Enric Balaguer: alquímia, totalitat i bonhomia

A l’hora d’explicar com ha resultat possible, a Alacant, tot un fenomen Enric Balaguer a partir d’aquella criatura que un dia va anar a l’escola del Castell de Guadalest, talment el xiquet del tio Canya –«la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova»–, quan els mestres parlaven «de manera estranya» (sobre «bosques de
hayas, robles y castaños», posem per cas) i se sentien legitimats per a agredir sàdicament les criatures, no puguem ara evitar la temptació de pensar que la seua excepcional qualitat professional i humana ha estat feliçment forjada amb una singular i irrepetible polivalència. Entre altres elements: d’alquímia, totalitat i bonhomia.