Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Selecció sexual: per què els mascles lluiten i les femelles trien?

Ferran Sayol, Mariona Ferrandiz-Rovira

Resum


La lluita per aconseguir reproduir-se és una part essencial de l’existència de qualsevol organisme. Per als animals sexuats, l’afer es veu complicat per la necessitat de trobar un altre individu disposat a aparellar-se. Charles Darwin va ser el primer que va estudiar els sistemes d’aparellament des d’una òptica evolutiva i va posar la primera pedra de la teoria de la selecció sexual. Tot i que va caldre més d’un segle per convèncer els científics de la seva validesa, ha esdevingut una de les àrees més fecundes en el camp de la biologia evolutiva. Segons la teoria, els caràcters que confereixen als individus més possibilitats de deixar descendència, malgrat que puguin comprometre la seva supervivència, seran seleccionats per dos mecanismes diferents. Per una banda, els individus d’un mateix sexe competiran entre si per aconseguir aparellar-se amb l’altre sexe, de manera que se seleccionaran caràcters que els facin bons competidors. Per altra banda, els individus d’un sexe, generalment les femelles, podran elegir quin individu els fa més el pes per aparellar-s’hi, de manera que es podran seleccionar trets que per alguna raó fan els individus més atractius a ulls de l’altre sexe. Sota aquesta perspectiva, la teoria de la selecció sexual ha mirat d’explicar perquè són els mascles els que normalment lluiten i perquè les femelles les que majoritàriament són més exigents a l’hora d’escollir parella. A més, ha permès entendre una gran varietat de comportaments extravagants en el context del sexe: còpules furtives, amants transvestits, regals nupcials o suïcidis sexuals. Tot s’hi val en la lluita per la reproducció!

Text complet: PDF