Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Les Al·legories musicals en l'edició impresa de la Màscara reial: nous models iconogràfics en els gravats catalans de la segona meitat del segle XVIII

Vanessa Esteve Marull

Resum


L'any 1764 es va publicar a Barcelona la que seria considerada una de les fites més importants de la història del gravat català: l'edició prínceps de la Màscara reial. Obsequi dirigit al rei Borbó Carles III amb motiu de la seva arribada a Barcelona l'any 1759, provinent de Nàpols, l'àlbum està format per 26 fulls i inclou gravats i textos. Els dibuixos preparatoris són del gravador català Francesc Tramulles (1722-1773), les estampes van ser gravades per A. J. Defehrt (1723-1774) i els culdellànties i les caplletres són obra del gravador valencià Pere Pasqual Moles (1741-1797).
Però un dels aspectes més interessants d'aquest àlbum són els seus programes iconogràfics, representacions idealitzades on la música i la mitologia clàssica tenen una presència destacada. Per primera vegada, la festa efímera és representada com una festa al·legòrica. Es tracta d'un nou model iconogràfic que servirà de font en obres posteriors, segueix els models francesos de l'època i pretén descriure determinats fets històrics amb l'objectiu de commemorar-los i mitificar-los.
En aquest article ens endinsarem en aquests programes iconogràfics on la música s'utilitza per a acompanyar el seguici integrat per divinitats mitològiques i comparses carnavalesques, i els explicarem. Així podrem veure, per exemple, la figura d'Apol·lo, acompanyat amb la seva lira, i la representació de les nou muses, al·legories musicals utilitzades per a destacar determinats aspectes d'exaltació de la monarquia i que van esdevenir models iconogràfics d'obres posteriors.

Text complet: PDF