A propòsit de la tradició textual i l'edició crítoca del Mil Prverbis (1302) de Ramon Llull

A partir de l’estudi del cas dels Mil
proverbis (1302), un dels cinc reculls de
proverbis que Ramon Llull escrigué,
el present article aborda alguns dels
problemes i els reptes que l’edició
d’una col·lecció de proverbis medieval
pot plantejar al filòleg. El treball
inclou en primer lloc una breu presentació
de l’estructura de l’obra, dels seus
trets formals i de les característiques
generals de la tradició textual que
l’ha transmès. Tot seguit s’analitzen
un conjunt de llocs crítics que tenen
com a denominador comú la dificultat
d’escatir si els proverbis transmesos
només per una branca o un grup de
testimonis són autèntics o no.