Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La Convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització

Cristina Illamola Gómez

Resum


En diferents zones d'Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá)
per la construcció ir a + infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident
(Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida i Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé
en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les
zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària.
En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció
ir a + infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau,
sobretot en els parlants amb el català com a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del
català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió
amb el passat perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que anar a + infinitiu no
ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà ir a + infinitiu manté els valors etimològics.
Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per
noranta-quatre entrevistes semidirigides realitzades a nens i nenes de 6è de primària, i novament
quan cursaven 1r d'ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les
dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1
tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants
que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi ir a + infinitiu, tot i
que aquest ús no és tan profús com en la resta de zones monolingües peninsulars.
En definitiva, el fet de tenir el català com a L1 sembla ser un dels factors que condiciona o
determina la proliferació de la construcció ir a + infinitiu en el castellà parlat a Catalunya,
però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l'ús particular
d'aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada.

Text complet: PDF