Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El català dels locutoris: pràctiques i ideologies lingüístiques de la migració en espais urbans castellanoparlants

Maria Sabaté Dalmau

Resum


Des del camp de la sociolingüística crítica de base etnogràfica, aquest estudi investiga les
pràctiques i ideologies lingüístiques entorn del català d'un grup de vint persones multilingües
indocumentades que, provinents de l'Àsia meridional, el nord d'Àfrica, l'Àfrica central,
l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica, organitzen les seves trajectòries de mobilitat en un locutori
d'un barri castellanoparlant de l'àrea metropolitana de Barcelona. A través d'entrevistes,
gravacions d'interaccions espontànies i observació participant de pràctiques comunicatives
orals i escrites recollides al llarg de dos anys, s'analitzen els discursos sobre aquesta llengua
que es mobilitzen en aquests espais discursius transnacionals. S'argumenta que les xarxes
migratòries perceben el català com un codi sense rèdit socioeconòmic en el mercat laboral
local, i com una llengua «aliena» d'ús privat ideològicament no inserida en els seus repertoris
lingüístics. Tanmateix, s'observa que, a la pràctica, el català s'inscriu en el castellà globalitzat
eminentment translingüístic amb què els informants fan front a la seva precarietat socioeconòmica.
Es conclou que, en espais urbans on impera el castellà com a llengua franca (de
variants
molt flexibles alhora peninsulars i llatinoamericanes), les poblacions migrades tendeixen
a legitimar els règims monolingües de les societats d'acollida. Quant a ús, però, es
demostra que les xarxes transnacionals amb perspectives de reterritorialització a Catalunya
s'integren en els mercats lingüístics dels barris catalans incorporant l'ús del bilingüisme en
català i castellà en el seu dia a dia. Amb tot, no esdevenen nous parlants del català, en aquestes
institucions alternatives de la migració encara inexplorades on la presència d'aquesta llengua
és escassa.

Text complet: Text complet