Aproximació al Neogen de Santa Eugènia (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental)

S’estudien els afloraments neògens de Santa Eugènia situats entre les conques
sedimentàries de Palma i d’Inca (Mallorca). Es realitza una revisió estratigràfica de la
zona i s’aporten noves dades sedimentàries i estructurals. Es descriuen afloraments
messinians, pliocens i quaternaris alguns inèdits i a una altura superior als coetanis de
la resta de Mallorca. La sedimentació, condicionada per la tectònica local (falla de
Sta. Eugènia – Sencelles), és majoritàriament litoral i de colmatació de conca. Es
reforça un model de sedimentació regional que inclou: a) un ambient finimiocè
restringit seguit d'un breu episodi salobre – lacunar, b) un Pliocè inicial amb
restabliment de condicions marines més obertes, c) un Pliocè mitjà més temperat amb
sedimentació litoral i platges, i d) sistemes dunars i paleosòls finipliocens i
quaternaris. Es constata una diferenciació entre la sedimentació del Pliocè mitjà –
superior de la conca d’Inca i la de Palma i l’existència d’activitat tectònica durant el
Pliocè i el Quaternari.