%PDF-1.3
%
1 0 obj
<<
/OPM 1
/Type/ExtGState
>>
endobj
2 0 obj
<<
/FL 1
/SM 0.01
/Type/ExtGState
>>
endobj
3 0 obj
<<
/OP true
/Type/ExtGState
>>
endobj
4 0 obj
<<
/OP false
/Type/ExtGState
>>
endobj
5 0 obj
<<
/Length 954
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
q
/GS2 gs
0 0 0 0.1 k
296.569 56.693 114.455 566.929 re
f
Q
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
14 0 0 14 317.9053 130.328 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(T)Tj
0.57519 0 TD
0.001 Tc
0.025 Tw
(aula (UIB) )Tj
-1.00884 -1.2 TD
(n\234m. 37, 2002)Tj
-0.47742 -2.48572 TD
0 Tc
(E)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
9.8 0 0 9.8 314.4883 78.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0 Tw
[(L)-393(PENSAMENT)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
8.82 0 0 9.8 390.2426 78.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.004 Tc
0 Tw
(DE)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
12.6 0 0 14 317.598 60.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(R)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
8.82 0 0 9.8 326.6438 60.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.004 Tc
0 Tw
(AMON)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
12.6 0 0 14 357.7766 60.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(L)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
8.82 0 0 9.8 366.1302 60.7281 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.004 Tc
0 Tw
(LULL)Tj
/F1 1 Tf
1 0 0 1 -1000 1680.3151 Tm
1 g
-0.25 Tc
( )Tj
ET
Q
endstream
endobj
6 0 obj
<<
/Length 5168
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
15 0 0 10 76.6889 486.2808 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0.025 Tw
(ELS PRINCIPIS DE L\325ART LUL\341LIANA I LES)Tj
5.42359 -1.2 TD
(SEVES DEFINICIONS)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
10 0 0 10 189.1722 450.2809 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0.025 Tw
(Jordi Gay\210 Estelrich)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 221.9149 438.2809 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Roma)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 408.6422 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0 Tw
(RESUM)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 86.5777 408.6422 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.041 Tw
[(:)-291(Els principis de l\325Art ocupen un lloc central en el proc\216s d\325avaluaci\227 de les aportacions de Ramon)]TJ
-3.6106 -1.19999 TD
-0.012 Tw
(Llull a la reflexi\227 filos\230fica. L\325objectiu d\325aquest article \216s el d\325inventariar les diverses formulacions que es fan)Tj
0 -1.2 TD
0.04 Tw
(d\325aquests principis al llarg del desenvolupament de l\325Art. Aix\222 mateix, pret\216n mostrar els conflictes referents)Tj
-0.0001 Tc
(a)'
0.70524 0 Td
0 Tc
0.011 Tw
(la definici\227 de la divinitat i la seva relaci\227 amb les dignitats i els principis al llarg de l\325obra de Ramon Llull.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 364.573 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0 Tw
(ABSTRACT)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 101.2496 364.573 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.228 Tw
[(:)-477(T)-1(he prin)1(c)-1(iples o)1(f)-1( the Art are central to an evaluation of Ramon L)1(lull)-11( co)-1(ntributions to)]TJ
-5.44459 -1.19999 TD
0.137 Tw
(philosophical inquiry. The aim of this article is to take stock of the various formulations applied to these)Tj
0 -1.2 TD
0.073 Tw
(principles in the course of the development of the Art. It also attempts to point out conflicts concerning the)Tj
T*
0.025 Tw
(definition of the divinity and its relation with the dignities and the principles in the course of Llull\325s opus.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 304.7668 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.115 Tw
(Per avaluar el lloc que un determinat autor ocupa en la hist\230ria de la filosofia, hi)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.065 Tw
(hauria possiblement un bon grapat de criteris, fins i tot contradictoris entre si. A pesar)Tj
T*
0.267 Tw
(de totes les precaucions, resulta dif\222cil que la narraci\227 d\325una hist\230ria tan llarga i)Tj
T*
0.072 Tw
(d\325episodis tan diversos, com \216s la de la filosofia, no desemboqui en una reconstrucci\227)Tj
0 -1.19999 TD
0.139 Tw
(tenyida d\325un cert subjectivisme. La narraci\227, per\230, no seria consistent sense suportar)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(conscientment una limitaci\227 semblant.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.012 Tw
(Un criteri, en el qual coincidir\210 la majoria, \216s partir de l\325acord que existeixen alguns)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
-0.02 Tw
(temes definibles que han estat objecte i s\227n \321ens atrevim a dir\321 objecte d\325una reflexi\227,)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(que, pel m\217tode adoptat en el seu estudi, es defineixen com a filosofia.)Tj
1.41732 -1.2 TD
-0.002 Tw
(Aix\222, per a la inclusi\227 d\325un autor en la hist\230ria de la filosofia, la primera investigaci\227)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.206 Tw
(consistir\210 a comprovar si ha participat en aquesta reflexi\227 d\325una manera volguda i)Tj
0 -1.2 TD
0.314 Tw
(suficientment constatada, principalment amb els seus escrits. Ser\210 oport\234, tamb\216,)Tj
T*
0.109 Tw
(comprovar si altres han percebut directament o indirecta aquesta voluntat de l\325autor i)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(n\325han avaluat els resultats.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.038 Tw
(Aquestes constatacions tan elementals no resulten tanmateix sup\217rflues en el cas de)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.022 Tw
(Ramon Llull. Per dues raons prou conegudes, que cal, per\230, especificar de bell nou: per)Tj
0 -1.2906 TD
0.025 Tw
(la seva concentraci\227 en la \307disputa missionera\310 i, segon, per l\325hegemonia de l\325Art.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 390.8298 115.1607 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
ET
0 0 0 0.2 k
232.441 566.929 178.583 56.693 re
f
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F6 1 Tf
13 0 0 13 243.5837 611.7322 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
[(T)92(aula)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
13 0 0 13 274.1699 611.7322 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F6 1 Tf
13 0 0 13 280.9949 611.7322 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(quaderns de pensament)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
12 0 0 12 338.0896 596.8161 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(n\234m. 37, 2002)Tj
0.92031 -1.2 TD
(P\210g. 53 - 71)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 72.4799 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 69.8399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.163 Tw
(Per a aquest enquadrament inicial, vegeu J. GAY\313, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 255.2349 69.8399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.163 Tw
(Raimondo Lullo. Una teologia per la missione)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 411.7121 69.8399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
-44.2524 -1.2 TD
0.025 Tw
(Milano, 2002, p\210g. 27-71.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 89.472 m
127.559 89.472 l
S
Q
endstream
endobj
7 0 obj
<<
/Length 6560
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.054 Tw
(Pel que fa a la primera ra\227, \216s ben sabut que tota l\325activitat coneguda de Llull pren)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.34 Tw
(origen en la decisi\227 de dedicar-se totalment a la propagaci\227 de la fe cristiana,)Tj
0 -1.19999 TD
0.056 Tw
(especialment amb l\325elaboraci\227 d\325un sistema \(cosa que inicialment \216s presentada com a)Tj
0 -1.29066 TD
0.066 Tw
(\307redacci\227 d\325un llibre\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 147.2919 582.1773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(2)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 150.5419 578.8773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.64831 0 Td
(i)Tj
0.59331 0 Td
0 Tc
0.066 Tw
(la promoci\227 de centres de preparaci\227 intel\341lectual i espiritual)Tj
-10.52651 -1.20001 TD
0.046 Tw
(per als futurs missioners. Ara b\216, el nucli del projecte missioner ideat per Llull, que en)Tj
T*
0.079 Tw
(el seu conjunt resulta innovador per al seu temps, el constitueix la seva concepci\227 del)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(di\210leg o de la disputa religiosa.)Tj
1.41732 -1.20001 TD
0 Tw
(Llull proposa el di\210leg com a alternativa millor a la usual predicaci\227 missionera, que)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.045 Tw
(consistia en la proclamaci\227 de les veritats de la fe cristiana, immediatament seguida de)Tj
0 -1.2 TD
0.139 Tw
(la invitaci\227 a la conversi\227. Ara b\216, la intensificaci\227 de l\325acci\227 missionera, que havia)Tj
0 -1.19999 TD
0.239 Tw
(tingut lloc durant les darreres d\217cades i que en temps de Llull presentava figures)Tj
0 -1.2 TD
0.03 Tw
(destacades, no presentava un balan\215 quantitativament gaire positiu. Sembla que Ramon)Tj
T*
0.035 Tw
(Llull, tal vegada d\325una forma molt personal, perceb\216 la radicalitat de les conseq\237\217ncies)Tj
0 -1.19999 TD
-0.02 Tw
(culturals i socials que implicava la conversi\227. Molt sovint es recorda la hist\230ria que Llull)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(repeteix en diferents ocasions i en la qual exposa el frac\210s d\325un missioner \(possiblement)Tj
T*
0.106 Tw
(Ramon Mart\222\) que es neg\210 a argumentar amb raons demostratives la seva predicaci\227,)Tj
0 -1.19999 TD
-0.029 Tw
(al\341legant que la fe no es pot sotmetre a la prova racional. La hist\230ria es tanca amb el ref\234s)Tj
0 -1.29067 TD
0.018 Tw
(de la conversi\227, acompanyat de la irritaci\227 per una ruptura cultural,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 328.2953 413.2712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(3)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 334.2301 409.9711 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.018 Tw
(que la sinceritat de)Tj
-27.65372 -1.19999 TD
0.123 Tw
(l\325oient fa ara irremeiable. En la narraci\227, en efecte, Llull no deixa mai d\325indicar que)Tj
0 -1.2 TD
0.119 Tw
(l\325oient (el rei de la hist\230ria) posseeix una s\230lida formaci\227 cultural, que amb els nous)Tj
T*
0.019 Tw
(coneixements sobre la fe cristiana queda profundament q\237estionada sense cap indicaci\227)Tj
0 -1.19999 TD
-0.016 Tw
(v\210lida per trobar ulterior soluci\227. \307Ja no som ni sarra\222, ni jueu, ni cristi\210\310, \216s la confessi\227)Tj
0 -1.2 TD
-0.036 Tw
(d\325aquesta ruptura, que hem de projectar fins a la seva dimensi\227 social, perqu\217 sarra\222, jueu)Tj
-0.0001 Tc
(i)'
0.59733 0 Td
0 Tc
0.07 Tw
(cristi\210 no es refereixen sols a la creen\215a d\325una persona, sin\227 que la defineixen en els)Tj
-0.59733 -1.19999 TD
0.162 Tw
(codis legals, comercials o urban\222stics, per exemple. Podr\222em dir que Llull percep la)Tj
0 -1.2 TD
0.171 Tw
(ruptura cultural, exigida pels missioners, com l\325obstacle m\216s greu per a l\325\217xit de la)Tj
T*
-0.028 Tw
(missi\227. Encara que, paradoxalment, la soluci\227 que ofereix no podria dir-se que sia la m\216s)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(respectuosa amb la cultura de l\325oient.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.01 Tw
(Sia quin sia el punt d\325arribada del projecte lul\341li\210, el que ens pot interessar aqu\222 \216s el)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.006 Tw
(punt de connexi\227 que Llull proposa per tal d\325assegurar una certa continu\225tat cultural. En)Tj
T*
-0.019 Tw
(la seva resposta, es tracta que el missioner proposi les veritats de la fe en la forma en qu\217)Tj
0 -1.19999 TD
0.009 Tw
(l\325oient est\210 acostumat a investigar sobre la veritat de les coses. I, resumint molt el tema,)Tj
0 -1.2 TD
-0.016 Tw
(aix\230 vol dir usant els principis que formen la base de la seva reflexi\227 i dels procediments)Tj
T*
-0.026 Tw
(que en garanteixen la rectitud. \203s clar, la primera passa del debat consistir\210 a trobar entre)Tj
0 -1.19999 TD
0.356 Tw
(aquells principis i aquells procediments, els que poden ser acceptats tamb\216 pel)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(missioner, i convertir-se d\325aquesta manera en principis comuns per al debat.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.004 Tc
0.371 Tw
(D\325aquesta manera, retornant al punt inicial, podem afirmar que la \307disputa)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0 Tc
-0.014 Tw
(missionera\310 obliga Llull a situar-se en el context de la tradici\227 filos\230fica i especificar els)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(elements que en pren com a base del di\210leg.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(54)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 104.2669 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(2)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 101.6269 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.125 Tw
(\203s la primera decisi\227 que Ramon Llull pren arran de la seva conversi\227, com indica )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 358.5972 101.6269 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.125 Tw
(Vita coaetanea)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 407.8011 101.6269 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(:)Tj
-43.7635 -1.2 TD
0.161 Tw
(\307Intravit cor eius vehemens ac implens quoddam dictamen mentis, quod ipse facturus esset postea unum)Tj
T*
0.025 Tw
(librum, meliorem de mundo, contra errores infidelium.\310, I, 6; ROL VIII, p\210g. 275.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 74.7418 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(3)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 72.1018 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.043 Tw
(\307Peritus in Logica et in Naturalibus.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 201.5569 72.1018 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.043 Tw
(Liber de convenientia fidei et intellectus in obiecto)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 368.6917 72.1018 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.043 Tw
(II; MOG IV,)Tj
-38.8749 -1.2 TD
0.025 Tw
(p\210g. 574.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
57.375 123.34 m
128.241 123.34 l
S
Q
endstream
endobj
8 0 obj
<<
/Length 6470
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.03 Tw
(Afeg\222em, despr\216s, una segona ra\227 a considerar: l\325hegemonia de l\325Art. Em sembla que)Tj
-1.41732 -1.2 TD
-0.019 Tw
(\216s aquest un punt que no necessita de molts d\325aclariments. L\325hegemonia de l\325Art apareix)Tj
0 -1.19999 TD
0.026 Tw
(en el lloc que ocupa en el projecte missioner de Llull i en el c\234mul d\325escrits que dedic\210)Tj
0 -1.20001 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.71881 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(la seva presentaci\227 i explicaci\227. )Tj
0.69851 -1.2 TD
-0.026 Tw
(D\325altra banda, la investigaci\227 ha deixat clara la pretensi\227 de l\325Art d\325estar part damunt)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.033 Tw
(les altres ci\217ncies, incloses la l\230gica i la filosofia, en el sentit de proporcionar uns prin-)Tj
0 -1.20001 TD
0.039 Tw
(cipis m\216s generals, que fan possible un m\217tode de recerca universal i un millor m\217tode)Tj
0 -1.2 TD
0.065 Tw
(de demostraci\227, tot superant la limitaci\227 derivada dels principis propis de cada ci\217ncia)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
((\216s a dir, el postulat de la teoria aristot\217lica).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 237.3786 522.1774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(4)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 506.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.22 Tw
(Per tant, per avaluar la contribuci\227 de Llull a la reflexi\227 filos\230fica, haurem de)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.149 Tw
(comen\215ar per estudiar els principis que ell proposa per a la seva Art. \203s el que ens)Tj
0 -1.2 TD
0.008 Tw
(proposam en aquestes p\210gines, amb una contribuci\227 molt limitada, que t\216 com a objecte)Tj
T*
0.025 Tw
(inventariar les diverses formulacions de la proposta dels principis de l\325Art.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.204 Tw
(Identificar-los, per altra banda, no \216s dif\222cil. Llull no es cansa d\325assenyalar-los,)Tj
-1.41732 -1.2 TD
-0.017 Tw
(definir-los, de demostrar com s\325han d\325emprar en la pr\210ctica. I amb tot i amb aix\230, moltes)Tj
T*
0.046 Tw
(coses en queden sense precisar, comen\215ant pel nombre. En aquesta nota, en referir-nos)Tj
0 -1.19999 TD
0.032 Tw
(als \307principis\310, ens atenem a la definici\227 d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 233.741 422.8777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.032 Tw
[(Ars)-282(generalis ultima)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 316.0308 422.8777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(:)Tj
0.55965 0 Td
0 Tc
0.032 Tw
(\307Principia huius Artis)Tj
-26.39345 -1.2 TD
0.123 Tw
(sunt haec: Bonitas, Magnitudo, Aeternitas sive duratio, Potestas, Sapientia, Voluntas,)Tj
T*
0.041 Tw
(Virtus, Veritas et Gloria, Differentia, Concordantia, Contrarietas, Principium, Medium,)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(Finis, Maioritas, Aequalitas et Minoritas.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 228.3707 389.2712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(5)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 373.9712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.124 Tw
(Aquesta llista representa l\325estat de l\325Art en la seva \234ltima etapa. Caldr\210, per tant,)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.077 Tw
(prendre en consideraci\227 quina fou l\325evoluci\227 en aquest tema concret i establir en quin)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(sentit podem afirmar una doctrina dels principis comuna a totes les versions de l\325Art. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0.025 Tw
(Els \307principis\310 de l\325Art)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 289.9715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.017 Tw
(Recordem primer els fets. L\325Art consisteix en una s\217rie de figures que contenen una)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.144 Tw
(s\217rie, de nombre limitat, de termes i lletres, o sols lletres, que es corresponen a uns)Tj
T*
0.236 Tw
(\222ndexs (Llull ho anomena \307alfabet\310) on a cada lletra s\325atribueix un concepte, que)Tj
T*
0.105 Tw
(generalment \216s acompanyat de la seva definici\227. L\325\234s de la mateixa s\217rie limitada de)Tj
0 -1.19999 TD
0.261 Tw
(lletres per als diferents \222ndexs fa que cada lletra pugui fer refer\217ncia a m\234ltiples)Tj
0 -1.2 TD
0.018 Tw
(conceptes. La disposici\227 de les figures representa les operacions (combinat\230ries) que es)Tj
T*
0.155 Tw
(poden fer amb els conceptes representats. D\325aquesta manera, la pr\210ctica de l\325Art no)Tj
0 -1.19999 TD
-0.014 Tw
(necessita moltes altres lleis per poder ser efectiva, llevat, evidentment, d\325aquelles que en)Tj
0 -1.2 TD
0.028 Tw
(la l\230gica garanteixen el car\210cter demostratiu del raonament. Unes lleis que Llull sotmet)Tj
T*
0.025 Tw
(per camins diversos i reiterats a una major adequaci\227 a l\325Art.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(55)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 116.5698 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(4)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 113.9298 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.031 Tw
(L\325objecci\227 a la pretensi\227 de Llull es podia formular aix\222: \307Ait clericus: Raimunde, te Artem generalem)Tj
-2.4803 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(ad)Tj
1.3128 0 Td
0 Tc
0.119 Tw
(omnes quaestiones solvendas, ipsam ad omnes scientias applicando, fecisse intellexi. Et quia hoc dicis,)Tj
-1.3128 -1.2 TD
-0.019 Tw
(phantasticus es, cum omnis scientia propria habeat principia.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 256.8301 94.7298 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.019 Tw
(Disputatio Petri clerici et Raymundi phantastici)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 85.1299 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.164 Tw
(I; ROL XVI, p\210g. 17. Cf. el treball excel\341lent de J. M. RUIZ SIM\356N, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 299.9544 85.1299 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.164 Tw
(L\325Art de Ramon Llull i la teoria)Tj
-30.2827 -1.2 TD
0.025 Tw
(escol\210stica de la ci\217ncia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 136.707 75.5299 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52488 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(Barcelona, 1999.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 67.8447 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(5)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 65.2047 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars generalis ultima)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 143.2577 65.2047 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52486 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(Prol. (ROL XIV, p\210g. 6).)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 135.964 m
127.559 135.964 l
S
Q
endstream
endobj
9 0 obj
<<
/Length 9364
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.111 Tw
(Aquesta descripci\227 de l\325Art \216s aplicable a totes les seves versions, encara que cal)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.012 Tw
(subratllar que les difer\217ncies d\325una a altra versi\227 s\227n considerables i no es redueixen, ni)Tj
0 -1.19999 TD
0.121 Tw
(molt menys, al nombre de conceptes usats o a la disposici\227 de les figures. L\325aparent)Tj
0 -1.20001 TD
0.008 Tw
(continu\225tat, el fet que Llull motivi les diferents versions per ra\227 d\325una major simplicitat,)Tj
0 -1.2 TD
-0.022 Tw
(la convicci\227 mai posada en dubte que l\325Art assoleix plenament els objectius per als quals)Tj
0 -1.19999 TD
0.115 Tw
(ha estat constru\225da, poden fer oblidar f\210cilment els canvis substancials que en alguns)Tj
0 -1.29066 TD
0.025 Tw
(punts hi ha d\325una versi\227 a l\325altra.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 191.0827 546.1774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 530.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.087 Tw
(En el cas dels principis hi ha tamb\216 notables difer\217ncies en les diferents etapes de)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
-0.03 Tw
(l\325Art. La que ha merescut m\216s l\325atenci\227 dels investigadors ha estat el canvi en el nombre,)Tj
0 -1.29065 TD
0.108 Tw
(passant de setze a nou.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 152.792 509.2709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 159.6183 505.9709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.108 Tw
(Aquest canvi representa un moment crucial en el proc\216s que)Tj
-10.19254 -1.20001 TD
0.025 Tw
(podem recordar sum\210riament.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0 Tw
(El )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 84.399 481.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.115 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 183.0889 481.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.115 Tw
(posa les bases de l\325Art lul\341liana. Un dels temes que va)Tj
-12.5396 -1.2 TD
0.111 Tw
(prenent cos \216s l\325afirmaci\227 de les virtuts o propietats, o dignitats de D\216u. En principi,)Tj
T*
0.049 Tw
(aquesta afirmaci\227 es basa en una consideraci\227 descriptiva i contemplativa de la realitat)Tj
0 -1.19999 TD
0.085 Tw
(creada, per passar a poc a poc a fonamentar-se com a resultat d\325una demostraci\227, que)Tj
0 -1.2 TD
-0.024 Tw
(parteix tant de la realitat creada (via de causalitat), com de la realitat espiritual de l\325home)Tj
T*
0.161 Tw
((via psicol\230gica). Posteriorment les perfeccions de D\216u, que algunes vegades s\227n ja)Tj
T*
0.073 Tw
(anomenades \307dignitats\310, figuren com els elements a introduir en la demostraci\227 d\325una)Tj
0 -1.19999 TD
-0.017 Tw
(determinada veritat, com a principis que no poden ser contradits en les conclusions. Tots)Tj
0 -1.2 TD
-0.011 Tw
(aquests elements, junt amb altres, s\227n preparaci\227 de l\325Art, que al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 317.4905 385.9712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.011 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 373.9712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(no \216s encara anunciada.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.023 Tw
(En la primera redacci\227 de l\325Art, la d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 221.1595 361.9713 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(Ars compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 375.4071 361.9713 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52268 0 Td
0 Tc
0.023 Tw
(la llista)Tj
-32.2941 -1.2 TD
0.042 Tw
(de principis que hem citat al comen\215ament es troba espargida en dues figures, la A i la)Tj
T*
-0.005 Tw
(T. Aquesta relaci\227 d\325un grup de principis amb la figura A i d\325un altre grup amb la figura)Tj
0 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(T)Tj
0.904 0 Td
0 Tc
0.043 Tw
(roman constant fins i tot en la versi\227 final. El que ara ens interessa recordar \216s que a)Tj
-0.904 -1.2 TD
0 Tw
<6CD5>Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 63.7989 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.282 Tw
(Ars compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 231.1374 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.282 Tw
(no es parla de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 300.1654 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(principia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 336.828 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.78179 0 Td
0 Tc
0.282 Tw
(En la figura A)Tj
-28.6953 -1.29065 TD
0.068 Tw
(apareixen les 16 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 127.2075 301.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(virtutes)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 160.3806 301.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.068 Tw
(de D\216u)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 189.6597 304.3649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(8)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 196.0926 301.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.59607 0 Td
0 Tc
0.068 Tw
(en la figura T no s\325especifica en parlar dels termes)Tj
-14.43604 -1.2 TD
0.127 Tw
(que ocupen els angles dels triangles, sense que la descripci\227 de la figura com )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 385.5779 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(figura)Tj
-32.7885 -1.29065 TD
(significationum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
6.5 0 0 6.5 119.9097 279.4584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(9)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 127.9867 276.1584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.233 Tw
(ens permeti avan\215ar m\216s enll\210. Ara b\216, la immediata seg\237ent )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 396.1372 276.1584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Ars)Tj
-33.84443 -1.2 TD
(universalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 101.5723 264.1584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.49804 0 Td
0 Tc
-0.002 Tw
(en explicar la figura T, que es dobla en dues, diu que la primera de les quals)Tj
-4.88598 -1.29066 TD
0.025 Tw
(tracta dels principis.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 138.9888 254.5519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(10)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(56)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 166.5963 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 163.9563 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.064 Tw
(Sobre l\325evoluci\227 i sobre les diverses etapes de l\325Art, cf. L. BADIA; A. BONNER, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 348.7915 163.9563 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.064 Tw
(Ram\227n Llull: vida,)Tj
-36.38733 -1.19999 TD
0.025 Tw
(pensamiento y obra literaria)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 150.0527 154.3563 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0.025 Tw
(Barcelona, 1993, p\210g. 71-99.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 146.6711 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 144.0311 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.201 Tw
(Els motius d\325aquest canvi i la seva import\210ncia per al concepte de l\325Art, han estat magistralment)Tj
-2.48031 -1.19999 TD
0.056 Tw
(explicats per R. PRING-MILL, entre d\325altres, a \307Ramon Llull y el n\234mero primitivo de las dignidades en el)Tj
0 -1.20001 TD
0.181 Tw
(Arte General\310. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 110.1195 124.8312 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.181 Tw
(Estudios Lulianos)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 172.5813 124.8312 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(1)Tj
0.93131 0 Td
0 Tc
0.181 Tw
((1957) 309-334; 2 (1958) 129-156. N\325hi ha traducci\227 catalana a: R.)Tj
-15.2924 -1.2 TD
0 Tw
(PRING-MILL, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 108.098 115.2312 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Estudis sobre Ramon Llull)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 193.8035 115.2312 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
0.52491 0 Td
0.025 Tw
(Barcelona, 1991, p\210g. 116-160.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 107.546 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(8)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 104.906 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.08 Tw
(\307A ponimus, quod sit noster Dominus Deus; cui A attribuimus sedecim Virtutes; non tamen dicimus,)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.255 Tw
(quod sint cardinales, neque theologicae, nec quod sint accidentales, sed essentiale)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 339.5169 95.306 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(s)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 342.6282 95.306 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 352.6657 95.306 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.255 Tw
(Ars compendiosa)Tj
-36.8716 -1.2 TD
0.025 Tw
(inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 123.4203 85.706 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(P. I, de fig. A; MOG I, p\210g. 434.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 78.0208 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(9)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 75.3808 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ib\222d. p\210g. 435.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 67.6956 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(10)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 65.0556 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars universalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 128.1483 65.0556 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(I, fig. T; MOG I, p\210g. 486.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 185.772 m
127.559 185.772 l
S
Q
endstream
endobj
10 0 obj
<<
/Length 14678
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(La)Tj
1.26752 0 Td
0 Tc
-0.037 Tw
(situaci\227 no es modifica gaire en )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 211.6997 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.037 Tw
(Art demostrativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 278.8132 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.46259 0 Td
(El)Tj
1.10148 0 Td
0 Tc
-0.037 Tw
(canvi m\216s clar \216s el d\325emprar)Tj
-23.6761 -1.29065 TD
-0.014 Tw
(el terme )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 92.3822 602.8772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(dignitats)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 129.7403 602.8772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.014 Tw
(per referir-se als conceptes de la figura A,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 296.391 606.1772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(1)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 305.2466 602.8772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.014 Tw
(mentre no s\325especifica per)Tj
-24.75537 -1.2 TD
-0.019 Tw
(als conceptes que figuren en els angles dels triangles de la figura T. Per\230, tamb\216 aqu\222 ens)Tj
0 -1.19999 TD
0.008 Tw
(trobam amb una obra dependent i explicativa que afirma que els conceptes introdu\225ts en)Tj
0 -1.29066 TD
0.025 Tw
(la figura T s\227n )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 119.7794 565.9708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(principia universalia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 204.1822 565.9708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 206.6822 569.2708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(12)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 553.9708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.259 Tw
(El canvi m\216s substancial en la presentaci\227 de l\325Art esdev\216 amb )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 354.3975 553.9708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.259 Tw
(Ars inventiva)Tj
-29.67046 -1.29065 TD
0 Tw
(veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 90.4615 541.0643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52235 0 Td
0 Tc
0.023 Tw
(com deixa entreveure el comentari que en fa la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 287.3299 541.0643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(Vita coaetanea)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 347.8141 541.0643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 350.3141 544.3643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(3)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 359.5395 541.0643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(La supressi\227)Tj
-30.18466 -1.2 TD
0.087 Tw
(de dos triangles en la figura T, en redueix els termes a nou \(differentia, concordantia,)Tj
T*
0.319 Tw
(contrarietas; principium, medium, finis; maioritas, aequalitas, minoritas\). Tant els)Tj
0 -1.19999 TD
0.016 Tw
(termes de la primera figura, com aquests de la segona, s\227n designats com a \307principia\310.)Tj
0 -1.20001 TD
0.002 Tw
(Encara que no sembli tenir m\216s transcend\217ncia, \216s curi\227s notar que el text no repr\217n cap)Tj
0 -1.2 TD
0.156 Tw
(adjectiu per als principis. Cosa que, molt poc temps despr\216s, s\222 que fa )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 358.4708 481.0644 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.156 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 407.5238 481.0644 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-34.98309 -1.19999 TD
0.19 Tw
(qualificant els principis de \307generals\310, tant els de la primera com els de la segona)Tj
0 -1.29066 TD
0 Tw
(figura.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 84.065 459.458 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(4)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 444.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(La inclusi\227 dels divuit principis en una sola llista compareix a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 321.7855 444.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 378.1415 444.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.49724 0 Td
0 Tc
-0.003 Tw
(amb la)Tj
-32.5421 -1.29065 TD
0.163 Tw
(f\227rmula que coneixem: \307Los comen\215amens d aquesta Taula son .xviij.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 359.179 434.5515 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(1)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(5)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 369.8056 431.2515 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.163 Tw
(Les obres)Tj
-31.21127 -1.2 TD
0.118 Tw
(posteriors assumeixen definitivament aquesta forma d\325expressar-se, fent entendre que)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(una llista de divuit principis \216s el que es trobava ja als escrits anteriors.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 344.72 409.645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(16)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 394.345 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.016 Tw
(En aquest proc\216s hi ha dos moments que cal examinar de m\216s a prop: a\) un \216s el nom)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tw
(de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 69.6029 382.345 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(figura significationum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 158.7369 382.345 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
0.49709 0 Td
0 Tw
(que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 180.6183 382.345 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(Ars compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 336.5638 382.345 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(d\227na a la figura T,)Tj
-27.88709 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.49115 0 Td
0 Tc
-0.037 Tw
(b\) el segon \216s el canvi de les )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 176.2854 370.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(dignitates)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 217.8594 370.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 232.7586 370.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(principia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 271.5543 370.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.037 Tw
(en la figura A, que fa )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 356.8041 370.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.037 Tw
(Ars Inventiva)Tj
-29.91112 -1.2 TD
0 Tw
(veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 90.4615 358.3451 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
-1.85954 -2.39999 TD
-0.017 Tw
(a\) Pel que fa al primer punt, al meu parer, es tractaria de veure com el nom fa al\341lusi\227)Tj
-1.41732 -1.29065 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.991 0 Td
0 Tc
0.297 Tw
(una her\217ncia que prov\216 del )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 192.6806 321.4387 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.297 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 291.3752 321.4387 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 293.8752 324.7387 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(17)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 305.8467 321.4387 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.297 Tw
(\203s a dir, el tema de la)Tj
-24.81538 -1.2 TD
0.083 Tw
(\307significaci\227\310. Un dels fils conductors de l\325obra \216s, en efecte, elaborar un m\217tode per)Tj
0 -1.29065 TD
0.015 Tw
(descobrir com totes les coses donen significaci\227 de D\216u.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 284.6311 299.8322 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(18)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 293.7806 296.5322 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(A)Tj
0.98677 0 Td
0 Tc
0.015 Tw
(mesura que avan\215a el text,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(57)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 252.3633 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(11)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 249.7233 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.033 Tw
(\307En aquelles cambres [de la primera figura A] son escrites .xvj. dignitatz.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 322.1096 249.7233 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.033 Tw
(Art demostrativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 378.6194 249.7233 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.033 Tw
(I, 1; ORL)Tj
-40.11581 -1.2 TD
0.025 Tw
(XVI, p\210g. 7.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 232.4381 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(12)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 229.7981 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.096 Tw
(\307Figura T in hac arte necessaria est, eo quod T est instrumentum, per quod S inquirit optata objecta,)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.021 Tw
(praesertim cum ipsum T sit de principiis universalibus constitutum.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 280.9323 220.1981 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.021 Tw
(Compendium Artis demonstrativae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 392.8021 220.1981 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.5209 0 Td
0 Tc
0.021 Tw
(I, 1;)Tj
-42.40955 -1.19999 TD
0.025 Tw
(MOG III, p\210g. 295.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 202.913 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(13)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 200.273 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.049 Tw
(Segons el text, el canvi \216s una simplificaci\227 \307propter fragilitatem humani intellectus.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 359.4284 200.273 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.049 Tw
(Vita coaetanea)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 408.0236 200.273 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-43.79134 -1.2 TD
0.025 Tw
(IV,19; ROL VIII, p\210g. 283.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 182.9878 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(14)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 180.3478 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 117.9276 180.3478 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(I; ORL XVII, p\210g. 11.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 172.6626 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(15)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 170.0226 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.01 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 122.7196 170.0226 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.50966 0 Td
0 Tc
0.01 Tw
(Prol.; ORL XVI, p\210g. 298. Se\325n troba ja una primera llista integrativa a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 357.7379 170.0226 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.01 Tw
(Quaestiones per)Tj
-37.50563 -1.2 TD
0.025 Tw
[(Artem)-275(demonstrativam seu inventivam solubiles)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 211.782 160.4226 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52489 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(Prol.; MOG IV, p\210g. 17.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 152.7374 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(16)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 150.0974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
(Flors d\325amor e flors d\325intel\341lig\217ncia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 196.1735 150.0974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
(es refereix a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 237.7805 150.0974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 278.128 150.0974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
((ORL XVIII, p\210g. 173), mentre )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 381.6352 150.0974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
(Arbre de)Tj
-40.49279 -1.2 TD
0 Tw
[(filosofia)-335(desiderat)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 119.0467 140.4974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.085 Tw
(diu que \307son de Art inventiva, amativa e general\310 (I,2; ORL XVIII, p\210g. 408). )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 381.1329 140.4974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.085 Tw
(Arbre de)Tj
-40.43 -1.2 TD
0.025 Tw
(filosofia d\325amor)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 111.8664 130.8974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(tamb\216 cita )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 147.3601 130.8974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 187.7524 130.8974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
((I; ORL XVIII, p\210g. 73).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 123.2122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(17)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 120.5722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.219 Tw
(La relaci\227 de la figura T amb el )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 194.5772 120.5722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.219 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 276.0242 120.5722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.219 Tw
(ha estat insinuada per diversos autors i)Tj
-27.2914 -1.2 TD
0.028 Tw
(recentment analitzada a Josep E. RUBIO, \307Alguns antecedents de la figura T de l\325art quatern\210ria al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 380.6929 110.9722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.028 Tw
(Llibre de)Tj
-40.375 -1.2 TD
0.025 Tw
(Contemplaci\227 en D\216u)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 127.8507 101.3723 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(\310. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 136.0508 101.3723 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Studia Lulliana)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 188.0113 101.3723 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(37 (1997) 79-104.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 93.6871 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.014 Tc
0 Tw
(18)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 91.047 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.015 Tc
-0.037 Tw
(Alguns punts d\325aquest treball s\227n continuaci\227 d\325estudis anteriors, en especial: \307Significaci\227n y demostraci\227n)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.181 Tw
(en el \322Llibre de contemplaci\227\323 de Ramon Llull\310, a: F. DOMINGUEZ [et al)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 308.642 81.4471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 310.5265 81.4471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0145 Tc
(])Tj
0.73467 0 Td
-0.015 Tc
0 Tw
((ed.), )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 335.9159 81.4471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.015 Tc
0.181 Tw
(Aristotelica et lulliana)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 408.0235 81.4471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-43.7913 -1.2 TD
-0.015 Tc
0.045 Tw
(Turnhout, 1995, p\210g. 477-499; \307La construcci\227n de la demostraci\227n teol\227gica en el \322Llibre de contemplaci\227\323 de)Tj
T*
0.025 Tw
(Ramon Llull\310, a: F. DOMINGUEZ [et al)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 186.2511 62.2471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 188.1356 62.2471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0145 Tc
(])Tj
0.57891 0 Td
-0.015 Tc
0 Tw
((ed.), )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 211.0329 62.2471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.014 Tc
0.025 Tw
(Von der Suche nach Gott)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 289.5974 62.2471 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0145 Tc
(,)Tj
0.49603 0 Td
-0.014 Tc
0.025 Tw
(Stuttgart, 1998, p\210g. 147-169.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 271.408 m
127.559 271.408 l
S
Q
endstream
endobj
11 0 obj
<<
/Length 6265
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.271 Tw
(constatam que l\325afirmaci\227 inicial d\325aquest fet, sobre formulacions descriptives, va)Tj
0 -1.2 TD
0.199 Tw
(augmentant en rigor i precisi\227, per tal d\325assolir m\216s cabalment l\325objectiu de trobar)Tj
0 -1.19999 TD
-0.008 Tw
(arguments de \307raons necess\210ries\310 per a la demostraci\227 de les veritats de la fe. D\325aquesta)Tj
0 -1.20001 TD
0.3 Tw
(manera, Llull procedeix a una investigaci\227 extensa sobre els diferents \210mbits de)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(significaci\227 i les relacions de l\325un amb l\325altre. )Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.209 Tw
(Ara b\216, aquest plantejament, fonamentat en una concepci\227 del m\227n que podem)Tj
-1.41732 -1.29066 TD
-0.018 Tw
(descriure com a exemplarista,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 176.5336 546.1774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(19)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 185.3547 542.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.018 Tw
(condueix a una altra tesi: la reflexi\227 sobre la significaci\227)Tj
-12.76618 -1.20001 TD
0.113 Tw
(condueix a un major coneixement de la realitat. Des de la posici\227 teol\230gica de Llull,)Tj
T*
0.047 Tw
(aquest coneixement de la realitat, que es va obtenint en una reflexi\227 que, en definitiva,)Tj
0 -1.2 TD
0.026 Tw
(t\216 sempre present D\216u com a \234ltim terme, \216s el coneixement m\216s vertader, de fet l\325\234nic)Tj
0 -1.19999 TD
0.075 Tw
(vertader. La contemplaci\227 lul\341liana, entesa com aquella investigaci\227 de la significaci\227,)Tj
0 -1.2 TD
0.03 Tw
(se situa en un marc hist\230ric en el qual es pot recon\217ixer una llarga tradici\227 formada per)Tj
T*
0.124 Tw
(elements de la cultura mon\210stica (principalment cistercenca) i d\325altres contemporanis)Tj
0 -1.19999 TD
0.255 Tw
((sant Bonaventura). Precisament en aquesta tradici\227 trobam aquesta inclusi\227 de la)Tj
0 -1.2 TD
0.148 Tw
(consideraci\227 de la realitat (fins i tot tamb\216 el recurs a la ci\217ncia) en un \234nic proc\216s)Tj
T*
0.055 Tw
(contemplatiu. La presentaci\227 cristol\230gica que fa Bonaventura de la unitat de la saviesa)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(\216s com el punt cimal d\325aquesta tradici\227.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.159 Tw
(Precisament per aix\230, quan Llull posa la contemplaci\227 al servei de la predicaci\227)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.277 Tw
(missionera i vol que sia font d\325arguments per a la disputa, la investigaci\227 de la)Tj
T*
0.06 Tw
(significaci\227 haur\210 de rec\227rrer als instruments mateixos de la ci\217ncia. El primer d\325entre)Tj
0 -1.19999 TD
0.028 Tw
(els quals ser\210 all\230 que per al medieval, amb her\217ncia aristot\217lica, defineix la ci\217ncia, \216s)Tj
0 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.71883 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(dir, el coneixement \307per les causes\310. )Tj
0.69849 -1.2 TD
0.018 Tw
(Ara b\216, s\325ha de dir que, estudiant el )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 217.6557 350.8778 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.018 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 310.7596 350.8778 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.51744 0 Td
0 Tc
0.018 Tw
(hom entreveu una certa)Tj
-25.82411 -1.19999 TD
0.102 Tw
(dificultat per part de Llull, un cert temor a l\325aplicaci\227 un\222voca d\325aquest principi. Una)Tj
0 -1.2 TD
-0.032 Tw
(postura que, ben mirat, no constitueix una excepci\227, ans el contrari. Ho podem veure, per)Tj
T*
-0.028 Tw
(exemple, si recordam les proves cl\210ssiques de sant Tom\210s d\325Aquino per a la demostraci\227)Tj
0 -1.19999 TD
0.145 Tw
(de l\325exist\217ncia de D\216u. S\227n unes proves que argumenten \307per les causes\310, per\230 que)Tj
0 -1.2 TD
0.157 Tw
(tanmateix es fan amb consci\217ncia de l\325excepcionalitat del cas i, per tant, de la seva)Tj
T*
0 Tw
(limitaci\227.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(Hi)Tj
1.29336 0 Td
0 Tc
0.044 Tw
(ha, ja al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 119.9806 266.8781 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.044 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 213.6045 266.8781 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.54341 0 Td
0 Tc
0.044 Tw
(una recerca per superar la demostraci\227 \307per les)Tj
-16.13457 -1.2 TD
0.013 Tw
(causes\310? El tema mereixeria un estudi aprofundit, per\230 crec que podem afirmar que, sia)Tj
T*
0.094 Tw
(perqu\217 adopt\210s aquests plantejaments, sia perqu\217 simplement adoptava \(per tradici\227 o)Tj
T*
0.019 Tw
(per estrat\217gia\) un altre punt de partida, el cert \216s que Llull va formulant una alternativa,)Tj
0 -1.19999 TD
0.126 Tw
(que \216s partir de la definici\227 de D\216u pels seus atributs, \216s a dir, per les dignitats. Els)Tj
0 -1.2 TD
0.16 Tw
(avantatges d\325aquest punt de partida els coneixem: era una doctrina admissible per a)Tj
T*
0.038 Tw
(cristians, jueus i musulmans. I diem admissible, perqu\217 la definici\227, tal com la proposa)Tj
0 -1.19999 TD
0.245 Tw
(Llull, ja ha introdu\225t concretes modificacions respecte de les formulacions jueva i)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(musulmana.)Tj
1.41732 -1.2 TD
(El )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 82.8895 158.8783 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.036 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 174.9143 158.8783 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.46344 0 Td
0 Tc
-0.036 Tw
(sobretot al tercer llibre, cerca de formular una reflexi\227 que)Tj
-12.18559 -1.19999 TD
0.095 Tw
(procedeixi a la descoberta de la significaci\227 de la definici\227 de D\216u pels seus atributs.)Tj
0 -1.2 TD
0.186 Tw
(Apareixen, aix\222, el que podr\222em entendre com a lleis de la significaci\227, basades en)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(58)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 77.3755 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(19)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 74.7354 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.22 Tw
(Un exemplarisme, per\230, que ha de ser pensat des de l\325Art i que, per tant, presenta significatives)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.025 Tw
(difer\217ncies respecte del conjunt de temes de la filosofia medieval que el nom serveix avui per identificar.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 96.535 m
127.019 96.535 l
S
Q
endstream
endobj
12 0 obj
<<
/Length 7419
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.007 Tw
(l\325anterior investigaci\227 sobre la significaci\227 i predecessores de les lleis contingudes en la)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(figura T de l\325Art.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.206 Tw
(Obtindr\222em, aix\222, la g\217nesi de dues figures de l\325Art. La figura A, que recull la)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.283 Tw
(definici\227 de D\216u per les seves dignitats, i la figura T, que cont\216 les lleis de la)Tj
0 -1.2 TD
0.089 Tw
(significaci\227. Permetent-nos una passa m\216s, podem avan\215ar que aquesta segona figura,)Tj
0 -1.19999 TD
0.16 Tw
(pel fet de ser del tot funcional, s\325haur\210 d\325escindir en una doctrina de les lleis de la)Tj
0 -1.20001 TD
0.014 Tw
(significaci\227, pr\230piament dites, i una distribuci\227 d\325\210mbits de realitzaci\227 significativa \(els)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 531.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(subiecta)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 93.7657 531.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(de la darrera versi\227 de l\325Art\).)Tj
-2.18996 -1.19999 TD
-0.013 Tw
(Si a aquest nucli (figures A i T), hi afegim les \307lleis de comportament\310, \216s a dir, com)Tj
-1.41732 -1.2 TD
-0.025 Tw
(l\325usuari de l\325Art ha de procedir en la seva investigaci\227 \(figura S, i tamb\216 les de les virtuts)Tj
0 -1.20001 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.49313 0 Td
0 Tc
-0.035 Tw
(dels vicis\), aix\222 com la figura \307exemplar\310, \216s a dir, la que representa el cas paradigm\210tic)Tj
-0.49313 -1.20001 TD
0.31 Tw
(de la significaci\227 (la figura elemental), tenim gaireb\216 tots els elements de l\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 396.1371 483.784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Ars)Tj
-33.84442 -1.19999 TD
0.004 Tw
(compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 194.954 471.7841 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.50422 0 Td
(I)Tj
0.58722 0 Td
0 Tc
0.004 Tw
(resulta f\210cil comprendre que sols el contingut de la)Tj
-14.81756 -1.2 TD
0.025 Tw
(definici\227 de D\216u per les seves dignitats pot figurar com a principi de l\325Art.)Tj
1.41732 -2.39999 TD
0.012 Tw
(b\) En aquest pas hi ha, per\230, alguns interrogants de pes. Comen\215ant pel principi, per)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.03 Tw
(la definici\227 de D\216u per les dignitats. En efecte, la impossibilitat d\325una definici\227 de D\216u)Tj
T*
0.149 Tw
(\216s, es pot dir, una opini\227 un\210nime de tota la tradici\227. D\216u no es pot definir catego-)Tj
0 -1.19999 TD
0.007 Tw
(rialment, i en aix\230 la reflexi\227 de Joan Escot Eri\234gena \216s una pe\215a mestra, ni pel recurs a)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(les causes.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.173 Tw
(L\325afirmaci\227 de Llull sobre la definibilitat de D\216u no suposa una ruptura amb la)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.209 Tw
(tradici\227, per\230 descobreix noves possibilitats en la seva investigaci\227 inicial sobre la)Tj
0 -1.19999 TD
0.014 Tw
(significaci\227. Per Llull, es parla d\325una definici\227 de D\216u en tant que \307definitio est signum)Tj
0 -1.29065 TD
-0.009 Tw
(definiti\310, i expressament, per tant, \307non per causas neque etiam per effectus\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 367.4247 342.1779 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(20)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 376.3376 338.8779 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(I)Tj
0.57405 0 Td
(a)Tj
0.68505 0 Td
0 Tc
0 Tw
(pesar)Tj
-33.12357 -1.2 TD
0.023 Tw
(d\325aix\230 es tracta d\325una definici\227 que conserva tota la seva for\215a, \216s a dir, que fa possible)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(la ci\217ncia.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 98.4703 317.2714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(21)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 301.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Encara que les darreres precisions s\227n preses d\325obres posteriors, no ens fa pensar res)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.232 Tw
(que haguem d\325entendre d\325una altra manera el fet que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 292.0794 289.9715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.232 Tw
(Ars compendiosa inveniendi)Tj
-23.43865 -1.2 TD
0 Tw
(veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 98.2765 277.9715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.032 Tw
(posa com a principi de l\325Art la figura A, la de les )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 300.6968 277.9715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(virtutes)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 333.5119 277.9715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(o)Tj
0.78234 0 Td
0 Tc
0.032 Tw
(dignitats de D\216u.)Tj
-28.36424 -1.2 TD
0.026 Tw
(\203s irrefutable que la primera versi\227 de l\325Art es construeix sobre la definici\227 de D\216u per)Tj
T*
0.292 Tw
(les dignitats, i aquesta definici\227 es fa en conseq\237\217ncia amb la doctrina sobre la)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(significaci\227, investigada i explicada al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 214.4337 241.9716 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 307.6852 241.9716 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
-23.58191 -1.2 TD
0.073 Tw
(Ja hem dit, per\230, que la definici\227 de D\216u per les seves dignitats es proposa com el)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.081 Tw
(punt de partida com\234 per al debat missioner. Amb certes dificultats. I possiblement la)Tj
0 -1.19999 TD
0.004 Tw
(constataci\227 que aquella definici\227 no era tan comunament acceptada fou una de les raons)Tj
0 -1.2 TD
-0.02 Tw
(per a la modificaci\227 de la figura A, el pas de les dignitats als principis. Si aquesta ra\227 fou)Tj
T*
0.222 Tw
(m\216s decisiva que la voluntat d\325universalitzaci\227 de l\325Art, no resulta gaire rellevant.)Tj
0 -1.19999 TD
-0.022 Tw
(Encara que ben b\216 es podria pensar que l\325exig\217ncia d\325una Art m\216s general alguna relaci\227)Tj
0 -1.2 TD
0.271 Tw
(t\216 amb la necessitat d\325uns principis en certa forma anteriors a les dignitats. Una)Tj
T*
0.155 Tw
(exig\217ncia, a m\216s, que podia haver sorgit de l\325interior mateix de l\325Art, i no necess\210-)Tj
T*
0.025 Tw
(riament de l\325experi\217ncia de la disputa missionera.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(59)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 91.9135 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(20)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 89.2735 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars mystica theologiae et philosophiae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 204.9515 89.2735 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(I, II (ROL V, p\210g. 291).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 81.5883 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(21)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 78.9483 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.048 Tw
(\307Et quia Deus multum diligit, quod sit intellectus, vult, quod homo possit eum definire, per hoc ut per)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.005 Tw
(definitionem homo possit eum intelligere, et quod per intelligere possit homo de ipso facere scientiam.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 392.6915 69.3483 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Liber)Tj
-41.8748 -1.2 TD
0.025 Tw
(de Deo et mundo)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 114.9187 59.7483 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(III (ROL II, p\210g. 350).)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 110.661 m
127.559 110.661 l
S
Q
endstream
endobj
13 0 obj
<<
/Length 10594
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.037 Tw
(Crec que l\325exist\217ncia d\325aquest problema es pot detectar prenent el fil dels passatges)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.083 Tw
(on Ramon Llull es refereix a la q\237esti\227 sobre l\325exist\217ncia de D\216u. Entenc, a m\216s, que)Tj
0 -1.19999 TD
-0.018 Tw
(aquesta reflexi\227 pot servir per demostrar que el tema de l\325exist\217ncia de D\216u \216s, per Llull,)Tj
0 -1.20001 TD
0.117 Tw
(una q\237esti\227 filos\230fica, i no una veritat accessible sols per la fe, com deixen entendre)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(alguns estudis recents.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0 Tw
(Al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 84.1587 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.021 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 178.7952 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.021 Tw
(l\325exist\217ncia de D\216u parteix d\325una descripci\227 de propietats,)Tj
-12.11023 -1.20001 TD
0.124 Tw
(observades inicialment en el m\227n creat. Aquestes propietats, des de la doctrina de la)Tj
0 -1.2 TD
0.212 Tw
(significaci\227, es revelen com a necess\210ries per a una comprensi\227 i explicaci\227 de la)Tj
0 -1.19999 TD
0.073 Tw
(realitat. Amb ajuda d\325altres mitjans, com la demostraci\227 per les causes o la metaf\222sica)Tj
0 -1.2 TD
0.149 Tw
(continguda, per exemple, en els \307arbres\310 dels cap\222tols 227-237, s\325arriba a concloure)Tj
0 -1.20001 TD
0.025 Tw
(quines propietats entren en la definici\227 de D\216u i amb quines condicions ho fan.)Tj
1.41732 -1.20001 TD
0.041 Tw
(Aquesta conclusi\227 (quines propietats i amb quines condicions) \216s el punt de partida)Tj
-1.41732 -1.29065 TD
0.012 Tw
(per formular )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 110.6671 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.012 Tw
(Ars compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 264.5717 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.51133 0 Td
0 Tc
0.012 Tw
(Ara b\216, com explica aquesta obra)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 403.5236 474.1776 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(22)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.55029 0 Td
0 Tc
0.023 Tw
(apareix al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 105.2851 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(Llibre del gentil e dels tres savis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 236.6047 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 239.1047 461.271 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(23)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 248.3298 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 258.2718 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(Llibre de demostracions)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
6.5 0 0 6.5 355.9244 461.271 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(24)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 365.1496 457.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.55025 0 Td
0 Tc
0.023 Tw
(\216s recollit)Tj
-31.29592 -1.29065 TD
0 Tw
(per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 72.6494 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.031 Tw
(Art demostrativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 139.8252 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 142.3252 448.3645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(2)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(5)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 151.0155 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.031 Tw
(la demostraci\227 de l\325exist\217ncia de D\216u recorre a una argumentaci\227)Tj
-9.33226 -1.29065 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.71731 0 Td
0 Tc
0.024 Tw
(partir de les categories metaf\222siques com )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 231.7518 432.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(esse)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 251.1424 432.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(i)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 256.656 432.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(perfectio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 294.9308 432.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.024 Tw
((figura X),)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 337.9126 435.458 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(26)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 347.1478 432.158 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.55129 0 Td
0 Tc
0.024 Tw
(es recorre, per)Tj
-29.49678 -1.29065 TD
0.116 Tw
(tant, a principis que d\325alguna manera s\227n anteriors a les dignitats.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 331.456 422.5515 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(2)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 341.6204 419.2515 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.116 Tw
(Aquest recurs \216s)Tj
-28.39275 -1.2 TD
-0.006 Tw
(possible, en el fons, perqu\217 s\325estableix el lligam causal entre les dignitats i les propietats)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(de les coses creades.)Tj
1.41732 -1.2 TD
-0.024 Tw
(Una fonamentaci\227, per\230, que podria amagar un perill mortal per a la definici\227 de D\216u)Tj
-1.41732 -1.2 TD
(per les seves dignitats. Perqu\217 si, en \234ltim terme, l\325atribuci\227 de les dignitats a D\216u es feia)Tj
T*
0.003 Tc
0.372 Tw
(per ra\227 de les propietats de les coses conegudes, i com a conclusi\227 d\325aquest)Tj
0 -1.19999 TD
0 Tc
0.04 Tw
(coneixement, era f\210cil l\325objecci\227 que l\325atribuci\227 era purament )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 310.4993 347.2517 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.04 Tw
(quoad nos)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 352.2915 347.2517 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5401 0 Td
0 Tc
0.04 Tw
(Aquest perill)Tj
-29.99996 -1.2 TD
-0.026 Tw
(\216s assenyalat amb expressions dures al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 213.298 335.2517 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.026 Tw
(Liber de quatuordecim articulis fidei)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 360.0132 335.2517 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(:)Tj
0.50193 0 Td
0 Tc
-0.026 Tw
(\307Haec Pars)Tj
-30.73396 -1.2 TD
0 Tw
([I, 2] dividitur in quatuordecim Partes, videlicet in supradictas quatuordecim Dignitates,)Tj
0 -1.19999 TD
0.189 Tw
(per quas hanc praesentem Partem intendimus probare, quae est probabilis per ipsas)Tj
0 -1.2 TD
0.247 Tw
(Dignitates, ut in sequentibus apparebit: hanc Partem necesse est probare, eo quod)Tj
T*
0.255 Tw
(humanus intellectus imbecillis et vacilans accipit aliqua objecta in abstracto, quae)Tj
0 -1.29065 TD
0.021 Tw
(realiter non sunt.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 130.5922 277.6453 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(28)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 139.8053 274.3453 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.021 Tw
(Per altra banda, que la definici\227 de D\216u per les dignitats, que havia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(60)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 211.7381 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(22)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 209.0981 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(II,2, q.1 (MOG I, p\210g. 450).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 201.4129 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(23)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 198.7729 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.029 Tw
(Cf. el llibre primer (NEORL II, p\210g. 15-40), en el qual els tres savis intervenen indistintament aportant)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.025 Tw
(raons per a l\325exist\217ncia de D\216u.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 181.4877 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(24)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 178.8477 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.066 Tw
(Cf. el llibre segon (ORL XV, p\210g. 51-213), que acaba dient: \307Acabat e acomplit es lo segon libre per)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.074 Tw
(gracia e per ajuda del subiran be qui es acabament e compliment de tots los bens jusans, lo qual subiran be)Tj
T*
0.054 Tw
(avem encercat e atrobat per rahons necessaries, per lo qual encercament e atrobament l enteniment pot esser)Tj
0 -1.19999 TD
0.074 Tw
(levat a reebre les necessaries demostracions de la subirana obra per la qual es demostrable la gloriosa santa)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(subirana trinitat divina.\310 (ib\222d. p\210g. 213).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 132.7626 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(25)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 130.1226 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(IV, 1 (ORL XVI, p\210g. 132).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 122.4374 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(26)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 119.7974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.018 Tw
(Sobre diferents q\237estions entorn al sentit de la figura X, cf. J. M. RUIZ SIM\356N, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 339.16 119.7974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.018 Tw
(op. cit.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 361.3001 119.7974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
0.51792 0 Td
0.018 Tw
(p\210g. 146-150;)Tj
-38.4688 -1.2 TD
0.085 Tw
(J. E. RUBIO, \307Com \216s la vertadera Figura x d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 213.9847 110.1974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.085 Tw
(Ars compendiosa inveniendi veritatem)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 338.8724 110.1974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(?\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 349.1031 110.1974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.085 Tw
(Studia Lulliana)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 402.0237 110.1974 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(40)Tj
-43.0414 -1.2 TD
0.025 Tw
((2000) 47-80.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 92.9122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(27)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 90.2722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.037 Tw
(Ars universalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 128.3451 90.2722 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.037 Tw
((I, fig. A; MOG I, p\210g. 491) esmenta les obres suara citades, per estalviar-se insistir en)Tj
-8.8315 -1.2 TD
0.099 Tw
(la q\237esti\227 de l\325exist\217ncia de D\216u. En aquelles obres, diu, es pot entendre \307per plurimas demonstrationes et)Tj
T*
0.025 Tw
(necessarias rationes, A et ejus camerae existere\310. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 63.3871 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(28)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 60.747 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 60.747 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(I, 2; MOG II, p\210g. 459.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 231.087 m
127.559 231.087 l
S
Q
endstream
endobj
14 0 obj
<<
/Length 10169
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.018 Tw
(de ser el com\234 punt de partida en la disputa missionera, presentava les seves dificultats,)Tj
0 -1.2 TD
0.013 Tw
(apareix ben clar al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 134.2878 603.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.013 Tw
(Liber disputationis Raymundi christiani et Homerici sarraceni)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 385.6009 603.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.51323 0 Td
0 Tc
0.013 Tw
(en la)Tj
-33.30402 -1.29066 TD
0.025 Tw
(presentaci\227 que el sarra\222 fa de la seva posici\227.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 242.6471 594.1772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(2)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(9)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 578.8773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.122 Tw
(En aquestes condicions, la demostraci\227 de l\325exist\217ncia de D\216u cobra import\210ncia.)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.023 Tw
(S\325hi juga, en definitiva, la validesa del fonament de l\325Art, de la figura A. I la q\237esti\227 es)Tj
T*
0.085 Tw
(pot plantejar en aquests termes: com \216s possible aquesta demostraci\227 sense sortir dels)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(par\210metres i del llenguatge de l\325Art?)Tj
1.41732 -1.20001 TD
0 Tw
(Al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 84.7647 530.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.04 Tw
(Liber principiorum philosophiae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 219.5663 530.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.04 Tw
(hi ha un exemple de la manera com podria fer-)Tj
-16.18734 -1.20001 TD
-0.028 Tw
(se. Per la q\237esti\227 que estam tractant, per\230, ens sembla m\216s oport\234 no entrar ara en la seva)Tj
0 -1.29065 TD
0.003 Tw
(discussi\227 i seguir la lectura cronol\230gica de les obres de Llull.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 302.0357 509.2709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(30)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 311.0627 505.9709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.003 Tw
(Aix\222 podem veure com a)Tj
-25.33698 -1.20001 TD
0 Tw
<6CD5>Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 63.7989 493.9709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.18 Tw
(Ars inveniendi particularia in universalibus )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 250.8211 493.9709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.18 Tw
(compareixen alguns elements per a la)Tj
-19.31282 -1.19999 TD
0 Tw
(discussi\227. )Tj
1.41732 -1.2 TD
0.133 Tw
(En la demostraci\227 de l\325exist\217ncia de D\216u que es fa en aquesta obra, una primera)Tj
-1.41732 -1.29065 TD
0.072 Tw
(afirmaci\227 que ens sembla rellevant \216s la de prendre les dignitats \307pro principiis\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 390.3104 460.3645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(3)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(1)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 400.0259 457.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
<8373>Tj
-34.2333 -1.2 TD
0.019 Tw
(ver que el desenvolupament de la demostraci\227, que es fa per les cambres de la figura T,)Tj
-0.0001 Tc
(no)'
1.26377 0 Td
0 Tc
0.014 Tw
(es diferencia per res de les que havia fet en altres obres, per\230 l\325afirmaci\227 roman com)Tj
-1.26377 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.71119 0 Td
0 Tc
0.017 Tw
(indici no sols del problema, sin\227 ja de la soluci\227. I que no \216s altra que l\325oferta per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 396.1372 421.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Ars)Tj
-33.84443 -1.2 TD
0.025 Tw
(inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 129.8619 409.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52484 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(quan la figura A o \307prima figura\310 proposa els \307principia\310.)Tj
-6.32442 -1.2 TD
0.134 Tw
(Junt a aquesta afirmaci\227 indici, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 205.7188 397.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.134 Tw
(Ars inveniendi particularia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 317.2599 397.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.63351 0 Td
0 Tc
0.134 Tw
(al final de la q\237esti\227)Tj
-26.59021 -1.19999 TD
0.202 Tw
(esmentada, cont\216 una altra precisi\227 que em sembla important anotar. Comentant el)Tj
0 -1.2 TD
-0.03 Tw
(procediment observat en el tractament de la q\237esti\227, i que pensa seguir en les altres, Llull)Tj
0 -1.29065 TD
0.302 Tw
(diu: \307Haec autem probatio est in narrationis conditione.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 306.5026 363.4582 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(32)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 318.5182 360.1582 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.302 Tw
(Basta girar la p\210gina)Tj
-26.08253 -1.2 TD
0.102 Tw
(precedent per trobar l\325explicaci\227 d\325aquesta condici\227. La )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 290.8043 348.1582 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(narratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 327.6575 348.1582 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.102 Tw
(\216s una de les quatre)Tj
-26.99646 -1.19999 TD
0.027 Tw
(parts del )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 94.8913 336.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
[(modus)-277(discurrendi)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 172.6488 336.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.027 Tw
(i, en concret, consisteix a \307proferre aliquas propositiones\310.)Tj
-11.49559 -1.2 TD
0.016 Tw
(Si la proposici\227 a debat resisteix l\325an\210lisi segons les figures de l\325Art, aleshores es podr\210)Tj
T*
0.361 Tw
(convertir en )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 115.4325 312.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(demonstratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 168.2035 312.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.86043 0 Td
0 Tc
0.361 Tw
(Amb l\325avantatge que aix\222 es podr\210 evitar \307prolixitas)Tj
-11.91149 -1.29065 TD
0.233 Tw
(scripturae et implicatio rationum, quae fuerint pro et contra\310,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 320.636 302.5518 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(33)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 331.9619 299.2518 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(o)Tj
0.98241 0 Td
0 Tc
0.233 Tw
(sia, la sospirada)Tj
-28.40932 -1.2 TD
0.025 Tw
(alliberaci\227 de les )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 128.6822 287.2518 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(auctoritates)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 176.4508 287.2518 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
-10.45847 -1.19999 TD
0.063 Tw
(Qu\217 s\227n aquestes )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 145.6643 275.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(propositiones)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 200.1053 275.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(?)Tj
0.75646 0 Td
0 Tc
0.063 Tw
(La resposta sembla que la podria proporcionar un)Tj
-14.9977 -1.2 TD
0.001 Tc
0.374 Tw
(altre escrit contemporani de l\325anterior, el )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 246.4487 263.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0.374 Tw
(Liber propositionum secundum Artem)Tj
-18.87558 -1.2 TD
0 Tc
0 Tw
(demonstrativam)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 122.1216 251.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.4956 0 Td
0 Tc
-0.004 Tw
(L\325obra ens sorpr\217n, d\325entrada, pel fet de col\341locar la figura T en primer)Tj
-6.93847 -1.19999 TD
-0.002 Tw
(lloc, qualificant-la d\325\307instrument de totes les altres figures d\325aquesta Art\310, de forma que)Tj
0 -1.29066 TD
0.025 Tw
(\307dicitur et describitur prima figura\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 204.462 229.6455 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(34)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(61)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 153.9788 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(29)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 151.3388 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(I; ROL XXII, p\210g. 174-175.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 143.6537 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(30)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 141.0136 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(Es tracta de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 120.95 141.0136 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(Liber principiorum philosophiae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 231.9348 141.0136 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(I, 2; MOG I, p\210g. 668. Cf. E. W. PLATZECK, \307De)Tj
-21.78024 -1.2 TD
-0.015 Tw
(existentia essentiae divinae sive primae causae respectu conceptu aeternitatis secundum Raimundum Lullum\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 121.8137 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
[(Estudios)-215(Lulianos)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 116.6957 121.8137 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.035 Tw
(19 (1975) 5-24. Alguns dels punts que comentam servirien per repensar les tesis de Platzeck.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 114.1285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(31)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 111.4885 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.01 Tw
(\307Ad hanc autem probationem faciendam accipimus pro principiis dignitatibus: scilicet bonitatem [...]; et)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.071 Tw
(probato, Deum esse, attribuimus in eo existere omnes praehabitas dignitates.\310, )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 316.1971 101.8885 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.071 Tw
(op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 336.7636 101.8885 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.57111 0 Td
0 Tc
0.071 Tw
(III, 1; MOG III, p\210g.)Tj
-35.4549 -1.2 TD
0 Tw
(458.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 84.6033 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(32)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 81.9633 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ib\222d. p\210g. 461.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 74.2781 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(33)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 71.6381 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ib\222d. II,2; MOG III, p\210g. 457.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 63.9529 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(34)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 61.3129 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(O. cit. I, 1; MOG III, p\210g. 504.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 173.286 m
127.559 173.286 l
S
Q
endstream
endobj
15 0 obj
<<
/Length 11972
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.149 Tw
(Pel que fa, per\230, a la pregunta sobre les )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 244.9464 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(propositiones)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 299.3873 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.64908 0 Td
0 Tc
0.149 Tw
(no s\325afegeixen gaire m\216s)Tj
-24.81852 -1.2 TD
0.166 Tw
(elements que els que pod\222em trobar en obres anteriors. Les proposicions, en resum,)Tj
0 -1.19999 TD
0.032 Tw
(v\216nen a situar-se al lloc de les formulacions per cambres usades per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 334.7187 591.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.032 Tw
(Art demonstrativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 407.5234 591.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-34.98305 -1.29065 TD
-0.001 Tw
(entenent que es tracta de \307propositiones subjacentes cameris\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 304.4484 582.1773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(35)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 310.9484 578.8773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.49874 0 Td
0 Tc
-0.001 Tw
(Ara b\216, els prop\230sits de)Tj
-25.82429 -1.29066 TD
0.135 Tw
(la formulaci\227 de les proposicions \216s l\325obtenci\227 de l\325universal,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 314.8151 569.2708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(36)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 325.1689 565.9708 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.135 Tw
(de forma que aquest)Tj
-26.7476 -1.29066 TD
0.022 Tw
(pugui usar-se com a mitj\210 de la demostraci\227.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 238.0801 556.3643 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(3)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 247.3042 553.0642 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.022 Tw
(De totes formes, el plantejament adoptat)Tj
-18.96113 -1.19999 TD
0.361 Tw
(no sembla que arribi a respondre del tot a les necessitats experimentades. Les)Tj
0 -1.2 TD
0.028 Tw
(proposicions podran variar en universalitat, per\230 sempre es mantenen dependents d\325uns)Tj
T*
0.025 Tw
(\307termes\310, que en certa manera s\227n m\216s universals, almenys m\216s primitius.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 481.0644 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0.025 Tw
(Les definicions dels principis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 457.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.064 Tw
(Arribats en aquest moment \307evolutiu\310 de l\325Art, \216s a dir el moment d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 356.3503 457.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
[(Ars)-314(inventiva)]TJ
-29.86574 -1.2 TD
(veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 90.4615 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.54587 0 Td
0 Tc
0.046 Tw
(compareix un element que sembla la resposta als problemes m\216s crucials fins)Tj
-3.82273 -1.2 TD
0.025 Tw
(ara plantejats: les definicions dels principis.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.003 Tw
(En primer lloc, cal insistir en el fet que la introducci\227 dels principis \(en el lloc de les)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.237 Tw
(dignitats\), \216s inseparable de la pres\217ncia de les seves definicions. D\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 354.6148 409.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.237 Tw
(Ars inventiva)Tj
-29.69219 -1.2 TD
0.01 Tc
0 Tw
(veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 97.6687 397.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.011 Tc
0.364 Tw
(fins a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 130.134 397.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.011 Tc
0.364 Tw
(Ars generalis ultima)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 227.4512 397.0646 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.011 Tc
0.364 Tw
(aquesta uni\227 ser\210 constant i assenyalada)Tj
-16.97583 -1.19999 TD
0 Tc
0.108 Tw
(expl\222citament. Les definicions, per la seva banda, presenten variacions m\222nimes en el)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(text. Vegem, per comen\215ar, com s\227n aquestes definicions.)Tj
1.41732 -1.2 TD
-0.017 Tw
(Del primer principi \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 154.3622 361.0647 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 183.808 361.0647 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(\))Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 189.4626 361.0647 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.017 Tw
(Ars inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 279.7491 361.0647 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.017 Tw
(d\227na aquesta definici\227: \307Bonitas)Tj
-22.20562 -1.29065 TD
0.004 Tw
(est id, ratione cujus bonum agit bonum; et sic bonum est esse, et malum est non esse.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 403.5237 351.4582 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(38)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 336.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.039 Tw
[(Ars)-289(generalis ultima)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 140.1276 336.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.53895 0 Td
0 Tc
0.039 Tw
(per la seva banda, diu: \307Bonum est ens, ratione cuius bonum agit)Tj
-8.78242 -1.29066 TD
0 Tw
(bonum.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 92.9712 326.5518 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(39)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 101.8283 323.2517 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.014 Tw
(Les definicions respectives del segon principi s\227n: \307Magnitudo est id, ratione)Tj
-4.41354 -1.19999 TD
0.08 Tw
(cuius Bonitas, Aeternitas seu Duratio et caetera Principia sunt magna, ambiens omnes)Tj
0 -1.2 TD
0.111 Tw
(extremitates essendi.\310 \307Magnitudo est ens, ratione cuius bonitas, aeternitas, et cetera,)Tj
T*
-0.011 Tw
(sunt magnae.\310 Les definicions dels altres principis de la primera s\217rie segueixen de prop)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(aquesta darrera formulaci\227.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.039 Tw
(Els canvis d\325una formulaci\227 a l\325altra s\227n poc significatius, mantenint sempre com a)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.186 Tw
(nucli el \307ratione cuius\310, \307per ra\227 del qual\310. No obstant aix\230, es poden fer algunes)Tj
0 -1.19999 TD
0.032 Tw
(observacions pel que fa a les definicions dels vuit primers principis. Aix\222, per exemple,)Tj
0 -1.2 TD
0.12 Tw
(veiem que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 103.9684 227.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(virtus)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 130.4435 227.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(i)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 136.9236 227.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(gloria)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 165.0711 227.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.12 Tw
(conserven sempre una definici\227 particular. La primera com)Tj
-10.73782 -1.2 TD
0.083 Tw
(\307origo unionis\310 o \307naixement de la unitat\310, i la segona com \307ipsa delectatio\310. Segon,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.043 Tw
(Ars inventiva)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 114.0986 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.043 Tw
(en tres casos \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 171.7566 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(aeternitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 211.7468 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 217.1811 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(sapientia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 253.8437 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 259.278 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(voluntas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 293.1623 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.62627 0 Td
0 Tc
0.043 Tw
(usa \307)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 320.6862 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(proprietas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 362.3488 203.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
Tj
0.79329 0 Td
0 Tc
0.043 Tw
(en lloc de)Tj
-31.25887 -1.19999 TD
Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 62.6929 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(id)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 70.4712 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.001 Tw
(\310, com tamb\216 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 127.162 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.001 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 174.6658 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.50113 0 Td
0 Tc
0 Tw
(mentre )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 209.9539 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.001 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 268.8627 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.001 Tw
(ho diu sols d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 323.0657 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(aeternitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 365.5694 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(i)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 370.8612 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(sapientia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 407.5238 191.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-34.98309 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.57912 0 Td
0 Tc
0.051 Tw
(les obres posteriors ho reserven sols a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 220.6202 179.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(sapientia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 257.2828 179.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.55116 0 Td
0 Tc
0.051 Tw
(encara que no manquin casos \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 388.3588 179.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Liber)Tj
-33.06659 -1.20001 TD
-0.007 Tw
(de lumine)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 96.7768 167.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 101.7078 167.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.007 Tw
(Arbre de filosofia desiderat)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 211.7572 167.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.57593 0 Td
0 Tc
-0.007 Tw
(on tamb\216 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 256.8116 167.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(sapientia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 295.9052 167.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.007 Tw
(\216s definida com \307ens ratione)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(62)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 123.1623 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(35)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 120.5223 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ibid. III, 1; MOG III, p\210g. 515.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 112.8371 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(36)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 110.1971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.059 Tw
(\307Ad investigandum et formulandum quodlibet universale in hac arte, ut exinde fiat discursus ad omne)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.025 Tw
(particulare, quod quaeritur\310. Ib\222d. p\210g. 512.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 92.9119 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(37)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 90.2719 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.01 Tc
0.365 Tw
(\307Dum igitur sensitivum imaginativum memorativum et volitivum isto modo discurrunt, tunc)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0 Tc
0.073 Tw
(intellectivum ad universale ascendit et discurrens invenit ipsum esse medium, per quod est facta commixtio)Tj
T*
0.025 Tw
(quandoque propositionum ipsius T tantum, vel quandoque T et A simul)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 288.3219 71.0719 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(...)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 294.3219 71.0719 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
Tj
0.77486 0 Td
0 Tc
0 Tw
(Ib\222d.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 63.3867 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(38)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 60.7467 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 60.7467 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0.025 Tw
(I; MOG V, p\210g. 3.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 142.698 m
127.559 142.698 l
S
Q
endstream
endobj
16 0 obj
<<
/Length 10454
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.153 Tw
(cuius\310, \307cosa per la qual\310. I tercer, les definicions de la segona s\217rie s\227n molt m\216s)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(constants, amb formulacions m\216s variades, com \216s l\230gic, encara que en algunes s\325empra)Tj
0 -1.19999 TD
-0.026 Tw
(tamb\216 l\325\307id ratione cuius\310. En resum, una an\210lisi en detall de cada definici\227 i comparatiu)Tj
0 -1.20001 TD
-0.0001 Tc
(de)Tj
1.23858 0 Td
0 Tc
0.045 Tw
(les diferents obres podria revelar alguns elements interessants, que ara, per\230, no ens)Tj
-1.23858 -1.2 TD
0.025 Tw
(s\227n necessaris.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.045 Tw
(La introducci\227 i la pres\217ncia de les definicions dels principis \216s acompanyada de la)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.037 Tw
(indicaci\227 expl\222cita de la seva import\210ncia. Una primera forma d\325expressar aquest fet \216s)Tj
0 -1.2 TD
0.083 Tw
(considerar principis i definicions com un tot, quan es tracta de referir-se a all\230 que \216s)Tj
0 -1.19999 TD
0.011 Tw
(fonamental per a l\325Art. En altres ocasions ser\210 a trav\216s de la funci\227 que s\325atribueix a les)Tj
0 -1.2 TD
0.065 Tw
(definicions, mentre en altres casos \216s suficient l\325advert\217ncia: \307destructis definitionibus)Tj
0 -1.29066 TD
0.029 Tw
(principia quidem nulla essent, neque totum universum esset.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 306.041 498.1775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(40)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 315.3305 494.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.029 Tw
(D\325aquestes tres formes,)Tj
-25.76376 -1.2 TD
0.106 Tw
(la segona \216s la que ens ajuda a comprendre millor b\) el paper de les definicions dels)Tj
T*
(principis dins el funcionament de l\325Art. Abans, per\230, ser\210 oport\234 demanar-nos a\) qu\217)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(ent\216n Ramon Llull per definici\227 en general.)Tj
1.41732 -2.4 TD
0.01 Tw
(a\) Possiblement la resposta m\216s completa a aquesta pregunta \216s la que podem trobar)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
-0.0002 Tc
(a)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 65.1786 422.8777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.055 Tw
(Liber de experientia realitatis Artis ipsius generalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 275.6421 422.8777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.55457 0 Td
0 Tc
0.055 Tw
(quan diu: \307Definitio est signum)Tj
-22.34949 -1.29067 TD
0.025 Tw
(definiti, cum quo intellectus intelligit definitum, de ipso scientiam faciendo.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 368.7468 413.2712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(41)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 397.9712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.286 Tw
(Es tracta, certament, d\325una definici\227 formulada en termes molt cl\210ssics, quasi)Tj
-1.41732 -1.2 TD
-0.036 Tw
(sorprenent escrita per Llull. El comentari d\325aquestes paraules ens podria dur a una an\210lisi)Tj
T*
-0.024 Tw
(molt extensa, de la qual, per\230, ara sols podem esmentar el m\216s important per al tema dels)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(\307principis\310 que estam tractant.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.037 Tw
(Pel que fa als termes de la definici\227, hi trobam una primera refer\217ncia clara al tema)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tw
(del )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 73.1842 337.9713 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 102.071 337.9713 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.57727 0 Td
0 Tc
0.077 Tw
(que \216s tot u amb la q\237esti\227 de la significaci\227, tan profusament treballat al)Tj
-5.01508 -1.19999 TD
0.032 Tw
(llarg de tota l\325obra lul\341liana, comen\215ant pel )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 234.5654 325.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.032 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 327.953 325.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.53158 0 Td
0 Tc
0.032 Tw
(El terme mateix de)Tj
-27.55759 -1.2 TD
-0.015 Tw
(\307signum\310, per\230, \216s usat amb diferents significats m\216s o menys amples segons el context,)Tj
T*
0.135 Tw
(encara que hi predomina el car\210cter de mitj\210 del coneixement. Ser\210 prou recordar el)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.007 Tw
(Liber de centum signis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 148.2915 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 150.7915 292.3649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(42)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 159.72 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.007 Tw
(on la identificaci\227 de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 246.0626 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 270.1586 289.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.007 Tw
(que fan possible el coneixement de)Tj
-21.24657 -1.2 TD
0.111 Tw
(D\216u mena a repassar tot l\325univers creat, segons la distribuci\227 dels nou subjectes, que)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(inclou, per tant, \(en la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 149.1822 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(instrumentativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 211.9484 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.60778 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(l\325\210mbit de les ci\217ncies i de la moral.)Tj
-14.61602 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(Per)Tj
1.65064 0 Td
0 Tc
0.068 Tw
(altra banda, el tema de la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 194.8984 253.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(significatio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 243.0765 253.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.068 Tw
(compareix algunes vegades amb el sentit)Tj
-18.53836 -1.2 TD
0.175 Tw
(que hem atribu\225t a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 139.6543 241.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 172.7881 241.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.175 Tw
(en la definici\227 esmentada. El )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 299.8046 241.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.175 Tw
(Liber de significatione)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 393.8382 241.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.67461 0 Td
0 Tc
0 Tw
(en)Tj
-34.28915 -1.19999 TD
0.007 Tw
(efecte, comen\215a establint: \307Significatio est ens, cui proprie competit significare. Et quia)Tj
0 -1.2 TD
0.27 Tw
(significatio est principium, cum quo, pro quo, et in quo incipit habitus scientiae,)Tj
0 -1.29065 TD
0 Tw
(idcirco...\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 97.9541 207.4586 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(43)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 108.2341 204.1586 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(A)Tj
1.09983 0 Td
0 Tc
0.128 Tw
(m\216s, com ja hem tingut ocasi\227 de recordar, la figura T \216s anomenada)Tj
-6.15395 -1.29065 TD
0.025 Tw
(\307figura significationum\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 159.5787 194.5521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(44)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(63)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 144.7317 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(39)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 142.0917 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 142.0917 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52486 0 Td
(III;)Tj
1.55164 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(ROL XIV, p\210g. 21.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 134.4065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(40)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 131.7665 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars generalis ultima)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 145.4577 131.7665 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(III; ROL XIV, p\210g. 25.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 124.0813 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(41)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 121.4413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.074 Tw
(O. cit. II; ROL XI, p\210g. 183. Repetida quasi literalment a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 268.8734 121.4413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.074 Tw
(Ars mystica)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 307.0086 121.4413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(:)Tj
0.60183 0 Td
0 Tc
0.074 Tw
(\307Definitio est signum definiti,)Tj
-31.7663 -1.2 TD
0.02 Tw
(cum quo signo est cognitum\310 (I, 2; ROL V, p\210g. 291). Cf. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 247.3599 111.8413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(Liber de novis fallaciis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 321.3841 111.8413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(:)Tj
0.54788 0 Td
0 Tc
0.02 Tw
(\307Cum definitio sit signum)Tj
-33.5093 -1.2 TD
0 Tw
(definiti)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 80.7964 102.2413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(...)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 86.7964 102.2413 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
Tj
0.7749 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
((I,2,1; ROL XI, p\210g. 16).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 94.5561 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(42)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 91.9161 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(ROL XXII, p\210g. 276-304.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 84.2309 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(43)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 81.5909 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 81.5909 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(.; ROL X, p\210g. 14.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 73.9057 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(44)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 71.2657 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.028 Tw
(En el llenguatge de l\325Art, la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 169.7078 71.2657 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(figura)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 191.4849 71.2657 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.028 Tw
(incorpora sempre aquesta relaci\227 amb la significaci\227, de forma que,)Tj
-16.724 -1.2 TD
-0.024 Tw
(pel seu paper en relaci\227 amb l\325enteniment, es podria dir que la figura \216s )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 285.7423 61.6657 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 308.8517 61.6657 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.47544 0 Td
0 Tc
-0.024 Tw
(especialment si \216s considerada)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 163.705 m
127.559 163.705 l
S
Q
endstream
endobj
17 0 obj
<<
/Length 9788
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.104 Tw
(De totes maneres, el llenguatge lul\341li\210 no ens permet afirmar en rotunditat fins on)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.011 Tw
(arriben les relacions dels dos termes: si poden considerar-se sin\230nims \(i podr\222em pensar)Tj
0 -1.19999 TD
0.015 Tw
(que, en general, les primeres obres parlen de \307significaci\227\310, mentre m\216s envant es d\227na)Tj
0 -1.20001 TD
0.019 Tw
(prefer\217ncia a \307signe\310\), o si s\325ha de dir que la significaci\227 \216s \307la ra\227 del signe\310, \216s a dir,)Tj
0 -1.2 TD
0.155 Tw
(all\230 que l\325enteniment, a trav\216s del signe, percep de la cosa significada. Que s\227n els)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(termes que servien en la definici\227 de la definici\227, que Llull ens d\227na.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 336.6916 558.1773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(4)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(5)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 542.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.012 Tw
(Podem afegir, a m\216s, alguna nota sobre la naturalesa d\325aix\230 que l\325home percep en el)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.068 Tw
(signe. En realitat, l\325\234s ample i variat que fa Llull del signe, podria induir-nos a pensar)Tj
T*
0.252 Tw
(que delimita un \210mbit molt imprec\222s, en detriment de la seva for\215a demostrativa.)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(Abastaria des de la definici\227 fins a la met\210fora i l\325exemple, i donaria com a fruit des de)Tj
0 -1.19999 TD
0.116 Tw
(la demostraci\227 rigorosa fins a la interpretaci\227 moralitzant i anecd\230tica. Certament, es)Tj
0 -1.2 TD
0.02 Tw
(trobaran de segur molts de casos per corroborar tota la gamma de l\325escala, per\230 aix\230 no)Tj
T*
0.154 Tw
(lleva que, en el context m\216s estricte de l\325Art, el )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 264.1474 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 297.0775 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.154 Tw
(sia investit de tota la for\215a)Tj
-23.93846 -1.19999 TD
0.003 Tw
(demostrativa m\216s rigorosa. Per refor\215ar aquest argument bastar\210 referir-nos al proc\216s de)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(captaci\227 del signe per part de l\325enteniment.)Tj
1.41732 -1.2 TD
-0.024 Tw
(Com de costum, hem de retornar a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 210.6774 434.8776 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.024 Tw
(Llibre de contemplaci\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 302.9455 434.8776 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.47565 0 Td
0 Tc
-0.024 Tw
(En aquesta obra la imatge)Tj
-25.00091 -1.19999 TD
0.021 Tw
(del mirall serveix a mestre Ramon per anar estudiant com l\325home percep la significaci\227)Tj
0 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.76068 0 Td
(en)Tj
1.42659 0 Td
0 Tc
0.233 Tw
(quines condicions aquesta percepci\227 ser\210 correcte i no una font d\325error, com)Tj
-2.18727 -1.2 TD
0.057 Tw
(succeeix amb un \307mirall tort\310. El lloc que ocupa el mirall en tota l\325explicaci\227 lul\341liana)Tj
T*
-0.002 Tw
(no sembla que sia reductible a un recurs m\216s o menys literari. M\216s aviat s\325ha d\325entendre)Tj
0 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(en)Tj
1.23714 0 Td
(el)Tj
1.01515 0 Td
0 Tc
0.043 Tw
(context de l\325estudi que a l\325\217poca s\325interessava per la naturalesa del mirall i de les)Tj
-2.25229 -1.2 TD
0.021 Tw
(imatges que s\325hi reflectien. En particular, es discutia intensament sobre la relaci\227 de les)Tj
T*
0.08 Tw
(imatges amb les formes de les coses, si elles mateixes eren formes i quina era la seva)Tj
0 -1.19999 TD
0.018 Tw
(espiritualitat. Tot aix\230 determinava, evidentment, el sentit del mirall com a exemple del)Tj
0 -1.2 TD
0.161 Tw
(proc\216s del coneixement. Manca analitzar detingudament la naturalesa del mirall que)Tj
T*
0.028 Tw
(servia a Llull com a punt de refer\217ncia, per\230, de forma general i provisional, podem dir)Tj
0 -1.19999 TD
-0.021 Tw
(que, segons ell, les imatges es defineixen com a \307figures\310, en el triple significat que hem)Tj
0 -1.2 TD
0.102 Tw
(referit abans: objecte de visi\227, individuant coses i oferint una significaci\227 que permet)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(con\217ixer la subst\210ncia de la cosa.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 191.6529 281.2715 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(46)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(64)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.082 Tw
(com a principi de les diferents )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 160.2427 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(camerae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 187.7817 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.58162 0 Td
0 Tc
0.082 Tw
(tamb\216 aquestes )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 244.3896 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(signa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 261.7236 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5817 0 Td
0 Tc
0.082 Tw
(En un text de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 313.4294 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.082 Tw
(Liber de praedicatione)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 388.0528 226.6285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
0.58172 0 Td
0.082 Tw
(on es)Tj
-41.87671 -1.2 TD
0.054 Tw
(distingeixen tres definicions de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 161.1684 217.0285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(figura)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 180.725 217.0285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.55386 0 Td
0 Tc
0.054 Tw
(la tercera \216s la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 234.8482 217.0285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.054 Tw
(figura significativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 296.3865 217.0285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.55393 0 Td
0 Tc
0.054 Tw
(que ben b\216 podria aplicar-se a les)Tj
-30.39063 -1.2 TD
0.025 Tw
(figures de l\325Art. Cf. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 123.7957 207.4285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 143.9918 207.4285 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52488 0 Td
(I)Tj
0.60788 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(C, I 9; ROL III, p\210g. 336.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 199.7433 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(45)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 197.1033 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.011 Tw
(L\325expressi\227 \307la ra\227 del signe\310, que hem usat, mereix una breu explicaci\227. Ens ha estat suggerida per un)Tj
-2.48031 -1.19999 TD
0.222 Tw
(passatge de sant Tom\210s d\325Aquino, que en tractar la q\237esti\227 dels atributs de D\216u, m\216s concretament la)Tj
0 -1.2 TD
0.038 Tw
(possibilitat de la distinci\227 dels atributs, determina que efectivament es distingeixen per una )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 354.893 177.9034 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(ratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 370.4497 177.9034 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.53803 0 Td
0 Tc
0.038 Tw
(no sols per)Tj
-39.63263 -1.2 TD
-0.031 Tw
(part del subjecte que reflexiona, sin\227 \307per part de la propietat de la cosa mateixa\310. Defineix aquesta )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 374.4928 168.3034 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(ratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 391.8049 168.3034 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(dient:)Tj
-41.764 -1.19999 TD
0.097 Tw
(\307Nihil aliud est quam id quod apprehendit intellectus de significatione alicujus nominis: et hoc in his quae)Tj
T*
0.039 Tw
(habent definitionem, est ipsa rei definitio, secundum quod philosophus dicit: ratio quam significat nomen est)Tj
0 -1.20001 TD
0.025 Tw
(definitio\310 \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 93.658 139.5035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Super. Sent)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 130.293 139.5035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52479 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(I, d.2, q.1, a.3 c\). El text ens introdueix a algunes de les reflexions que seguiran, per\230)Tj
-9.5998 -1.19999 TD
0.075 Tw
(\216s inevitable, a m\216s, no recordar tota la tradici\227 lul\341liana de la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 263.6781 129.9035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(ratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 279.2348 129.9035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.57469 0 Td
0 Tc
0.075 Tw
(Com, per exemple, la recerca de raons)Tj
-28.26742 -1.2 TD
0.046 Tw
(necess\210ries, que al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 120.0849 120.3035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.046 Tw
[(Llibre)-296(de contemplaci\227 )]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 197.3813 120.3035 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.046 Tw
(es fa a trav\216s de la significaci\227, va donant pas a la construcci\227 de)Tj
-17.4611 -1.2 TD
0.025 Tw
(raons mitjan\215ant les definicions dels principis.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 103.0184 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(46)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 100.3783 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.063 Tw
(Els tres aspectes estan relacionats amb problemes de l\325\230ptica \307de speculis\310 i s\325hauran de discutir amb)Tj
-2.4803 -1.2 TD
-0.007 Tw
(les corresponents tesis lul\341lianes. La visi\227, per exemple, va unida al paper de la llum i de l\325activitat o passivitat)Tj
T*
0.245 Tw
(de l\325\230rgan de la vista. La individuaci\227 s\325haur\210 de relacionar amb la tesi de la \307pluralitat de principis)Tj
T*
0.134 Tw
(d\325individuaci\227\310. El tema de la significaci\227 ja ha estat insinuat. A m\216s, s\325hi haur\210 d\325afegir la consideraci\227)Tj
T*
0.025 Tw
(derivada de les tesis lul\341lianes sobre la constituci\227 elemental (dels quatre elements).)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 247.836 m
127.559 247.836 l
S
Q
endstream
endobj
18 0 obj
<<
/Length 9378
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.007 Tc
0.368 Tw
(En resum, podr\222em dir que hi ha un lligam geneal\230gic entre les primeres)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tc
0.179 Tw
(investigacions sobre la significaci\227 i la formulaci\227 de les definicions dels principis.)Tj
0 -1.19999 TD
0.07 Tw
(Aquestes definicions es refereixen b\210sicament a all\230 que signifiquen els principis: que)Tj
0 -1.20001 TD
0.12 Tw
(per aquests i per les relacions que guarden entre si donen ra\227 de la naturalesa de les)Tj
0 -1.2 TD
0.05 Tw
(coses. Per\230, no \216s aix\230 precisament el que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 232.1641 567.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(significa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 269.6032 567.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.05 Tw
(ja la )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 290.0331 567.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(figura)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 314.4789 567.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.54958 0 Td
0 Tc
0.05 Tw
(la primera figura? Les)Tj
-26.22818 -1.19999 TD
0.022 Tw
(definicions, en definitiva, no v\216nen a ser proposicions de la primera )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 333.574 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(circulatio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 372.4533 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(?)Tj
0.71542 0 Td
(I)Tj
0.60442 0 Td
0 Tc
0.022 Tw
(com a)Tj
-32.79589 -1.20001 TD
0.014 Tw
(tal, no s\227n, per tant, les primeres )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 191.376 543.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(conditiones)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 240.1133 543.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.014 Tw
(amb les quals \216s possible la ci\217ncia? En el)Tj
-18.24204 -1.2 TD
0.044 Tw
(marc estricte de l\325Art tot aix\230 \216s cert. I no obstant aix\230 \321\307propter fragilitatem humani)Tj
0 -1.29065 TD
0 Tw
(intellectus\310?\321)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 118.2276 522.1774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(4)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 127.8646 518.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(el)Tj
1.03541 0 Td
0 Tc
0.064 Tw
(cap\222tol de la definici\227 haur\210 d\325ocupar moltes planes dels escrits de)Tj
-8.05259 -1.2 TD
-0.002 Tw
(Llull. En el seu conjunt, ens sembla un debat dif\222cil, no gaire reeixit, un dels episodis on)Tj
0 -1.19999 TD
0.059 Tw
(la difer\217ncia entre l\325Art de Llull i la filosofia del temps s\325accentua m\216s. I aix\230, podem)Tj
0 -1.2 TD
0.067 Tw
(recon\217ixer, a pesar dels esfor\215os de Llull per trobar un punt de converg\217ncia. \203s, com)Tj
T*
0.095 Tw
(reconeixia Llull i exigia la normativa dels )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 233.9902 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.095 Tw
(Anal\222tics Posteriors)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 314.6485 470.8775 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.59473 0 Td
0 Tc
0.095 Tw
(una de les claus de la)Tj
-26.29029 -1.19999 TD
0 Tw
(ci\217ncia.)Tj
1.41732 -2.4 TD
0.124 Tw
(b\) \203s important con\217ixer un poc m\216s de prop les etapes d\325aquest debat que es fa)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.079 Tw
(veure en les obres de Llull. Encara que, ja ho podem dir per endavant, les definicions)Tj
0 -1.2 TD
0.129 Tw
(dels principis semblen quedar al marge d\325aquest debat, quasi fossilitzades en la seva)Tj
T*
0.146 Tw
(intu\225ci\227 original, solid\210ries d\325una figura A inalterada, encara que objecte de segones)Tj
T*
0.032 Tw
(lectures, quasi amb nost\210lgia de \307la revelaci\227\310 que pos\210 en marxa l\325Art: la definici\227 de)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(D\216u per les seves dignitats.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.373 Tw
(El primer testimoni textual, en qu\217 sembla fer-se present la consci\217ncia de)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.249 Tw
(l\325exig\217ncia del que hem dit \307normativa dels )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 253.1446 350.8778 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.249 Tw
(Anal\222tics Posteriors)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 335.3486 350.8778 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.249 Tw
(\310, es troba a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 396.1368 350.8778 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Ars)Tj
-33.84439 -1.19999 TD
0.021 Tw
(inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 129.8205 338.8779 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52067 0 Td
(A)Tj
0.99267 0 Td
0 Tc
0.021 Tw
(l\325hora d\325especificar la regla a seguir \307en la investigaci\227\310, s\325indica)Tj
-8.7261 -1.2 TD
0.122 Tw
(la necessitat de verificar que els termes de la q\237esti\227 s\325avenen \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 324.6113 326.8779 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(cadat)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 346.8281 326.8779 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.70504 0 Td
0 Tc
0.122 Tw
(amb els de la)Tj
-29.61856 -1.29065 TD
0.036 Tw
(primera figura \307accipiendo diffinitiones et determinationes illorum principiorum\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 390.1129 317.2714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(48)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 399.4767 313.9714 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(La)Tj
-34.17838 -1.2 TD
0.006 Tw
(ra\227 per la qual s\325ha d\325assegurar aquesta relaci\227 \216s, com deixa entreveure la setena regla,)Tj
0 -1.19999 TD
0.068 Tw
(la de la demostraci\227, perqu\217 sobre i segons la possibilitat de referir-se als principis i a)Tj
0 -1.29066 TD
0.077 Tw
(les seves definicions, es podr\210 construir la demostraci\227.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 285.4934 280.365 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(49)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 295.2638 277.0649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.077 Tw
(Demostraci\227, detalla el text,)Tj
-23.75709 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(que)Tj
1.75082 0 Td
0 Tc
0.057 Tw
(podr\210 seguir els modes cl\210ssics de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 218.022 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(quia)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 238.8719 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(i)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 244.7218 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.057 Tw
(propter quid)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 295.5668 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.55694 0 Td
0 Tc
0.057 Tw
(o, millor encara, fer-se )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 396.6961 265.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(per)Tj
-33.90032 -1.2 TD
(aequiparantiam)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 121.5747 253.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52483 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(que assumeix tamb\216 els altres dos.)Tj
-5.49569 -1.2 TD
0.115 Tw
(L\325exig\217ncia de \307col\341locar\310 els termes de la q\237esti\227 proposada en els termes \(i les)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.131 Tw
(seves definicions\) de la figura A equival, de fet, a \307redefinir\310 el tema de la q\237esti\227,)Tj
0 -1.2 TD
0.036 Tw
(equival a trobar la definici\227 de la cosa (sobre la qual es fa q\237esti\227) amb els termes dels)Tj
T*
0.011 Tw
(principis. Aix\230 \216s, per altra banda, el que proposaven des del comen\215ament les cambres)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(derivades de les figures.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 155.0592 195.4586 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(50)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(65)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 117.7827 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(47)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 115.1427 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Vita coaetanea)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 128.1425 115.1427 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(IV, 19; ROL VIII, p\210g. 283.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 107.4575 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(48)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 104.8175 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 104.8175 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(III, 3; MOG V, p\210g. 38.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 97.1323 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(49)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 94.4923 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Cf. ib\222d. III, 7; MOG V, p\210g. 45.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 86.8071 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(50)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 84.1671 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.064 Tw
(Es recordi el proc\216s indicat per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 181.8816 84.1671 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.064 Tw
(Ars notativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 221.7212 84.1671 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.56375 0 Td
0 Tc
0.064 Tw
(d\325anotar els termes principals de la q\237esti\227, posar-los en)Tj
-21.0673 -1.2 TD
0.068 Tw
(relaci\227 amb els termes de les figures i distribuir-los, segons pertoqui, en les premisses i en la conclusi\227. Cf.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 64.9671 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars notativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.4211 64.9671 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(I; ed. J. Gay\210, Madrid 1978, p\210g. 29.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 136.888 m
127.559 136.888 l
S
Q
endstream
endobj
19 0 obj
<<
/Length 8814
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.363 Tw
(Les breus indicacions d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 180.2212 615.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.363 Tw
(Ars inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 275.7912 615.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.86309 0 Td
0 Tc
0.363 Tw
(de seguida s\227n objecte d\325un)Tj
-22.67292 -1.2 TD
0.171 Tw
(tractament m\216s ampli a l\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 166.1594 603.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 215.3616 603.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.67101 0 Td
0 Tc
0.171 Tw
(En aquesta obra compareix ja una espec\222fica)Tj
-16.43788 -1.2 TD
0.081 Tw
(\307regla de la diffinici\227\310, on s\325indiquen diferents esp\217cies de definici\227. El text proposa:)Tj
T*
0.002 Tw
(\307Les quals diffinicions covenen esser feytes en dues maneres, \215o es a saber, segons pro-)Tj
T*
0.192 Tw
(prietats essencials e proprietats accidentals, e son feytes sots g\217nere e especie. Los)Tj
T*
0.149 Tw
(subjects emper\230 d estes diffinicions son .iiij. generalment, \215o es a saber, fin, fasent,)Tj
0 -1.29065 TD
-0.003 Tw
(forma, e mat\217ria.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 130.9121 546.1787 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(51)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 139.8773 542.8787 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.003 Tw
(Seguidament se\325n donen alguns exemples, en els quals es presenten)Tj
-8.21844 -1.2 TD
0.028 Tw
(les definicions per propietats essencials i accidentals d\325una cosa. Hi ha, per exemple, la)Tj
0 -1.19999 TD
0 Tw
(definici\227 del sentit de la vista, que segons la definici\227 per propietat essencial \307es diffinit)Tj
0 -1.20001 TD
0.044 Tw
(per veser\310, mentre per la propietat accidental ho \216s \307per rahon del object, aix\222 com per)Tj
0 -1.2 TD
0.206 Tw
(color\310. Un altre exemple es refereix a l\325home, \307diffinit en animalitat per essencial)Tj
0 -1.19999 TD
0.055 Tw
(proprietat, aix\222 com d omificar\310, mentre \216s \307diffinit per proprietat accidental, aix\222 com)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(per risibilitat\310.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.162 Tw
(Entre els exemples hi compareix, encara, la definici\227 de bondat, com a model a)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.105 Tw
(prendre per a les definicions dels principis: \307Diffinici\227 essencial de bonea, e ax\222 dels)Tj
0 -1.2 TD
0.215 Tw
(altres comen\215aments d esta art, segons que ls cov\216 esser, es en a\215\230 que bonea es)Tj
T*
-0.024 Tw
(essencialment rah\227 sots la qual l agent bo engenra bo. La diffinici\227 accidental es ax\222 com)Tj
T*
0.135 Tw
(granea, e les altres, qui est\210 bonea [bona?] sots rah\227 de bonea, estant calificada sots)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(h\210bite de bonea en quant es gran bonea.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 223.818 401.2726 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(52)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 385.9726 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.301 Tw
(En cap dels exemples comentats, ni en nota final, no es retorna a les altres)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tw
(possibilitats de definici\227 esmentades en les paraules introduct\230ries. Hem d\325entendre que)Tj
T*
0.04 Tw
(es tracta de possibilitats segons la doctrina comuna, ara assumides a l\325interior d\325una de)Tj
0 -1.19999 TD
0.238 Tw
(m\216s general? \203s a dir, un procediment similar al suggerit en la presentaci\227 de la)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(demostraci\227 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 109.5849 337.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.052 Tw
(per aequiparantiam)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 192.8441 337.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0002 Tc
(a)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 200.3074 337.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.052 Tw
(Ars inventiva)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 253.8693 337.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(?)Tj
0.74629 0 Td
0 Tc
0.052 Tw
(Possiblement \216s aquest el cam\222, com)Tj
-20.36393 -1.2 TD
0.187 Tw
(es podria deduir d\325escrits posteriors que haurem de comentar. Abans de fer-ho, cal)Tj
T*
-0.005 Tw
(retornar a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 98.6657 313.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.005 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 148.5521 313.9727 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.52262 0 Td
0 Tc
-0.005 Tw
(recordar quin \216s el significat del concepte usat en la definici\227 de)Tj
-9.60854 -1.19999 TD
0.05 Tw
(la definici\227, \216s a dir, el de \307proprietat essencial\310. \203s en aquest punt on la q\237esti\227 de la)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(definici\227 comen\215a a estar condicionada per la doctrina dels correlatius.)Tj
1.41732 -1.2 TD
-0.011 Tw
(El concepte de \307proprietat essencial\310 s\325introdueix en l\325Art a trav\216s de la discussi\227 de)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
-0.01 Tw
(la teoria dels quatre elements en termes correlatius i \216s, possiblement, al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 347.4516 265.9729 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.01 Tw
(Liber Tartari et)Tj
-28.97587 -1.2 TD
0 Tw
(Christiani)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 103.1456 253.9729 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.239 Tw
(on per primera vegada es diu m\216s expl\222citament \307ignitivum, ignibile et)Tj
-4.54527 -1.29065 TD
0.276 Tw
(ignitum sunt diversae proprietates essentialiter\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 262.2671 244.3664 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(53)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 274.0261 241.0664 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.276 Tw
(Ars inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 373.1092 241.0664 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.276 Tw
(ho deixa)Tj
-31.54163 -1.2 TD
0.081 Tw
(entendre quan, en la regla d\325investigaci\227, relaciona els correlatius amb les propietats i)Tj
0 -1.29065 TD
0.171 Tw
(definicions dels principis.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 164.1301 219.4599 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(54)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 174.8361 216.1599 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(Finalment, a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 230.7362 216.1599 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(Art Amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 285.2471 216.1599 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.171 Tw
(l\325afirmaci\227 queda fixada: \307En)Tj
-22.75542 -1.29065 TD
0.259 Tw
(bonea son bonificatiu i bonificable, qui son ses parts essencials e substancials.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 403.5238 206.5534 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(55)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(66)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 127.1694 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(51)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 124.5293 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 124.5293 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.52487 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(II, 3; ORL XVII, p\210g. 32.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 116.8441 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(52)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 114.2041 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ib\222d., p\210g. 35.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 106.5189 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(53)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 103.8789 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 103.8789 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(IX; MOG IV, p\210g. 358.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 96.1937 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(54)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 93.5537 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.004 Tc
0.371 Tw
(\307Primo quidem simpliciter, accipiendo unumquodque terminum secundum suas proprietates et)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0 Tc
0.154 Tw
(definitiones et variando seu declinando illum per illas, sicut bonitatem quae de ratione sui habet in bono)Tj
T*
0.025 Tw
(bonificativum bonificatum, bonificare bonificatum.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 229.1004 74.3538 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars inventiva)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 273.9301 74.3538 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(III, 3; MOG V, p\210g. 39.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 66.6686 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(55)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 64.0286 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 64.0286 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(II, 7; ORL XVII, p\210g. 49.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 146.462 m
127.559 146.462 l
S
Q
endstream
endobj
20 0 obj
<<
/Length 9354
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7842 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.337 Tw
(L\325equival\217ncia parts/propietats es confirma successivament en l\325explicaci\227 de les)Tj
0 -1.29066 TD
0.075 Tw
(definicions dels principis.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 162.209 606.1777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(56)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 171.9545 602.8777 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.075 Tw
(Poc despr\216s s\325introduir\210 un altre sin\230nim per referir-se als)Tj
-11.42616 -1.29064 TD
0.025 Tw
(correlatius, el de \307concreta substantialia\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 226.3883 593.2712 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(5)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(7)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 577.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.191 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 130.1577 577.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 132.6577 580.3647 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(58)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 143.5673 577.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.191 Tw
(per la seva banda, repr\217n la doble divisi\227 de la definici\227 quan)Tj
-8.58744 -1.2 TD
0.018 Tc
0.357 Tw
(explica els principis, considerant-los de dues maneres: com a \307comen\215ament)Tj
0 -1.20001 TD
0 Tc
0.03 Tw
(substancial\310 i com a \307comen\215ament accidental\310, integrant en la primera els correlatius.)Tj
0 -1.2 TD
0.02 Tw
(M\216s important, encara, \216s el fet que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 204.2759 541.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 263.5514 541.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(incorpora el cap\222tol de \307regles\310, que)Tj
-20.58585 -1.2 TD
0.198 Tw
(havia estat introdu\225t a l\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 160.574 529.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.198 Tw
(Arbre de filosofia desiderat)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 276.7686 529.0648 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.6978 0 Td
0 Tc
0.198 Tw
(la segona de les quals \216s \307de)Tj
-22.60537 -1.20001 TD
0.155 Tw
(equiditat de les coses\310, i t\216, entre les seves finalitats, \307que l\325enteniment sia reglat a)Tj
0 -1.19999 TD
0.008 Tw
(moure la memoria a membrar e la volentat a amar les diffinicions dels comensaments, e)Tj
0 -1.29066 TD
0.159 Tw
(aplicar aqueles a les coses demanades e fer diffinicions d aqueles\310.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 341.4695 495.4584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(5)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(9)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 352.0556 492.1583 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.159 Tw
(Taula general)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 480.1584 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.267 Tw
(repr\217n, gaireb\216 literalment, el passatge, junt amb la divisi\227 de la regla en quatre)Tj
0 -1.29065 TD
0 Tw
(esp\217cies.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 93.5035 470.5519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(0)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 455.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.042 Tw
(Ara b\216, aquesta consagraci\227 de la regla C com a font de definicions, sembla que ha)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.169 Tw
(relegat fora de l\325Art aquelles altres possibilitats de definici\227 que havia anunciat )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 397.248 443.2519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Art)Tj
-33.95551 -1.19999 TD
(amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 89.9073 431.252 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.60892 0 Td
0 Tc
0.109 Tw
(les \307feytes sots g\217nere e esp\217cie\310 i la refer\217ncia \307generalment\310 a les quatre)Tj
-3.83036 -1.2 TD
0.12 Tw
(causes. La concentraci\227 sobre la regla C, pel que fa a les definicions, obeeix al gran)Tj
T*
-0.002 Tw
(esfor\215 de Llull per centrar l\325Art en l\325explicaci\227 correlativa, una vegada que ha descobert)Tj
T*
0.216 Tw
(que aquesta \216s l\325instrument m\216s clar (i m\216s l\230gic) per definir el model de realitat)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(anunciat per la intu\225ci\227 inicial: la definici\227 de D\216u per les seves dignitats.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.318 Tw
(D\325acord amb aquesta explicaci\227, la definici\227 es concentra en el tercer terme)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.052 Tw
(correlatiu \(-)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 105.6787 359.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(are)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 119.0064 359.2521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.052 Tw
(\). Ara b\216, en fer-ho, va m\216s enll\210 del marc estricte de la regla C, ja que)Tj
-6.13135 -1.19999 TD
0.085 Tw
(el tercer terme (i tota la f\227rmula correlativa) s\325ha de llegir tamb\216 a partir de les altres)Tj
0 -1.2 TD
0.056 Tw
(q\237estions o regles. I \216s d\325aquesta manera que en la definici\227 correlativa s\325introdueixen)Tj
T*
0.031 Tw
(de bell nou aquells altres elements importants per a la definici\227 que Llull havia indicat,)Tj
0 -1.19999 TD
0.071 Tw
(\216s a dir, la distinci\227 entre g\217nere i esp\217cie, i, m\216s important encara, la refer\217ncia a les)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(causes.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 287.2523 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.014 Tw
(Ars generalis ultima)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 156.4474 287.2523 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.014 Tw
(ofereix un dels textos m\216s extensos on Ramon Llull repr\217n tots)Tj
-9.87545 -1.19999 TD
0.065 Tw
(els elements de la q\237esti\227. El text s\325ofereix com a comentari, despr\216s d\325haver donat la)Tj
0 -1.29066 TD
0.025 Tw
(llista de les definicions dels divuit principis. L\325esquema del text)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 315.4191 265.6459 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(61)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 324.6691 262.3458 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(\216s el seg\237ent:)Tj
-25.2803 -1.19999 TD
0.098 Tw
(1. La primera observaci\227 adverteix que \307alguns principis poden ser substancials, i)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.225 Tw
(altres accidentals\310, i \307necessiten\310 definicions substancials i definicions accidentals.)Tj
T*
0.023 Tw
(Esmenta que \307contrarietat\310 \216s sempre accident, mentre, segons l\325exemple que d\227na, els)Tj
0 -1.19999 TD
0.18 Tw
(altres principis poden compar\217ixer en la doble funci\227. Com a exemple de definici\227)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(substancial de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 117.0601 202.346 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 149.2559 202.346 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(indica \307)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 181.4396 202.346 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonificare)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 222.5406 202.346 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
Tj
-15.06745 -1.2 TD
0.03 Tw
(2. Despr\216s de la nota, entra decididament a tractar com es pot construir la definici\227.)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.006 Tw
(Amb una primera advert\217ncia: hi ha moltes formes possibles, que es poden reduir, per\230,)Tj
-0.0001 Tc
(a)'
0.71881 0 Td
0 Tc
0 Tw
(dues:)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(67)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 115.2676 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(56)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 112.6276 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ib\222d. III; ORL XVII, p\210g. 88 seg.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 104.9424 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(57)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 102.3024 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Lectura compendiosa Tabulae generalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 209.4195 102.3024 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(II; MOG V, p\210g. 344.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 94.6172 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(58)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 91.9772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 91.9772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(II; ORL XVI, p\210g. 312 seg.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 84.292 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(59)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 81.6519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 81.6519 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(II; ORL XVIII, p\210g. 425 seg.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 73.9668 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(60)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 71.3267 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 71.3267 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(III; ORL XVI, p\210g. 339.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 63.6415 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(61)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 61.0015 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Op. cit)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 99.5069 61.0015 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(III; ROL XIV, p\210g. 22-25.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 134.635 m
127.559 134.635 l
S
Q
endstream
endobj
21 0 obj
<<
/Length 6907
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 86.0394 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(2.1 \307Primus quidem modus est, quando fit per efficientem, formam, materiam et)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(finem\310. Afegeix un exemple de cada cas.)Tj
0 -1.19999 TD
0.107 Tw
(2.2 \307Secundus modus est, ut in regula de C dicemus\310. Es refereix a la segona)Tj
0 -1.20001 TD
0.177 Tw
(regla, que en la presentaci\227, que en far\210 tot seguit, \216s descrita amb aquestes)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(paraules: \307Est subiectum et fons definitionum entium.\310)Tj
-1.41733 -1.19999 TD
0 Tw
(3.)Tj
1.41733 -1.20001 TD
0.119 Tw
(3.1 Despr\216s d\325haver indicat els dos modes de definici\227, en fa l\325aplicaci\227 a les)Tj
0 -1.2 TD
-0.036 Tw
(definicions que ha donat dels principis \(\307ad istos quidem duos modos definitiones)Tj
0 -1.19999 TD
0.175 Tw
(ante dictae applicari possunt\310\). D\325aquesta manera, repr\217n el primer mode \(el)Tj
0 -1.2 TD
0.028 Tw
(causal\) i afegeix una s\217rie d\325altres exemples abans de referir-se als principis. De)Tj
0 -1.20001 TD
0.117 Tw
(forma expl\222cita esmenta sols la causa formal i l\325eficient, i en ambd\227s casos la)Tj
T*
0.361 Tw
(definici\227 comporta la forma correlativa \307\320)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 273.7043 483.784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(are)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 287.0319 483.784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
Tj
1.11045 0 Td
0 Tc
0.361 Tw
(\(\307de bonitate, cui proprie)Tj
-21.2097 -1.19999 TD
0.033 Tw
(competit bonificare\310\). Entre les definicions, com a exemple de la causa eficient,)Tj
0 -1.2 TD
0.126 Tw
(compareix la definici\227 d\325home: \307Cui proprie competit hominificare.\310 La llista)Tj
T*
0.192 Tw
(d\325exemples es clou amb l\325afirmaci\227 que aquest primer mode de definici\227 \216s)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(\307valde facilis et utilis\310.)Tj
0 -1.2 TD
0.224 Tw
(3.2 Aquestes paraules li serveixen per introduir l\325aplicaci\227 del segon mode,)Tj
T*
0.074 Tw
(qualificant les definicions fetes segons ell com \307valde faciles et utiles, et etiam)Tj
0 -1.19999 TD
0.04 Tw
(clarae\310. A continuaci\227 es donen quatre definicions de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 306.0757 399.7843 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 335.5215 399.7843 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.53972 0 Td
0 Tc
0.04 Tw
(segons les quatre)Tj
-25.48793 -1.2 TD
0.139 Tw
(esp\217cies de la regla C. En el primer exemple \(que correspondria a la primera)Tj
T*
-0.004 Tw
(esp\217cie\) repr\217n el que abans havia donat de la causa formal: \307Bonitas est ens, cui)Tj
T*
0.025 Tw
(proprie competit bonificare\310.)Tj
-1.41733 -1.19999 TD
0.219 Tw
(4. A continuaci\227 s\325afegeixen altres possibilitats. La primera \216s la definici\227 \307ad)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.05 Tw
(placitum sive per contingentiam\310. \203s un mode \307ultra Artem\310 i considerat \307confusus et)Tj
T*
0.231 Tw
(prolixus\310. La ra\227, segons Llull, \216s que es tracta d\325una definici\227 \307non consideratis)Tj
0 -1.19999 TD
-0.017 Tw
(distinctionibus propriis et appropriatis inter subiectum et praedicatum existentibus\310. I en)Tj
0 -1.2 TD
-0.033 Tw
(d\227na tres exemples: \307Sicut quando dicitur: Deus est ens infinitum et aeternum. Et: Homo)Tj
T*
0.228 Tw
(est animal rationale. Et item: Est animal, cui soli competit equitare et scribere, et)Tj
0 -1.19999 TD
0 Tw
(huiusmodi.\310)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.013 Tw
(5. La segona possibilitat afegida es \307per compositionem\310, i es forma \307quando unum)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.049 Tw
(principium definitur cum alio\310. \203s un mode de definici\227 que deriva de principis b\210sics)Tj
0 -1.19999 TD
0.201 Tw
(en l\325Art, \216s a dir, la combinaci\227 \()Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 204.1677 243.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(conversio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 243.0397 243.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 250.0452 243.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.201 Tw
(circulatio, mixtio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 320.9227 243.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(\))Tj
0.78335 0 Td
0 Tc
0.201 Tw
(dels principis de la)Tj
-27.10633 -1.2 TD
0.072 Tw
(primera figura. Llull afegeix: \307Per talem modum potest artifex facere demonstrationes)Tj
T*
0.105 Tw
(per primitiva et vera principia, et etiam necessaria, et quae alio modo non possunt se)Tj
T*
0 Tw
(habere.\310 )Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.018 Tw
(6. El text continua: \307Ulterius: Sicut dicitur: Bonitas est ens, ratione cuius bonus agit)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.117 Tw
(bonum, sic dici potest de magnitudine: Magnitudo est ens, ratione cuius magnus agit)Tj
T*
0.068 Tw
(magnum, et aeternitas producit aeternum; et sic de aliis.\310 Sense cap m\216s indicaci\227 per)Tj
0 -1.19999 TD
0.083 Tw
(part de Llull, possiblement podem pensar que el sentit de l\325observaci\227 no \216s altre que)Tj
0 -1.2 TD
0.1 Tw
(suggerir que tots els principis de la llista podrien tenir una definici\227 semblant a la de)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 135.7849 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 87.1387 135.7849 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.86564 0 Td
0 Tc
0.366 Tw
(mentre en la f\227rmula esdevinguda can\230nica les definicions a partir de)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 123.785 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(magnitudo)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 103.2188 123.785 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(es fan per la relaci\227 amb els altres principis.)Tj
-3.1353 -1.2 TD
0.061 Tw
(Una vegada llegit el text de Llull, la primera constataci\227 que hem de fer \216s que els)Tj
-1.4173 -1.2 TD
0.157 Tw
(textos de les definicions dels principis no compareixen en cap de les esp\217cies de la)Tj
T*
0.053 Tw
(divisi\227 que ha presentat. A 6., repr\217n, \216s ver, la definici\227 de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 304.8385 87.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 337.319 87.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.053 Tw
(\(canviat el )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 382.8048 87.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonum)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 75.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(per )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 72.8722 75.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(bonus)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 96.7613 75.7851 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.009 Tw
(\), per\230 el context no ens ajuda a veure a quina esp\217cie de definici\227 pertany. De)Tj
-3.9068 -1.2 TD
0.156 Tw
(fet, el par\210graf \216s un inc\222s per estendre als altres principis la definici\227 que es fa de)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(68)Tj
ET
Q
endstream
endobj
22 0 obj
<<
/Length 9089
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 87.1387 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.73743 0 Td
0 Tc
0.238 Tw
(cosa, com hem dit, que no succeeix en els textos de les definicions dels)Tj
-3.68201 -1.2 TD
0.035 Tw
(principis. La lectura que ens sembla m\216s correcte, per tant, \216s pensar que la f\227rmula de)Tj
0 -1.19999 TD
0.14 Tw
(la definici\227 de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 121.5995 591.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(bonitas)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 154.9493 591.7838 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.14 Tw
(\216s introdu\225da com a resum de les quatre que es feien amb la)Tj
-9.72564 -1.20001 TD
0.025 Tw
(segona regla. )Tj
1.41732 -1.2 TD
0.108 Tw
(Als par\210grafs citats, Llull usa dos termes inusuals, sobretot el primer. Parla d\325una)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.069 Tw
(definici\227 \307ad placitum sive per contingentiam\310, que \216s \307ultra Artem\310, i de la qual ens)Tj
0 -1.20001 TD
0.072 Tw
(d\227na sols una explicaci\227 negativa, aix\230 \216s que \216s una definici\227 que no respecta el que)Tj
0 -1.29065 TD
0.025 Tw
(l\325Art diu sobre la relaci\227 entre subjecte i predicat.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 258.1965 534.1774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(2)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 518.8774 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(El)Tj
1.13422 0 Td
0 Tc
-0.005 Tw
(segon terme, a canvi, el \307per compositionem\310, ens remet al vocabulari emprat per)Tj
-2.55154 -1.2 TD
0.167 Tw
(referir-se a la combinat\230ria de la primera figura. Hem de fer, per\230, una observaci\227.)Tj
0 -1.19999 TD
0.038 Tw
(Mentre \307compositio\310 no \216s un terme usat per referir-se a la combinaci\227 de principis de)Tj
0 -1.2 TD
0.341 Tw
(la primera figura, alguns termes propis d\325aquesta combinaci\227 s\227n aplicats a les)Tj
0 -1.29065 TD
-0.017 Tw
(definicions dels principis, com \216s el cas de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 229.3226 469.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(circulatio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 268.2019 469.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 270.7019 473.271 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(63)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 279.5317 469.971 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.017 Tw
(Molt m\216s significatiu \216s el terme)Tj
-22.18388 -1.29065 TD
0 Tw
(de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 69.8814 457.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(conditio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 105.4049 457.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(aplicat a les definicions.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 202.7784 460.3645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(4)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.054 Tw
(El passatge d\325)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 129.023 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.054 Tw
[(Ars)-304(generalis ultima)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 214.7814 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.054 Tw
(no fou la darrera ocasi\227 en qu\217 Llull es refer\222 al)Tj
-15.70885 -1.2 TD
0.02 Tw
(tema de la definici\227. Al )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 155.3155 433.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(Liber de definitionibus Dei)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 266.6499 433.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.02 Tw
(ens topam amb un passatge que ens)Tj
-20.8957 -1.19999 TD
0.096 Tw
(posa alguns interrogants seriosos. Llull diu que hi ha \307moltes maneres\310 de donar una)Tj
0 -1.2 TD
0.211 Tw
(definici\227 de D\216u, i proposa fer-ho per dos modes: \307per modum naturalem\310 i \307per)Tj
T*
0.272 Tw
(modum descriptionis\310. Exemple del primer mode \216s: \307Homo est animal rationale)Tj
0 -1.19999 TD
0.038 Tw
(mortale.\310 Es diu natural, perqu\217 es refereix a la naturalesa en qu\217 convenen el subjecte)Tj
0 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.65449 0 Td
0 Tc
0.127 Tw
(el predicat. Del segon mode es fa aquest exemple: \307Homo est animal utens artibus)Tj
-0.65449 -1.2 TD
-0.013 Tw
(mechanicis et liberalibus\310, que \216s una cosa que l\325home no comparteix amb l\325animal. Tot)Tj
0 -1.19999 TD
0.102 Tw
(seguit Llull afirma: \307Definitiones de Deo intendimus facere per gradum superlativum)Tj
0 -1.2 TD
-0.028 Tw
(divinarum dignitatum\310, que \216s la darrera formulaci\227 de la teoria correlativa. L\325obra, com)Tj
T*
0.011 Tw
(en tantes altres d\325aquesta darrera etapa, consta de dues parts, una per provar la Trinitat i)Tj
0 -1.19999 TD
0.064 Tw
(l\325altra per provar l\325Encarnaci\227. En la primera, es parteix de definicions de D\216u segons)Tj
0 -1.2 TD
0.158 Tw
(deu \307dignitats\310, i a la pregunta \307quid est Deus\310, es respon segons aquesta f\227rmula:)Tj
T*
-0.011 Tw
(\307Quod est bonitas optima, ex qua, in qua et cum qua Deus optimans producit optimatum)Tj
T*
0.091 Tw
(et optimare ab utroque processum.\310 A la segona part s\325hi fa intervenir el concepte de)Tj
0 -1.19999 TD
0.057 Tw
(\307causa\310 i s\325obtenen definicions com aquesta: \307Quod est bonitas optima, in qua et cum)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(qua causat effectum optimatum.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(69)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 181.1024 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(62)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 178.4624 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.014 Tw
(Les poques paraules de Llull sobre el tema obren, de fet, un interrogant ben mal de respondre. En efecte,)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.012 Tw
(com a exemples d\325aquesta forma de definici\227, que \216s rebutjada, ens d\227na: \307Sicut quando dicitur: Deus est ens)Tj
0 -1.19999 TD
0.104 Tw
(infinitum et aeternum. Et: Homo est animal rationale.\310 M\216s encara si ho intentam harmonitzar amb el que)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(afirma a l\325obra que citam a continuaci\227.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 141.9773 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(63)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 139.3373 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.077 Tw
(\307Praedictas definitiones vocamus circulationes.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 237.9508 139.3373 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.077 Tw
(Ars mystica philosophiae et theologiae)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 367.4642 139.3373 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.077 Tw
(IV, I.1; ROL)Tj
-38.72141 -1.2 TD
0.025 Tw
(V, p\210g. 403.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 122.0521 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(64)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 119.4121 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.036 Tw
(\307Et cuilibet istorum [principiorum] dabimus definitionem, propter hoc ut ipsum per suam definitionem)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.002 Tc
0.373 Tw
(cognoscamus et tractemus, tali modo quod affirmando vel negando nihil contra suam definitionem)Tj
T*
0 Tc
0.009 Tw
(concedamus. Nam sua definitio est sua conditio.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 218.8275 100.2121 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.009 Tw
(Ars compendiosa Dei)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 289.9184 100.2121 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.009 Tw
(I, 1; ROL XIII, p\210g. 21. Igual a )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 392.6913 100.2121 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Liber)Tj
-41.8748 -1.2 TD
0.121 Tw
(de venatione substantiae, accidentis et compositi)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 221.925 90.6122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.121 Tw
(I, 1; ROL XXII, p\210g. 16. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 309.0653 90.6122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.121 Tw
(Ars inventiva generalis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 388.1804 90.6122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.121 Tw
(\(III, 4;)Tj
-41.3109 -1.2 TD
0.165 Tw
(MOG V, p\210g. 41\), parlant dels principis, ja es referia a la seva \307)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 279.4519 81.0122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.165 Tw
(diffinitio seu conditio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 350.5357 81.0122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.165 Tw
(\310. Cal recordar la)Tj
-36.6054 -1.2 TD
0.087 Tw
(definici\227 de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 99.0644 71.4122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(condici\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 126.6113 71.4122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(:)Tj
0.61464 0 Td
0 Tc
0.087 Tw
(\307Condici\227 es proc\216s reglat e ordenat, fundat sobre les proprietats de les coses, per si)Tj
-9.2294 -1.2 TD
0.025 Tw
(apparent, significant les natures de les coses e lurs diffinicions.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 267.1618 61.8122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Art amativa)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 305.354 61.8122 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52488 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(IV; ORL XVII, p\210g. 151.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 200.528 m
127.559 200.528 l
S
Q
endstream
endobj
23 0 obj
<<
/Length 6527
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 615.7837 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(A)Tj
0.98316 0 Td
0 Tc
0.011 Tw
(manca d\325altres explicacions, sembla que podem entendre que les definicions de la)Tj
-2.40048 -1.2 TD
0.154 Tw
(primera part s\227n fetes \307per modum naturalem\310 \(i ens remetrien als fonaments de la)Tj
0 -1.19999 TD
0.036 Tw
(demostraci\227 per la primera figura\), i les de la segona s\227n \307per modum descriptionis\310 \(i)Tj
0 -1.20001 TD
0.026 Tw
(probablement haur\222em de cercar-ne la fonamentaci\227 en el cap\222tol de l\325Art sobre els nou)Tj
0 -1.2 TD
-0.02 Tw
(subjectes \321i, m\216s enrere encara, en la figura T, amb una certa remembran\215a del \307modus)Tj
0 -1.19999 TD
0.025 Tw
(discurrendi\310 que )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 127.6094 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Ars inventiva veritatis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 219.1652 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(anomena )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 258.0089 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(narratio)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 291.3439 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(,)Tj
0.52488 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(font de )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 327.6384 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(propositiones)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 382.0793 555.7839 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(\).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F0 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 519.784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.001 Tc
0 Tw
(Conclusi\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 495.784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.023 Tw
(En aquest punt, podem cloure l\325an\210lisi dels textos lul\341lians i intentar-ne una visi\227 de)Tj
-1.41732 -1.20001 TD
0.025 Tw
(conjunt. El balan\215, tanmateix, no \216s gaire encoratjador. Els fets s\227n aquests:)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.21 Tw
(1. Una tesi inicial afirma la definici\227 de D\216u per les dignitats. Aquesta tesi es)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.048 Tw
(presenta com a conclusi\227 de la recerca sobre la significaci\227 estudiada en la realitat i \216s)Tj
T*
0.025 Tw
(oferta com a punt de partida com\234 en el debat missioner.)Tj
1.41732 -1.19999 TD
0.089 Tw
(2. La remodelaci\227 de l\325Art posa com a punt de partida els principis amb les seves)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tw
(definicions.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.01 Tw
(3. En etapes successives, s\325ofereixen explicacions sobre la definici\227, amb l\325intent de)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.227 Tw
(crear una definici\227 en els par\210metres art\222stics \(les figures, les regles i l\325explicaci\227)Tj
0 -1.2 TD
0 Tw
(correlativa\).)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.049 Tw
(4. La pres\217ncia d\325un debat en diferents fronts, que fa necessari precisar la definici\227)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.005 Tw
(de la definici\227 i els mitjans per construir-ne. El primer front s\227n les objeccions contra la)Tj
0 -1.19999 TD
0.218 Tw
(definici\227 de D\216u per les dignitats. El segon s\227n les altres maneres de construir la)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(definici\227, que no s\227n m\216s o menys compatibles amb els mecanismes de l\325Art.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.059 Tw
(5. A pesar del debat que recorre l\325obra lul\341liana, la definici\227 dels principis, tal com)Tj
-1.41732 -1.19999 TD
0.025 Tw
(fou donada en el moment de la seva introducci\227, resta pr\210cticament inalterada.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.07 Tw
(Aquests fets ens manifesten que Llull d\227na una import\210ncia essencial per a l\325Art a)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.033 Tw
(les definicions dels principis i que, a la vegada, hi ha un conflicte entre aquesta posici\227)Tj
0 -1.19999 TD
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.5528 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(la dels oients de l\325Art.)Tj
0.86452 -1.2 TD
-0.022 Tw
(Aquest conflicte no seria el que sorgia sobre la definici\227 de D\216u per les dignitats, que)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.004 Tw
(hauria d\325haver trobat la soluci\227 en la introducci\227 dels principis. Es tractaria, a canvi, del)Tj
0 -1.19999 TD
0.306 Tw
(conflicte entre la definici\227 lul\341liana \(la definici\227 que feia servir en presentar els)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(principis\), i la definici\227, per resumir-ho en una paraula, segons els )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 327.55 231.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Anal\222tics Posteriors)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 407.5095 231.7847 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
-33.56434 -1.2 TD
0.111 Tw
(L\325exposici\227 d\325aquest conflicte ens obligaria a la relectura de tot el recorregut que)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0.116 Tw
(hem fet, a la llum del text aristot\217lic, junt amb els seus comentaris medievals. \203s un)Tj
0 -1.19999 TD
0.085 Tw
(estudi comparatiu que ara no podem exposar en detall, per evidents raons d\325espai. De)Tj
0 -1.2 TD
0.025 Tw
(totes maneres, podem apuntar el nucli de la conclusi\227 d\325aquest estudi comparatiu.)Tj
1.41732 -1.2 TD
0.051 Tw
(El segon llibre dels )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
10 0 0 10 153.3287 171.7848 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.051 Tw
(Anal\222tics posteriors)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 235.4504 171.7848 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.051 Tw
(es dedica a discutir una \234nica q\237esti\227: si el)Tj
-17.77575 -1.19999 TD
-0.011 Tw
(sil\341logisme demostratiu \216s la base de la ci\217ncia, quin \216s el mitj\210 propi de la demostraci\227?)Tj
0 -1.29065 TD
0.006 Tw
(La resposta se centra en la definici\227)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 201.2985 150.1784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(65)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 210.3574 146.8784 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
-0.0001 Tc
(i)Tj
0.53372 0 Td
0 Tc
0.006 Tw
(d\227na pas a una llarga discussi\227, refeta, a m\216s, en)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 57.6929 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(70)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 77.6088 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(65)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 74.9688 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.053 Tw
(Tom\210s d\325Aquino resumeix el text aristot\217lic: \307Non ergo demonstratio resolvet in primam causam, nisi)Tj
-2.4803 -1.2 TD
0.025 Tw
(accipiatur ut medium demonstrationis definitio subiecti.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 243.9516 65.3688 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Expositio Anal. Post)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 309.8985 65.3688 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
0.5249 0 Td
0.025 Tw
(l. II, lc. 1, n. 9.)Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 96.901 m
127.559 96.901 l
S
Q
endstream
endobj
24 0 obj
<<
/Length 7463
>>
stream
/GS0 gs
/GS1 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 57.6929 614.8772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.219 Tw
(arribar al cap\222tol vuit.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 150.889 618.1772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(6)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 162.0798 614.8772 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.219 Tw
(En el centre de la discussi\227 hi figuren les possibilitats de)Tj
-10.43869 -1.2 TD
0.041 Tw
(definici\227, amb una divisi\227 general: de les coses que tenen en si mateixes la seva causa,)Tj
-0.0001 Tc
(i)'
0.66057 0 Td
0 Tc
0.133 Tw
(de coses que tenen la seva causa en una altra cosa. De les primeres es pot fer una)Tj
-0.66057 -1.19999 TD
0.052 Tw
(definici\227 nominal, que no diu res sobre la seva exist\217ncia. De les segones es poden fer)Tj
0 -1.20001 TD
0.043 Tw
(diferents esp\217cies de definici\227. Les primeres, les definicions nominals, no poden entrar)Tj
T*
0.077 Tw
(en la demostraci\227, sin\227 tan sols enteses com una certa preparaci\227 a la demostraci\227. El)Tj
0 -1.19999 TD
0.05 Tw
(problema que se\325n deriva havia comparegut ja al primer llibre de l\325obra i havia obligat)Tj
0 -1.29066 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.71883 0 Td
0 Tc
0.025 Tw
(una doble distinci\227 dels principis de la ci\217ncia.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 253.7897 533.2709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(67)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 71.8661 517.9709 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0.005 Tc
0.37 Tw
(Ara b\216, els objectius de Llull en la construcci\227 de l\325Art feien necessari i)Tj
-1.41732 -1.2 TD
0 Tc
0.113 Tw
(imprescindible poder usar les definicions dels principis com a mitjans del sil\341logisme)Tj
0 -1.20001 TD
0.13 Tw
(demostratiu. I per aconseguir-ho, era necessari refer la definici\227 de la definici\227. Una)Tj
0 -1.19999 TD
0.375 Tw
(tasca, evidentment, que no es pot considerar separada d\325altres temes, tant dels)Tj
0 -1.2 TD
0.048 Tw
(pertanyents a la l\230gica \(per exemple, la demostraci\227\), com a l\325ontologia \(la constituci\227)Tj
T*
0.118 Tw
(correlativa\). Aquesta \307reconstrucci\227\310 de la definici\227 es fa, en definitiva, de m\210 de la)Tj
0 -1.29065 TD
-0.016 Tw
(\307idea\310 correlativa, que en postular \307propietats essencials\310 introdueix la causalitat)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 382.1944 448.3645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(6)Tj
0.49998 -0.00001 TD
(8)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
10 0 0 10 391.0312 445.0645 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.016 Tw
(en la)Tj
-33.33383 -1.2 TD
0.02 Tc
0.545 Tw
(definici\227 \307de les coses que tenen en elles mateixes la seva causa\310 \(=)Tj
0 -1.29065 TD
0 Tc
0 Tw
(dignitats/principis\).)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
6.5 0 0 6.5 135.73 423.4581 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(69)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
9 0 0 9 213.8772 644.8141 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
[(TAULA 37)-16132(71)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 257.3552 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(66)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 254.7152 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.09 Tw
(\307Et oportet ut incipiamus inceptione alia in contemplando sermones praeteritos.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 346.195 254.7152 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.09 Tw
(Translatio Gerardi)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 408.0235 254.7152 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
-43.79132 -1.2 TD
0.025 Tw
(II.8; ed. L. Minio-Paluello, p\210g. 258.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 237.43 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(67)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 234.79 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.252 Tw
(Crec que, encara que sia sense comentari, \216s important recordar el resum de Tom\210s: \307Sed quia)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.03 Tw
(quodammodo eadem principia communia sunt quibus omnes scientiae utuntur, ideo consequenter distingit de)Tj
T*
0.273 Tw
(principiis, et dicit quod duplicia sunt principia. Quaedam ex quibus primo demonstratur, sicut primae)Tj
0 -1.19999 TD
0.129 Tw
(dignitates, ut quod non contingit idem esse et non esse. Et iterum sunt quaedam principia circa quae sunt)Tj
0 -1.2 TD
-0.003 Tw
(scientiae, scilicet subiecta scientiarum; quia definitionibus subiecti utimur ut principiis in demonstrationibus.\310)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 186.7901 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
(Expositio Anal. post)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 122.7531 186.7901 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(.)Tj
0.52493 0 Td
0.025 Tw
(l. I, lc. 43, n. 13.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 179.1049 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(68)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 176.4649 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.006 Tw
(Una causalitat no definida en relaci\227 amb l\325efecte: \307Ad hoc igitur, ut aequivocationes sive dubia valeant)Tj
-2.48031 -1.2 TD
0.003 Tw
(extirpari, appellamus ista principia prima simpliciter et absolute non in eo, quod alia ab eis descendant, sed ex)Tj
0 -1.19999 TD
0.252 Tw
(eo, quia ipsa ab alio non descendunt. Et in hoc apparet, quod talis primitivitas retinet magis naturam)Tj
0 -1.20001 TD
0.289 Tw
(primitivitatis, quam primitivitas causae ad effectum, quia est absoluta, illa vero respectiva.\310 )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 380.8327 147.665 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.289 Tw
(Liber de)Tj
-40.39248 -1.2 TD
0.025 Tw
(demonstratione per aequiparantiam)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 175.8281 138.065 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.025 Tw
([Prol.]; ROL IX, p\210g. 216-217.)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
5.2 0 0 5.2 66.1968 130.3798 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(69)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 77.5354 127.7398 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.018 Tw
(Haur\222em d\325afegir, finalment, que la dificultat del cam\222 recorregut per Llull reflecteix l\325obscuritat del text)Tj
-2.4803 -1.2 TD
-0.031 Tw
(aristot\217lic, tant per als medievals com per als moderns \(per al present estudi ens hem servit de: J. L. ACKRILL,)Tj
T*
0.208 Tw
(\307Aristotle\325s Theory of Definition: Some Questions on Posterior Analytics II, 8-10\310, a: E. BERTI (ed.),)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 57.6929 98.9399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0.059 Tw
[(Aristotle)-309(on Science: The Posterior Analytics)]TJ
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 204.6831 98.9399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
(,)Tj
0.55913 0 Td
0.059 Tw
(Padova, 1981, p\210g. 359-384; D. DE MOSS, D. DEVERENA,)Tj
-18.9329 -1.2 TD
-0.009 Tw
(\307Essence, Existente and Nominal Definition in Aristotle\325s Posterior analytics II, 8-10\310. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 338.1796 89.3399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Phronesis)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 372.1056 89.3399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.009 Tw
((1988) 133-)Tj
-39.3016 -1.2 TD
-0.028 Tw
(154; M. DESLAURIERS, \307Aristotle\325s Four Types of Definition\310. )Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F7 1 Tf
8 0 0 8 269.4148 79.7399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
0 Tw
(Apeiron)Tj
ET
Q
/GS3 gs
/GS2 gs
q
BT
/F5 1 Tf
8 0 0 8 296.9626 79.7399 Tm
0 Tr
0 0 0 1 k
0 Tc
-0.028 Tw
(23 \(1990\) 1-16\). I, si es vol, enfront)Tj
-29.9087 -1.2 TD
-0.0001 Tc
(a)Tj
0.7479 0 Td
0 Tc
0.054 Tw
(les moltes possibles objeccions a la seva soluci\227, Llull era prompte sempre a invocar la seva \307intu\225ci\227\310 de)Tj
-0.7479 -1.2 TD
0.025 Tw
(l\325Art i la gr\210cia de D\216u. )Tj
ET
0 J 0 j 10 M []0 d 0.5 w
0 0 0 1 K
56.693 276.558 m
127.559 276.558 l
S
Q
endstream
endobj
25 0 obj
<<
/Nums[0<
> 1<>]
>>
endobj
26 0 obj
<<
/BaseEncoding/MacRomanEncoding
/Differences[32/space 40/parenleft/parenright 44/comma 46/period 48/zero 50/two/three 55/seven 65/A/B/C/D/E/F/G 73/I/J 76/L/M/N/O/P 82/R/S/T/U/V 97/a 99/c/d/e/f 104/h/i 108/l/m/n/o/p 114/r/s/t/u 121/y 136/agrave 151/oacute 156/uacute 199/guillemotleft/guillemotright 213/quoteright 225/periodcentered]
/Type/Encoding
>>
endobj
27 0 obj
<<
/Subtype/Type1C
/Length 5281
/Length1 5281
>>
stream
AWRVKK+Times-Bold @