús de les aigües d’un mas de la Catalunya central. L’estructuració d’una xarxa de recollida d’aigües d’escolament superficial a l’entorn d’un turó proper al mas va permetre l’acumulació de volums d’aigua renovables en una bassa, malgrat l’aridesa climàtica i la pràctica absència de recursos hídrics subterranis. D’altra banda, la recollida de les aigües pluvials es complementava amb les aigües de les teulades connectades a una cisterna interior i amb un pou obert situat al mateix coll del mas.
Aquests recursos hídrics permetien uns usos diversificats en relació a les activitats domèstiques, ramaderes i agrícoles que es realitzaven en el mas. Les dones s’ocupaven de les labors de neteja, de l’elaboració del menjar, de la higiene i de l’aviram, mentre que els homes s’encarregaven del bestiar, l’hort i els conreus. El mas Sanmartí constitueix un exemple reeixit d’aquest emmagatzematge divers i dispers d’aigües lligat a un ús sostenible.