Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva

Albert Bastardas i Boada

Resum


En aquest article, es posen de manifest els fenòmens més de tipus micro que intervenen en
l'organització lingüística de les famílies lingüísticament mixtes. La majoria de les dades provenen
d'entrevistes semidirigides a progenitors que tenien fills a la xarxa municipal d'escoles
bressol de Barcelona.
Se'n desprèn que, en aquest tipus de famílies, l'organització lingüística interna no és sempre
fruit d'una decisió conscient i planificada sinó sovint també d'un procés aconscient i autoorganitzat.
Pot ser també variable al llarg del temps segons els canvis produïts en l'àmbit individual
o bé en l'entorn familiar i social. Una política lingüística que vulgui intervenir en una
determinada situació ha de tenir en compte tots dos aspectes, el macro i el micro, per tal d'actuar
al més adequadament possible en la transformació de la realitat. Tan importants, doncs,
poden ser les polítiques governamentals més tradicionals com les intervencions imaginatives
en el pla interaccional.
Pel que fa a les llengües mitjanes, les dades mostren una tendència a utilitzar llengües més
grans en la interacció amb la parella però no per això una llengua mitjana es deixa de transmetre
als fills, fet rellevant, ja que tindrà una influència directa en la facilitació de competències a
les noves generacions.
Es presenta un enfocament teòric des del punt de vista de la perspectiva de la complexitat.
Es consideren els avantatges i inconvenients de veure els processos de formació de l'organització
lingüística familiar com un fenomen bottom-up o top-down, així com també la precisió i
adequació del terme política lingüística familiar.

Text complet: Text complet