Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Oceanografia sísmica. Una nova eina per entendre els oceans

Grant George Buffett, Ramon Carbonell Bertran

Resum


L'oceanografia sísmica s'està convertint en una eina pràctica per estudiar la circulació oceànica a gran escala, els processos de mescla a mesoescala i la seva dinàmica. A més, s'ha demostrat la seva utilitat per quantificar paràmetres
com ara la temperatura i la salinitat. Des de 2003, s'ha emprès la recerca en la millora i l'adaptació de la sísmica de reflexió, una eina robusta ben acceptada en el món acadèmic i la indústria dels hidrocarburs per visualitzar l'escorça profunda i els marges de les plaques tectòniques, i per localitzar possibles reservoris de petroli, respectivament. La
necessitat urgent d'identificar amb precisió els mecanismes responsables del canvi climàtic fa que l'oceanografia sísmica sigui encara de més interès per als oceanògrafs físics. Atesa la gran contribució dels oceans al transport de calor (més
o menys equivalent a l'atmosfera encara que amb molt menys gruix), és necessari entendre els processos oceànics i les imatges detallades de les estructures oceàniques, com ara els remolins, fronts i escales termohalines. L'oceanografia
sísmica proporciona aquesta imatge detallada, així com la quantificació de les propietats intrínseques oceàniques. La sobreabundància d'arxius amb dades sísmiques marines, molts d'ells amb registres de reflexions relativament febles de
l'oceà, ofereix un conjunt de dades a escala mundial pràcticament il·limitat amb el qual es pot estudiar la circulació oceànica. L'oceanografia sísmica no només ofereix l'oportunitat de representar espacialment l'estructura termohalina,
sinó que l'accés a bases de dades històriques pot donar informació sobre el comportament temporal de la circulació, i això és especialment important de cara a la comprensió del canvi climàtic global.

Text complet: PDF