MARGARIDA ULLATE I ESTANYOL · Directora de la unitat Fonoteca. Biblioteca de Catalunya
Breu història de la col·lecció
Considerem com a tresors de la història sonora aquells documents que, per la seva antiguitat o raresa, constitueixen elements singulars i motiu d’estudi. Dins d’aquesta categoria podríem classificar la col·lecció de cilindres de cera del Fons Regordosa-Turull de la Biblioteca de Catalunya, una col·lecció important per molts motius que explicarem. La componen 358 cilindres de cera i altre material relacionat, que havien pertangut a l’empresari barceloní Ruperto Regordosa Planas (18??-1918). Aquesta col·lecció va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 14 de gener del 2000, només una setmana abans de la mort del seu darrer propietari, el compositor i violinista Xavier Turull (Barcelona, 1922-2000). D’aquí que hàgim unit els dos noms en designar la col·lecció.
Els cilindres de cera foren la primera tipologia de suport sonor que es va introduir al mercat. Si bé els experiments d’Edison el van portar a patentar el seu fonògraf el 1877, l’evolució del suport i de la tècnica d’enregistrament i reproducció del so va evolucionar tan ràpidament que noves patents i sistemes van anar ocupant el seu lloc al mercat fins pràcticament el 1929. Aquell any es van deixar de produir cilindres. La composició d’aquests suports era extremadament fràgil als inicis (cilindres fets amb cera, parafina i altres materials tous, enregistrats un a un) i més consistents després (produïts en sèrie i fets amb cel·luloide). Tots els de la col·lecció Regordosa-Turull són del primer tipus. Tot i que no podem garantir que tots fossin enregistrats per Rupert Regordosa Planas, la seva néta Conxita Regordosa Pérez de Ayala recorda haver sentit a dir que el primer cilindre enregistrat pel seu avi va ser un Parenostre.
Els cilindres van arribar dins un moble de fusta noble de dos cossos, fet a mida. El cos superior conté 187 espais cilíndrics per encabir-hi les respectives capses dels cilindres. S’obre mitjançant una porta-persiana articulada, de fusta. La part inferior té capacitat per a 180 cilindres més, i s’obre amb una porta de doble batent. Els cilindres són tots de cera, sense marques de producció i amb l’única informació sobre el seu contingut escrita a mà en la part superior de la tapa de la capsa, de manera que, col·locats al seu lloc, es poden llegir sense dificultat. Actualment, aquest moble i les capses originals dels cilindres es poden veure a la Sala de Reserva de la Biblioteca de Catalunya.
Amb la col·lecció també van arribar:
a) un inventari dels cilindres, mecanoscrit.
b) quatre reproductors de cilindres, entre els quals, un Edison Standard Suitcase del 1898.
c) correspondència sobre la col·lecció.
d) fotografies de Xavier Turull i la col·lecció de cilindres i aparells reproductors.
e) una còpia d’un catàleg de cilindres de la casa valenciana Hércules Hermanos.
El creador i el continuador de la col·lecció
El senyor Regordosa era un industrial del ram tèxtil, dedicat a la fabricació de teixits i estampats. En les hemeroteques el trobem com a subscriptor de “Lo Catalanista (diari no politich)” i com a inscrit, juntament amb el seu germà Jaume, al Primer Congrés Catalanista que Valentí Almirall promogué el 1880. També figura el seu nomenament com a Tresorer de l’Associació de Viatjants del Comerç i de la Indústria en la seva junta directiva del 1903, així com la seva participació en l’acte d’homenatge que els estudiants de l’Escuela Técnico Práctica de Tejidos van tributar al seu mestre Ramon Batlle i Ribas. La família formada pels germans Regordosa Planas era coneguda de l’alta societat barcelonina. A banda de la seva participació en el moviment catalanista i l’associacionisme cultural, la família Regordosa també fou coneguda per un episodi que en el seu moment va tenir una certa repercussió social, ja que una dels seus membres, Maria Concepció Regordosa i Jové, es va casar amb el torero sevillà Ricardo Torres Reina, “Bombita”. Ruperto Regordosa va fer amistat amb el torero i freqüentava el seu entorn. També era molt aficionat al flamenc i un enamorat de la ciutat de Granada. Consta que va viatjar a Andalusia, als “tablaos” i altres establiments per enregistrar cilindres, alguns dels quals es troben al Centro Andaluz del Flamenco. Per la seva néta Conxita també sabem que alguns dels enregistraments els féu a Barcelona o a Tiana. Dins la col·lecció hi ha quatre cilindres argentins, de la marca Piccardo, Palmada & Cia. Deduïm que es van incorporar a la col·lecció a través de Mariano Regordosa Planas, germà de Ruperto, que havia emigrat al país sudamericà per obrir-hi un negoci de fòsfors.
Xavier Turull davant la seva col•lecció de cilindres. En primer terme, els tres cilindres d’Albéniz.
Fotografia facilitada per Xavier Turull.
El prestigiós violinista i compositor català Xavier Turull i Creixell va adquirir la col·lecció de cilindres a la família Regordosa a finals dels anys seixanta, i els va conservar fins el moment d’ingressar a la nostra biblioteca nacional. Malauradament, Xavier Turull moria el dia 22 de gener del 2000 i aquest fet, a banda de significar una gran pèrdua, ens va impedir ampliar amb ell la informació sobre la col·lecció. Posteriorment, la Biblioteca ingressaria la col·lecció de cilindres del també compositor Manuel Valls, gran amic de Turull, en la qual van aparèixer tres cilindres enregistrats per Joaquim Malats que havien pertangut a la col·lecció Regordosa. Els contactes perquè aquest tresor formés part del patrimoni documental català els havia iniciat a principis dels anys noranta Mercè Rubió, aleshores responsable de la Fonoteca de la Generalitat de Catalunya. Sigui perquè la Fonoteca es trobava en un procés de canvi de dependència organitzativa, o bé perquè el cost de l’operació era significatiu, les converses per tancar l’adquisició per part de la Biblioteca de Catalunya es van allargar uns anys. Conscient de la importància del conjunt, el Dr. Manuel Jorba –en aquell moment director de la institució– va donar el vistiplau per a la compra i en va signar un acord de dipòsit temporal a finals del 1999. Els cilindres de cera d’aquesta col·lecció es van pagar en tres terminis, al final dels quals la Biblioteca en va ser l’únic titular.
Contingut
La importància de la col·lecció de cilindres Regordosa-Turull és múltiple. D’una banda, no en coneixem cap d’aquestes característiques ni en tan bon estat a Catalunya. Els cilindres de cera són documents fràgils fets amb materials orgànics, com la cera d’abella o la parafina, molt sensibles als agents ambientals (pols, humitat o sequedat excessives, mala manipulació, etc.). Tot i que coneixem col·leccions similars tant en mans de particulars com en d’altres institucions, la majoria dels que s’han conservat són de cel·luloide, un material més resistent. D’altra banda, la col·lecció conté peces úniques d’un valor incalculable, com ho són els tres exemplars amb Improvisacions del pianista i compositor Isaac Albéniz, probablement els únics documents que va enregistrar. I, en darrer lloc, perquè la major part dels cilindres sembla que van ser gravats pel mateix creador de la col·lecció, Ruperto Regordosa. Si tenim en compte que un cilindre verge de l’època costava entre 1 i 2 pessetes, que l’aparell per a enregistrar-los en valia 250 i que les plaques, diafragmes, safirs i altres eines podien costar-ne més de 50, podem calcular el cost que suposava crear la col·lecció.
El mateix senyor Regordosa va confeccionar un llistat dels cilindres que va agrupar per gèneres, tal i com es mostra en el Gràfic 1:
Gràfic 1: dades del contingut dels cilindres per gèneres
El Fons Regordosa-Turull ha estat descrit, catalogat i digitalitzat, i es pot consultar a la seu de la Biblioteca de Catalunya, però encara no ha estat prou investigat. En un primer moment, es van descriure els documents i se’n va anotar el seu estat físic. Una de les característiques dels cilindres d’aquesta col·lecció és que no tenen anotacions; són tots iguals, amb lleugeres diferències de to en el color de la superfície. Entre els aspectes per determinar, doncs, hi ha el de saber quins dels cilindres foren enregistrats per Regordosa i quins podien haver estat adquirits en establiments comercials, tot i que alguns sí que fan constar l’obra a la vora de la base més ampla del document. En aquests casos, Regordosa ho anota a la capsa (vegeu el CIL-185, Banda del Real Cuerpo de Alabarderos interpretant el pas-doble “El Veterano”, cilindre Huguens y Acosta ). El mateix catàleg de cilindres de la casa Hércules Hnos. que arribà amb el fons, inclou títols que també apareixen a l’inventari Regordosa (sobretot els d’òpera, sarsuela i flamenc). D’altra banda, en alguns cilindres es pot escoltar la veu de l’intèrpret dedicant l’enregistrament al senyor Regordosa, tal i com consta als CIL-104 o CIL-218, per exemple. Quant als cilindres de marca argentina, Conxita Regordosa ens va dir que podien haver estat adquirits pel germà del seu avi des del país d’origen.
Exemplars excepcionals dins la col·lecció
Una de les característiques que fa que aquesta col·lecció sigui excepcional és el fet que contingui tants cilindres únics d’autors i d’intèrprets catalans. Destaquen, per la seva raresa i per la reconeguda categoria dels intèrprets, els que van enregistrar Isaac Albéniz, Joaquim Malats, Joan Manén i Frank Marshall. Considerem un tresor excepcional els tres d’Isaac Albéniz, que tenen les referències CIL-167, CIL-168 i CIL-169 al nostre catàleg, i –tret del primer, que està esquerdat i es va trencar en la darrera digitalització– el seu nivell de conservació és molt acceptable. D’aquests cilindres en destaquem la seva singularitat per diversos motius.
Cilindre d’Albéniz amb la Improvisación núm. 1, catalogat com a CIL-167.
Fotografia: Ricard Marco. Biblioteca de Catalunya
En primer lloc, ho són perquè és conegut que Albéniz hauria pogut deixar enregistraments comercials, ja que va morir el 1909 i tant la indústria dels anomenats “rotlles de pianola” com dels cilindres i dels discos, tot i que incipient, ja feia anys que s’anava consolidant. Hauria pogut deixar la seva empremta en rotlles de pianola, com el seu amic Granados, però va refusar fer-ho i va demanar al seu amic Frank Marshall que fos ell qui fes les impressions. Tampoc no hi ha constància que l’autor d’Iberia enregistrés mai en disc. Això va comportar perdre per a la posteritat la referència de l’estil interpretatiu d’un dels pianistes més singulars de la seva època. Per sort, Ruperto Regordosa i Albéniz es van poder trobar a Tiana, localitat on els Regordosa tenien una casa que encara conserven, i també on Albéniz va passar breus temporades. En la seva discografia sobre el compositor de Camprodon, Justo Romero (Península, 2001) documenta que el 25 d’agost de 1903 el compositor era en aquesta localitat. Desconeixem les circumstàncies que van afavorir que es poguessin fer els enregistraments, però els cilindres estan datats entre 1903 i 1907 i suposem que Ruperto Regordosa va aprofitar l’estada del compositor a Tiana per demanar-li que toqués alguna cosa al piano. El resultat foren tres Improvisacions. Els altres documents pianístics d’interès el conformen els cilindres interpretats per Joaquim Malats (un cilindre amb la Serenata de les Impressions d’Espanya, dos cilindres amb La mort d’Isolda, de Wagner, i el Vals en do menor de Chopin) i l’obra (o fragment) Ballet Català, de Joan Manén, una obra de joventut que no hem trobat repertoriada. L’existència d’aquesta col·lecció de cilindres, ja adquirida per Xavier Turull, va despertar l’interès de l’International Piano Archives, als Estats Units. El 1976, Gregor Benko i Albert McGrigor (membres de l’esmentada societat i experts en discografia pianística) van proposar divulgar els cilindres dels pianistes catalans amb una edició discogràfica. El resultat fou la producció del disc de vinil The Catalan Piano Tradition el 1976, editada per l’International Piano Archives, que va tenir cert ressò en la premsa americana (Resurrecting the Records of the Catalan Pianists, “New York Times “, Sunday, December 5, 1976) i en la local (1977: El Centenario del invento del fonógrafo: la tradición pianística catalana, “La Vanguardia Española”, domingo, 9 de enero de 1977). En aquesta edició discogràfica es van publicar només les dues Improvisacions d’Albéniz en bon estat. Posteriorment, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el vinil es reedità en CD el 1995, ja incloent-hi el cilindre malmès i restaurat, fet que suposà donar a conèixer a nivell mundial el conjunt complet d’obres enregistrades per Albéniz. A part dels que hem esmentat, en ambdues ocasions també s’editaren els cilindres de Joaquim Malats interpretant obres de Liszt (Rapsodia hongaresa núm. 13), Chopin (Vals op. 64 núm. 2) i Wagner (Mort d’Isolda) i de Frank Marshall (Dansa noruega, op. 35 núm.2, de Grieg). Destaquem en primer lloc, doncs, la singularitat d’aquests enregistraments.
En segon lloc, cal tenir en compte que les improvisacions són el resultat d’un moment efímer d’inspiració i, per tant, no figuren als catàlegs raonats de les obres d’Albéniz. Els diversos intents de transcriure aquestes improvisacions tant al paper pautat com a nous fitxers d’àudio i a la seva interpretació en directe, demostren que aquests documents han obert camps d’investigació en diverses disciplines. Que en tinguem constància, s’han publicat dos estudis musicològics acompanyats de la partitura impresa (vegeu DL 78-4-C 112/2 i 2010-4-C 80/19 al catàleg de la Biblioteca de Catalunya) i també s’ha intentat recuperar el so per tal de reproduir-lo en un piano acústic mitjançant la tecnologia desenvolupada per la casa ZENPH. Comparativament, aquests documents estan al mateix nivell d’excepcionalitat que el controvertit cilindre de Johannes Brahms (1889), els d’Edward Grieg (1903) o els de Carl Nielsen (190?).
L’any 2003, la Biblioteca de Catalunya va facilitar el contingut dels cilindres Albéniz per ser mostrats a la xarxa per primera vegada en versió.mp3 a través de la Biblioteca Digital Miguel de Cervantes. Aquestes són les versions que es poden trobar penjades a Youtube <http://www.youtube.com/watch?v=q6otO85ATRY>.
Consulta dels documents
Els cilindres originals es conserven en capses de preservació dins un magatzem amb condicions ambientals controlades, i no se serveixen a les sales de lectura. Estan identificats i descrits dins el catàleg sota el nom “Fons Regordosa-Turull”, des del qual es pot fer la petició de còpia en format.mp3, en format de preservació o en qualsevol altre format digital. L’armari i les capses originals estan permanentment exposats a la Sala de Reserva de la Biblioteca de Catalunya, on també es pot trobar un fulletó explicatiu de la col·lecció. La digitalització de la col·lecció sencera amb finalitats de preservació es va dur a terme l’any 2007. Els fitxers digitals es conserven dins el repositori de preservació digital de la Biblioteca de Catalunya (COFRE, COnservem per al Futur Recursos Electrònics), i esperem que dins el 2013 es podran escoltar a través d’una interfície preparada per a la consulta.
* * *