Manlleus en cantonès : conflicte entre condicions de fidelitat en rimes VC

Aquest article se centra en la manera com els anglicismes del xinès cantonès conflueixen en l’adaptació a través de quatre condicions fonotàctiques que restringeixen les combinacions possibles de vocals i de consonants a la rima. Tres d’aquestes quatre condicions són estrictament inevitables. L’arranjament fa canviar la vocal del nucli o la consonant de la coda. Tal com passa en mandarí, s’utilitzen canvis en els trets d’altura de les vocals ([alt], [AA]) com a oposició als canvis en el tret de posterioritat. Els canvis en les consonants de la coda obeeixen una jerarquia de fidelitat dorsal > coronal > labial que reflecteix la tipologia de reducció o simplificació de codes descoberta per Chen (1973) per a molts dialectes xinesos. Encara que es produeixin canvis en la vocal i en la consonant de la coda, les adaptacions directes afavoreixen els canvis en la coda però no en la vocal. Això suggereix que la prominència relativa de la vocal del nucli respecte a la consonant de la coda encara juga un paper important en aquestes adaptacions.