Writing with the eyes. On the Nobel Prize in Literature awarded to Herta Müller

Amb Herta Müller, el Premi Nobel de Literatura 2009 va ser atorgat a una escriptora que prové de la minoria de llengua alemanya localitzada a la regió de Banat, a Romania. Müller va començar a escriure en clara oposició a la identitat alemanya
de la minoria a Banat, que evocava, entre altres coses, el passat nazi del seu pare, però també en oposició a un estil oficial basat en una identitat romanesa monolítica i a un realisme social que no deixava espai per a l'expressió individual. Els
enfrontaments amb la policia secreta es van desenvolupar gairebé immediatament. El 1987 se'n va anar a Alemanya, on ha viscut des de llavors. Ha publicat nombroses obres de ficció i d'assaig, i també ha rebut molts premis literaris. El Comitè del
Premi Nobel va citar la sobrietat i l'objectivisme de la seva prosa, que representa els impressionants paisatges dels desposseïts, i va elogiar la intensitat del seu llenguatge poètic. Les obres de Herta Müller es basen sistemàticament en l'autobiografia i, per tant, en la memòria. La seva escriptura és plena de frases curtes que se succeeixen inexorablement i no tenen cap
subordinació. La trama de la història es teixeix per mitjà d'imatges que a poc a poc s'omplen de significat a mesura que es desenvolupa la història. Al meu entendre, aquesta és la característica
més espectacular de l'escriptura d'aquesta autora, en la qual es reconeix el poder del llenguatge per a desemmascarar una terrible realitat. Un llenguatge desolat, provocador, magnífic... i que és extraordinàriament difícil de traduir. Potser per això l'autor és tan poc coneguda a Catalunya.