Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Fertilització dels oceans i clima

Antoni Rosell i Melé, Alfredo Martínez García

Resum


La fertilització artificial dels oceans amb ferro ha estat proposada com una opció més per mitigar els efectes de l'escalfament global antropogènic. El que es pretendria és estimular els oceans com a principal embornal de CO2 al planeta en escales
de desenes a centenars d'anys. Estudis paleoclimàtics i de fertilització in situ des de vaixells, de fet, mostren que l'entrada de ferro en zones on la productivitat primària del fitoplàncton està limitada per aquest nutrient pot incrementar, a vegades, l'exportació de carboni i disminuir la pressió parcial de CO2 a les aigües superficials de l'oceà i, alhora, el CO2 atmosfèric. Cal tenir en compte, però, que el procés de fertilització artificial no sempre aconsegueix segrestar carboni a l'oceà profund i pot donar lloc a nombrosos efectes secundaris l'abast dels quals és desconegut. Aquests inclouen l'eutrofització i l'increment
de zones anòxiques, canvis en el pH i en la distribució natural global dels nutrients, canvis en l'estructura i composició dels ecosistemes i la generació de gasos amb influència en el clima. Tot plegat fa que, a la comunitat científica, la fertilització artificial dels oceans amb ferro per treure CO2 de l'atmosfera es vegi com una opció amb poc potencial, ateses les incerteses
científiques i els possibles costos ambientals i econòmics inacceptables.

Text complet: PDF