Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Proposta i acceptació dels encavalcaments en el marc de les idees geològiques de començaments del segle XIX

P. Santanach

Resum


Es relata la història de la introducció del concepte d’encavalcament a començaments del segle XIX: 1) la publicació de superposicions estratigràfiques anòmales als Alps per H.-C. Escher el 1807 i el rebuig d’aquest fet per von Buch, defensor de l’ortodòxia neptunista, el 1809; 2) la descripció del contacte entre el granit i els dipòsits juràssics i cretacis, a la vall de l’Elba (Saxònia), com a un encavalcament (encavalcament de Lusàcia) amb les corresponents roques de falla per Weiss el 1827; 3) la polèmica entre neptunistes i plutonistes pel que fa a la interpretació d’aquesta estructura (1829-1834); aquesta polèmica conduí a l’arraconament de les idees de Weiss, que no encaixaven en cap de les teories imperants; i 4) el projecte de recerca de Cotta (1835-1838), que portà a l’acceptació de l’encavalcament de Lusàcia per la comunitat geològica: es retorna a la interpretació de Weiss, després que la polèmica entre neptunistes i plutonistes l’eclipsés. L’article també tracta sobre les actituds dels investigadors enfront de models i observacions, així com sobre aspectes metodològics.

Text complet: PDF