Oral Tradition

La tradició oral és una expressió que fa referència a qualsevol cosa que connecta el passat amb el
present a través de la paraula que s’ha rebut per via auditiva, i reflecteix diversos tipus de versions
orals que influeixen en la configuració d’aquesta tradició. L’antiga crítica formal, si bé estava atenta
al caràcter oral de la tradició, no apreciava la complexa relació entre la forma oral i el Sitz im Leben;
valorava una noció unilateral de l’oralitat folclorística i descuidava el paper de la memòria individual
en contextos socials i la narrativitat inherent de la tradició oral de Jesús. Tanmateix, en lloc de l’abandonament
de l’anàlisi de la crítica formal, proposem la necessitat d’una nova comprensió del Sitz im
Leben, parant atenció a l’existència d’escrits i d’oralitat retòrica en el cristianisme primitiu. Aquest
tipus d’anàlisi crítica empra formes orals i literàries com la chreia, que són inherentment mnemòniques
i narratives, i obre la possibilitat de definir com moure’ns en la bioi escrita sobre Jesús, mitjançant
la tradició oral de Jesús, i remetre’ns de nou a les primeres històries orals sobre el Jesús de la
història i, per tant, al Jesús històric.