Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L'horitzó de finitud en 'una solitud massa sorollosa' de Bohumil Hrabal

Gerardo Argüelles Fernández, Laura Montenegro Moreno

Resum


El rerefons estètic que aquí ens ocupa s’orienta en el fenomen de la massificació i reproductibilitat de les obres d’art en detriment de les seves qualitats auràtiques, segons el fil conductor traçat per l’autor txec, Bohumil Hrabal en la traducció de Monika Zgustova. L’anècdota es construeix sobre les experiències íntimes de Hanta, que s’ocupa del reciclatge de paper tot dedicant especial atenció als patrimonis bibliogràfics i reproduccions artístiques subministrades en qualitat de deixalles. El nostre anàlisi, amb l’ajuda d’autors com Husserl, Jaspers, Benjamin, Safranski i Bauman, elucida també l’horitzó d’anhels del protagonista en tant que representant del fracàs de la modernitat il·lustrada, traduïda en malenconia, culpa i angoixa, enarborades per la «mort de l’art», atribuïda a Hegel, de la qual Hanta se’n sent alhora còmplice i redemptor.

Text complet: PDF (Castellano)