Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La diglòssia és morta. Visca la diglòssia? Sobre la ideologia lingüística del nacionalisme basc conservador

Daniel Escribano

Resum


Aquest article ressegueix el discurs a l'entorn de la diglòssia en el nacionalisme basc conservador. S'hi recorda que el nacionalisme històric defensava una distribució diglòssica inserible en l'esquema de Fishman (1967 i 1972), on el castellà funcionava com a llengua alta i l'èuscar com a varietat baixa. El nacionalisme que governa actualment a la Comunitat Autònoma Basca, en canvi, sense voler restablir aquella diglòssia, utilitza ara el terme com a significant difús per a legitimar la renúncia a assolir la plenitud funcional i l'hegemonia social de l'èuscar, en general, i la seva política lingüística, en particular.

Text complet: Text complet