"Quan el mal ve d'Almansa..." El reflex literari vuitcentista de la Guerra de Successió a Valencia

El País Valencià fou un dels primers
territoris de la Corona d’Aragó
a patir les conseqüències que provocà
la Guerra de Successió al tron hispànic
(1701-1713/1715). Així, la pèrdua, per
part dels austriacistes, de la coneguda
com a batalla d’Almansa (1707) comportà,
entre els valencians, el menyscabament
de les senyes d’identitat pròpies
i la submissió a les lleis i la llengua
de Castella. En aquest sentit, a més de
recordar que els efectes de la Guerra
de Successió començaren a fer-se
notar, entre els catalanoparlants, en
1707 i a València, aquest treball pretén
analitzar quin fou el reflex literari que
aquells fets bèl·lics –i el conseqüent
decret d’annexió del Regne de València,
de 29 de juny de 1707– tingué
entre els protagonistes de la branca
valenciana de la Renaixença: Teodor
Llorente, Constantí Llombart,
Josep F. Sanmartín i Aguirre i Josep
M. Puig i Torralva, entre d’altres De més a més quan la seua mirada
envers aquells esdeveniments fou
crítica; però, potser, no tant com, en
bona lògica, hom podria esperar d’uns
escriptors que maldaven per recuperar
l’ús i el prestigi de la llengua i la literatura
catalanes. I és que, sovint, alguns
d’aquests intel·lectuals hagueren de
fer autèntics equilibris «polítics» per
tal de no molestar els descendents
d’una dinastia, la borbònica, que en desembre de 1874 ells mateixos havien
contribuït a restaurar.