L'avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya
Article Sidebar
Main Article Content
Esteve Arboix
En aquest article es presenta l'experiència pràctica de l'avaluació de la recerca en l'àmbit d'humanitats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L'objectiu de l'article és explicar les característiques d'aquests processos d'acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s'observen elements singulars respecte d'altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d'avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l'avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d'evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l'avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d'investigadors d'humanitats, que, d'altra banda, debat la millor manera d'abordar l'avaluació de la seva activitat de recerca.
Paraules clau
Investigadors, Centres universitaris, Avaluació científica, Ciències humanes i socials, Investigació científica, Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Catalunya
Article Details
Com citar
Arboix, Esteve. «L’avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2018, núm. 40, http://raco.cat/index.php/BiD/article/view/339215.
Drets
Drets d'autor
Els textos de BiD no tenen costos de publicació i es troben subjectes a una llicència Creative Commons BY-NC-ND. Per tant, es poden consultar lliurement i es poden difondre sempre que se’n citin l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada” de cada article. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.