Raó, cos i cosmos. Un estudi sobre la corporalitat en el pensament platònic

El present estudi ofereix una visió àmplia i completa del lloc que ocupa la corporalitat enel pensament de Plató a través d’observar la seva presència en diversos diàlegs, especialmentel Fedó, el Timeu, el Fileb i el Cràtil. La corporalitat, tot i no rebre un tractamentsistemàtic per part de l’autor atenès, acostuma a aparèixer en contextos en què es descriul’ànima (i el procés de coneixement o del desig) o es reflexiona sobre el lloc de l’home enrelació amb el cosmos (en tant que el nostre cos humà participa del cos còsmic). La tesique defensem és que en Plató el cos representa un tret definitori de l’ésser humà que té unanaturalesa sempre indeterminada i inestable que només pot ser governada parcialment peruna cura de l’ànima, és a dir, per un govern d’allò corporal des de l’ànima o la racionalitat.Aquest fet, tanmateix, no implica la maldat del cos ni tampoc confirma una visió estrictamentdualista entre cos i ànima. Els diàlegs platònics, des de la seva complexitat, il·luminen la noció de corporalitat en un sentit que pot ajudar a ampliar i aprofundir els estudisactuals sobre aquesta qüestió.