"A la mort f'En Rafel de Casanoca". Un poema oblidat de Verdaguer i la seva circumstància

La producció poètica a l’entorn de
Rafael Casanova i, en general, sobre la
Guerra de Successió, és molt escassa
en la literatura catalana renaixent,
fet que no comença a capgirar-se fins
als anys vuitanta del segle XIX. El cas
del poema «A la mort de Rafel de
Casanova» (1865), de Jacint Verdaguer,
és singular i primerenc, per les
circumstàncies de composició, per la
recepció pràcticament nul·la que va
tenir després de ser guardonat amb
un premi extraordinari en els Jocs
Florals, pel fet que l’autor mai no el va
recollir en cap llibre i perquè, en més
d’una ocasió, l’escriptor de Folgueroles
va declarar que era la pitjor peça que
havia escrit mai. El treball se centra
en l’estudi d’aquest cas, sense resoldre,
malauradament, algunes de les
preguntes que suscita, tot i aventurar
algunes hipòtesis sobre la qüestió. El
treball destaca igualment l’antiborbonisme
de Verdaguer (i al seu carlisme
de fons) i passa revista, també, a la
presència de la Guerra de Successió
en l’obra del poeta, dins la qual s’ha
d’emmarcar el poema.