Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Interacció entre filtres solars

Virginie Lhiaubet-Vallet, Mireia Marín, Òscar Jiménez, Olga Gorchs, Carles Trullas, Miguel Ángel Miranda

Resum


Els protectors solars s'utilitzen per protegir la pell de
la radiació solar ultraviolada (UV), particularment de l'UVA i
UVB. Una característica important que hauria de tenir un filtre
solar és la fotoestabilitat. És a dir, després d'irradiar un filtre
UVA o UVB aquest hauria de romandre invariable. Tanmateix,
molts filtres presenten certa reactivitat. Un conegut exemple és
el del tert-butilmetoxidibenzoilmetà (BM-DBM, també conegut
com avobenzona) que, malgrat la seua fotolabilitat, és un filtre
UVA utilitzat habitualment. En la formulació de molts protectors
solars s'utilitzen almenys dos filtres per tal de cobrir tot
l'espectre UV. Això pot donar lloc bé a un efecte sinergètic que
afavoreix la fotoestabilització dels filtres, o bé a una acceleració
de la descomposició d'aquestos. La millora de l'estabilitat dels
filtres solars UV rau en el fet d'entendre les propietats
fotoquímiques i fotofísiques d'aquestes combinacions de filtres.
Tot i això, fins ara no existia una metodologia generalment
acceptada per tal d'estudiar de manera sistemàtica els efectes
d'aquestes combinacions.

En aquest treball s'ha centrat l'atenció en l'estudi de les
interaccions de l'avobenzona combinada amb sis filtres UV
comercials. A partir d'aquests compostos s'ha dissenyat una
estratègia per tal d'investigar la fotoestabilitat dels protectors
solars d'una manera més sistemàtica, tenint en compte els
diferents processos que poden donar-se considerant aquestes
combinacions.

Text complet: PDF