Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El Català mola si mola el que fem en català... o no

Oriol Grau i Elias

Resum


Tot i que hi ha àmbits, com la música i la ràdio, en què els joves disposen d'una gran oferta en català, en altres camps, com la televisió, el teatre o el cinema, hi ha hagut, durant molt de temps, un gran buit. En la televisió aquest problema s'ha resolt, almenys parcialment, amb l'aparició del Canal 3XL,1 dirigit a joves d'entre 16 i 20 anys. Amb tot, el ventall de productes encara és molt reduït en els casos del teatre (tot i que els joves tendeixen a assistir-hi poc, sigui en la llengua que sigui) i del cinema (la proporció de pel·lícules en català és molt baixa, si la comparem amb la de pel·lícules en castellà).
L
'article parteix de la idea que «el català mola si mola el que fem en català» i en posa dos exemples pràctics: Plats bruts, una comèdia de televisió que, amb una llengua viva i col·loquial (plena, això sí, de paraules no recollides per la normativa), va assolir un gran èxit, i el ball parlat de Dames i Vells de Tarragona, que atrau públic de totes les edats i, especialment, gent jove.

Text complet: PDF