Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La Recerca en periodística contra la desmemòria històrica: quatre memòries joves estroncades

Josep M. Casasús i Guri

Resum


El periodisme és una de les activitats que queden més afectades per les
situacions d'absència de llibertats com les viscudes durant la postguerra
espanyola a partir de l'any 1939. El periodisme ocupa un espai públic rellevant
i és lògic que experimenti amb més intensitat que altres àmbits de
treball la manca de llibertats. Com a conseqüència d'aquest efecte inicial,
la recerca en periodisme també pateix en la mateixa mesura. Durant molts
anys, el silenci més profund va planar sobre la rica tradició periodística catalana
que va estroncar la guerra espanyola, i la recerca en periodística era
inexistent. Un cop endegades, però, metodologies pròpies per a la recerca
en aquest camp de la comunicació pública, calia, també, recuperar estudis
sobre la feble memòria històrica col·lectiva sobre periodistes joves que foren
víctimes de la violència extrema que va esclatar el juliol del 1936 amb la
insurrecció militar i la revolució anarquista. Algunes d'aquestes joves promeses
moriren a l'exili, com fou el cas d'Irene Polo, altres periodistes foren
assassinats, com és el cas de Josep Maria Planes, i d'altres moriren o desaparegueren
al front de l'Ebre, com el cas de Jordi Folch i Camarasa i de Ramon
Esquerra. La recerca en periodística, doncs, pot contribuir a lluitar
contra la desmemòria històrica, sobretot quan les víctimes de l'oblit són
periodistes joves i modestos, malgrat el seu talent professional, les seves
aptituds i la seva formació cultural.

Text complet: PDF