Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Relat, resplendor i discontinuïtat del sentit en Maurice Blanchot

Carlos Surghi

Resum


Aquest article postula una lectura dels relats de Maurice Blanchot des de la realització que proposen per a la noció de desaparició —entesa com a essència de la literatura—. Així l'absència d'argument, sentit i representació atorguen als relats una característica singular: la d'orientar la seva realització cap a l'experiència de mort. D'aquesta manera, la discontinuïtat, a través de figures com la casa, l'habitació o el passadís, que es reitera com a metàfora de la deriva o com absència total de sentit, acaba sent una manera d'abordar la dimensió crítica que aquests relats arrosseguen; però a condició d'evitar la reducció mateixa que el llenguatge pot exercir; és a dir, tot protegint la seva condició de relats impossibles de llegir.

Text complet: PDF (Castellano)