Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Mirar, escoltar, tocar. Polítiques i poètiques d'arxiu en 'Tierra sola' (2017) de Tiziana Panizza

Irene Depetris Chauvin

Resum


Després d'un ardu treball d'investigació, rescat i recopilació, la cineasta xilena Tiziana Panizza va construir un arxiu conformat per 32 documentals de diferents països que van ser realitzats a l'illa de Pasqua entre 1933 i 1970. En aquestes filmacions hi ha imatges dels moai, les característiques escultures de pedra de la cultura rapanui, però amb prou feines apareixen els seus habitants, que durant més de 60 anys van ser confinats a un sector del territori i se'ls va impedir circular o abandonar la seva pròpia terra. El documental Tierra Sola (2017) explica aquesta història de subjecció tot establint vincles entre fragments dels documentals, testimonis de gent gran i el registre observacional de l'única presó que existeix avui a l'illa. Aquest article analitza les maneres en què la pel·lícula de Panizza construeix i deconstrueix l'arxiu fílmic, mitjançant una operació de muntatge que posa en evidència el caràcter colonial de la mirada etnogràfica, així com recupera la dimensió afectiva de l'arxiu i l'estatut expressiu dels seus documents, reorganitzant una escena de memòria que inclou les dimensions visuals, aurals i texturals de la cultura.

Text complet: PDF (Castellano)