Joan Maragall: moments d’il·luminació en les vivències clau individual i col·lectiva

Maragall és hereu de Verdaguer
en potenciar al màxim una fusió il·
luminadora entre paisatge i paraula,
tant a nivell individual com col·lectiu.
En el primer sentit, al poema extraordinari
«Les muntanyes» (1901),
s’hi produeix una comunió paisatgeindividu
que posa de manifest el que
Arthur Terry ha anomenat una «saviesa
tel·lúrica»; en un segon moment,
amb el subsegüent poema «Retorn»
(1901), la fusió es convertirà en un espai
de reflexió i acció, i d’apropament
entre les geografies natural i humana,
a la recerca de sentit, i llibertat, a la
vivència col·lectiva.