Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Contaminació lumínica: fenomen, efectes i abast

Manuel Garcia Gil

Resum


Aquest article té com a objectiu posar de manifest la problemàtica i l’abast de la contaminació lumínica en els ecosistemes més sensibles. El desenvolupament del fenomen és relativament recent (des de la industrialització massiva de les grans ciutats, a mitjan segle XX), i moltes de les seves repercussions sobre l’entorn són encara desconegudes.

Els éssers vius s’han adaptat a l’alternança entre dia i nit, desenvolupant les seves tasques d’activitat o descans, a les condicions de llum i foscor per a poder mantenir les relacions i interrelacions entre espècies i amb l’entorn.

Els ambients més sensibles  requereixen unes condicions de foscor molt rigoroses, i increments d’il·luminació molt lleus (inferiors als produïts per la Lluna),  que repercuteixen en els éssers vius que hi viuen.

La font de contaminació lumínica és l’enllumenat artificial nocturn. Aquest tipus d’instal·lacions, generen una llum intrusa coneguda com a directa sobre l’ecosistema. Aquesta llum pot ocasionar molèsties als entorns més propers a les instal·lacions (normalment menys de 500 metres), per una incidència directa des de la font de llum. Però hi ha una llum intrusa indirecta, de menys intensitat però de gran abast, que pot arribar a desenes de kilòmetres de distància. Aquesta incideix sobre els ecosistemes, a través de la cúpula celeste, que actua com a emissor de llum artificial, per reflexió de la llum des de les ciutats.

Text complet: PDF