Josep Plana i Dorca, poeta modernista, catalanista i teòsof

Cronològicament modernista
i d’ideari catalanista, Josep Plana i
Dorca és per damunt de tot un poeta
representatiu de la literatura esotèrica,
com es dedueix de l’estudi dels
temes més rellevants de la teosofia
i dels religiosos indis a Curtas… y
més curtas (1901), Bastides y pedruscall
(1904) i Papellones (1907), sense
oblidar el seu curiós opuscle Els meus
exlibris y sa descripció filosófica. Amb
relació a això, es reflexiona sobre la
viabilitat d’una poesia esotèrica i hermètica
en el context del modernisme
literari català.