Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Gnosis: Concept, Origin and Context of the "Gnostic movement"

Jens Schröter

Resum


L’article s’inicia amb una discussió sobre la utilitat dels termes “Gnosis” i “Gnosticisme” per explicar
l’origen i el desenvolupament de certes conviccions teològiques dels grups en el cristianisme antic.
S’ha proposat moltes vegades que aquests termes estan impregnats ideològicament, i per tant més
aviat caldria deixar-los de banda entre els estudiosos. Contra això investiguem a fons el significat del
terme “Gnosis” en els escrits cristians i filosòfics del segon i tercer segle. Va ser utilitzat com una
denominació positiva per al “coneixement veritable”, diferent d’una falsa “anomenada Gnosis”, una
expressió esmentada per primera vegada en la primera carta a Timoteu. Des de principis del segle
segon dC en endavant “Gnosis” i “Gnostikoi” van ser també utilitzats —principalment en els textos
cristians— per a identificar certs mestres i els grups que afirmaven tenir coneixements especials del
món transcendent i dels seus misteris. A la tercera part de l’article plantegem l’origen dels ensenyaments
més tard anomenats “gnòstics”. Sembla que al principi hi va haver diversos mestres i sistemes
que explicaven el missatge cristià amb l’ajuda dels motius filosòfics i mitològics. Això ho il·lustra una
mirada més propera en els ensenyaments de Basilides d’Alexandria, Valentí Gnòstic i la seva escola,
així com el anomenats “Sethians” un tipus de gnòstics. El “moviment gnòstic” apareix en el cristianisme
antic com un intent de fer atractiu el missatge cristià als pagans, mitjançant l’ús d’idees filosòfiques
i mitològiques, especialment des del bell mig del Platonisme.

Text complet: PDF