Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Avatars de la protecció social

José Antonio Noguera, José Adelantado Gimeno

Resum


Al llarg d'un segle, des de les dues últimes dècades del segle XIX fins al final
dels anys setanta del segle XX, la protecció social ha desenvolupat un cicle complet d'estatalització-
desestatalització. Ha passat de ser voluntària i plural, a obligatòria i nacional
després de la Segona Guerra Mundial i, d'aquí, novament a ser cada vegada més
privada i desmonopolitzada. Aquesta evolució té un referent central en la mercantilització
de la força de treball, però també varia a redós dels canvis en l'estructura social i la
seva traducció en la distribució del poder polític. La protecció social, més enllà de compensar
les desigualtats socials, les constitueix (les naturalitza) i les modula; i això ja sigui sota l'administració directa de l'Estat o mitjançant el que es denomina el pluralisme
del benestar. En qualsevol cas, el grau d'intervenció de l'Estat sempre obeeix a dinàmiques
socioorganitzatives que regulen la desigualtat. Per tant, no cal analitzar la desresponsabilització
pública de la protecció social tant com una pèrdua, sinó més aviat com
un canvi en les formes de dominació. En aquest article explorem els secrets d'aquest cicle
i presentem una panoràmica del debat sobre la desestatalització del sistema públic
de protecció social a Espanya.

Text complet: PDF