El senador romà Corneli Tàcit (~55, d 116), tot i seguir la carrera política, es lliurà a la creació literària. La seva obsessió fou conrear l’exercici de la imparcialitat per narrar la història. Amb una gran lucidesa va saber documentar els possibles mòbils que posen en marxa el teixit social. Discret i silenciós, Tàcit, va descriure amb enorme pessimisme l’escenari de corrupció i tirania en el qual va viure.
De nou, en un escenari semblant, el nonagenari Stéphane Hessel denuncia, en un sorprenent best seller, la tirania dels mercats i la corrupció política com els dos eixos centrals del malestar social. Ara, immersos en una crisi econòmica i de valors, sorgeixen nombroses veus que reclamen solucions urgents.
Quines alternatives tenim?
Per què se segueix pensant en clau econòmica i es menysté la crisi de valors?
Per què no es fomenta la cooperació en comptes d’un individualisme competitiu?
Per què seguim sotmesos a les directrius que marquen aquells que encara conserven els seus monopolis?
Per què consentim que ens diguin que les coses no es poden canviar?
Per què no ens indignem de debò?
* * *