Els prats alpins als Pirineus catalans

Els prats alpins són l’element de paisatge més característic de les parts elevades dels Pirineus, de manera similar a com passa als Alps i a d’altres massissos semblants. Són hàbitat d’una flora singular, congriada al llarg de les oscil·lacions climàtiques plistocèniques i sobretot des de la darrera glaciació ençà. El clima canviant i diferents poblacions d’herbívors, primer silvestres i després domèstics, han impactat en l’estructura i funcionament d’aquests prats. Des de temps prehistòrics, la ramaderia ha propiciat l’expansió de prats vessants avall en detriment de boscos. En conjunt, es tracta d’un seguit de comunitats vegetals i hàbitats molt diversificats, tant en l’àmbit ecològic com també florístic i biològic en general. Ara observem i analitzem com la minva en l’ús ramader i els canvis ambientals produeixen canvis en la vegetació alpina, i estem concernits en la conservació dels seus valors naturals i culturals. Atès el bon coneixement que en tenim i les possibilitats actuals de seguiment i anàlisi, convé estudiar aquests canvis en tota la seva dimensió, centrats en la resposta als canvis ambientals i d’usos antròpics.