Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

"Ecclesia semper reformanda". La recepción del Vaticano II: Balance y perspectivas

Salvador Pié-Ninot

Resum


Es comença pels textos del Vaticà II sobre la reforma de l’Església (LG 8; UR 6) i es tracta del valor
magisterial d’aquest concili com a «doctrina catòlica». Pel que fa a la seva recepció es presenten
distintes respostes: l’escola de Bolonya, la de Tubinga, l’hermenèutica de la reforma de Benet XVI
amb el debat suscitat pels «lefevrebians», els tradicionalistes, els defensors de la «renovació dins de
la Tradició» i la radicalització de la identitat teològica de la extensa obra de C. Théobald. Sorgeix així
l’actual «xoc de relats interpretatius» sobre el Vaticà II entre els partidaris de la «no continuïtat» o els
de la «continuïtat». Les perspectives finals proposen a partir dels criteris del Sínode de 1985: recuperar
el caràcter magisterial del Concili; realitzar una lectura essencial de les seves quatre constitucions;
estudiar la «història dels seus efectes»; subratllar el seu caràcter «pastoral» d’aggiornamento i la seva
decisiva dimensió «renovadora-reformista».

Text complet: PDF