Acció col·lectiva i heterodòxies : de tenebres i il·luminacions

Mags, visionaris i agitadors lliurepensadors
ens permeten travessar
les fronteres de la realitat establerta,
transitar entre tenebres i
il·luminacions, per situar-nos en un
marc de relació dialèctica a través
de la cultura, entesa com el camp
del combat social amb projectes sovint
antagònics. L’objectiu principal
d’aquestes ratlles és interpretar com,
en el context del final del segle xix i
l’inici del xx, l’experiència del creador
desbarata els seus propis sentits i els
sentits socials dominants. Veiem com
moviments com el del catalanisme,
l’espiritisme i la maçoneria —de vegades
encavalcant-se i tot— van esdevenir
el rerefons d’un procés idealista,
circumscrit a una doble concepció
estètica: la de l’art com a passió i com
a rebel·lió. També ens aproximem a
les dimensions instrumentals d’aquest
procés, ja que per exemple per a amplis
sectors de les classes populars catalanes
l’espiritisme aflora a mode de religió
laica, antiautoritària, igualitarista i
socialitzadora de l’ideal superior de bé
col·lectiu, amb un vincle indissoluble
amb l’anarquisme. Així, del recorregut
que realitzem per algunes de les
veus i les idees més significatives, així
com dels canals de difusió, arribem a
l’experiència de Mossèn Cinto amb
aquests cercles. La condemna que es
va fer sobre Verdaguer, acusant-lo
de practicar exorcismes i d’entrar en
contacte amb visionaris, reflecteix el
conflicte directe que mantingué amb
la jerarquia de l’església catòlica.
Paraules clau: catalanisme, espiritisme,
maçoneria, idealisme, anarquisme,
Jacint Verdaguer, exorcismes,
església catòlica