Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Primavera i canvi climàtic

Agustí Jansà Clar

Resum


L’escalfament observat a les illes balears els darrers trenta o quaranta anys, com a conseqüència del canvi
climàtic, és més del doble del que s’observa a escala planetària. aquest escalfament presenta, a més, una gran
estacionalitat. Concretament, a l’observatori de l’aeroport de palma l’escalfament és bastant feble a ple hivern, però
presenta un índex màxim exagerat a la primavera i al principi de l’estiu (abril, maig i juny). el desequilibri radiatiu
produït per la intensificació de l’efecte hivernacle no és suficient per explicar un escalfament tan important en aquesta
època. hi ha d’haver algun mecanisme meteorològic addicional. per tal d’esbrinar a quin mecanisme meteorològic
addicional correspon aquest escalfament exagerat, hem analitzat la dinàmica dels mesos de maig i juny entre el 1973 i
el 2009, mitjançant les reanàlisis de ncep/ncar, a més d’alguns índexs de teleconnexió i alguns aspectes
complementaris del temps local. el resultat és que el gran escalfament observat al maig i juny a les illes balears, a
mallorca concretament, està associat amb un augment del predomini de l’anticicló subtropical en aquesta època, la
qual cosa significa que és la prolongació de l’estiu dinàmic cap a la primavera. aquest fet, que és compatible amb la
coneguda migració cap al nord del camí de les pertorbacions ciclòniques, seria un fet transitori, que de cara al futur
s’hauria de desaccelerar, per permetre el desplaçament cap a ple estiu de l’escalfament màxim, tal com indiquen els
escenaris climàtics construïts. el sosteniment d’un escalfament tan gran a la primavera no és compatible amb els
escenaris climàtics disponibles.

Text complet: PDF