Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)
Presentació
| Presentació | |
| Lluís Puig Gordi | 3 |
| De l’ahir, de l’avui i del demà d’un projecte antropològic i cultural : la Revista d’Etnologia de Catalunya | |
| Lluís Calvo | 8-11 |
| El Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional | |
| Manel Català, Verònica Guarch | 12-17 |
Dossier
| Etnografia i innovació cultural : dissenyar i emprendre | |
| M. Jesús Buxó | 20-23 |
| Els nous actors de la revolució digital : desenvolupament del concepte d’envelliment productiu: projecte SeniorLab | |
| Carlos Bezos Daleske | 24-33 |
| Comunitats de coneixement i informació : tasques de la tecnoantropologia com a nova ciència del disseny | |
| Artur Serra Hurtado | 34-43 |
| La Internet de les persones! Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, al servei dels ciutadans | |
| Ricard Faura Homedes | 44-49 |
| Els nous laboratoris : la tecnocultura i la seva democratització : soroll, límits i oportunitats dels labs | |
| Ramon Sangüesa | 50-65 |
| Cocreació : La mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi | |
| Joan Vinyets Rejón | 66-75 |
| Viatge a la societat de la innovació : coneixement i participació dels ciutadans en els processos d’implantació de les noves tecnologies | |
| Jordi Colobrans | 76-87 |
| Scrum : metodologies àgils de desenvolupament i organitzacions intel·ligents: la creació d’espais de col·laboració basats en la motivació intrínseca i el flux | |
| Pau Contreras | 88-98 |
Miscel·lània
| Barcelona 1700: una ciutat de festes. La societat barcelonina de principis del segle XVIII | |
| Albert Garcia Espuche | 102-109 |
| La festa glocal : modernitat extrema i experiència festiva : una aproximació a la Catalunya actual | |
| Joaquim Capdevila | 110-124 |
Recerques etnològiques a Catalunya
| De cara al mar : estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana | |
| Enric García | 126-131 |
| L’estany d’Ivars i Vila-sana : els antics usos socials i econòmics abans de la seva dessecació | |
| Roser Miarnau Pomés, Maribel Pedrol Esteve | 140-143 |
| Cants tradicionals a l’Alt Pirineu : construcció social dels pobles pirinencs | |
| Jaume Ayats | 143-148 |
| Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera : el cas del Sénia | |
| Raimon Collet | 149-153 |
| Pescadors i mariners als Alfacs : inventari de fons etnològics per al Museu de la Mar de l’Ebre | |
| Elena Juncosa Vecchierini, Antoni Cartes Reverté | 154-157 |
| Catalogació de les falles al Pirineu : descripció dels processos i elements fallaires | |
| Oriol Riart Arnalot, Sebastià Jordà Ruiz | 162-173 |
| Arqueologia visual de l’exili català : arribada i establiment d’exiliats catalans a l’Argentina (1939-1945) | |
| Diana Arias, Jorgelina Barrera | 174-178 |
| Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà : un estudi de l’ús social i econòmic del patrimoni etnològic | |
| Antoni Rojas, Eliseu Carbonell, Gabriel Alcalde | 179-183 |
| El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau : una mirada etnològica | |
| Montse Graells Vilardosa | 184-189 |
| «Abans era diferent...» Un recorregut pels passadissos de la Casa de Beneficència de Tarragona | |
| Mercedes González | 190-204 |
| El ciclisme a la tardor : mites i fetitxes de l’esport de la bicicleta | |
| Emilio Suárez Ortega | 205-207 |
| Espais de socialització : moments i llocs per trobar-se en un poble sense carrers: estratègies per socialitzar-se en pobles d’hàbitat dispers de la muntanya | |
| Esther Miralles | 207- |
| La Pasquala i el seu llibre de música : el paper de la guitarra a la Barcelona del segle xix | |
| Martí Beltrán | 211-214 |
| Què s’hi pot fer : documentació històrica de la vida quotidiana al Voltreganès | |
| Aitor Antolín Peña | 215-217 |
| La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d’Andorra : les falles pirinenques que són diferents de totes les altres | |
| Xavi Farré Sahún | 218-220 |
| El Maig : la festa i el ritual de la plantada a Òrrius | |
| Eva Cerveto Vidal, Mireia Roca Escoda | 221-225 |
| Filant prim : memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu (1940-1970) | |
| Maribel Tovar, Mercè Falguera | 225-227 |
| «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer» Pesca, coneixement ecològic tradicional i patrimonialització de la natura a les Illes Medes | |
| Begoña Vendrell Simón | 228-231 |
| Abans tot això eren camps : procés de transformació urbana i social de Barcelona | |
| Adriana Salvat | 232-236 |
| La mort genealògica : ritualitzar la mort en context migratori | |
| Jordi Moreras, Ariadna Solé | 237-239 |
| La vida en un museu : l’arxiu d’August Panyella Gómez i Zeferina Amil Mengual | |
| Jordi Panyella Carbonell | 240-242 |
| Els luthiers : orígens de l’ofici de la guitarreria a Barcelona | |
| Jordi Pizarro Valero | 243-245 |
| «Volem un barri digne» Estudi i Documentació del procés de reivindicació veïnal al barri del Fort Pienc. Usos i convivència en l’espai públic | |
| Nilde Muraro Giraud, Bernat Fàbregas Oliveras | 246-248 |
| La festa dels Tonis de Manlleu : entre la devoció i la gresca | |
| Joan Arimany i Juventeny | 249-252 |
Etnomón
| Una nova etapa : el making off de l’àrea d’Amèrica del Museu Etnològic de Barcelona | |
| Isabel Bargalló, Montserrat Bargalló, Victòria Solanilla | 254-257 |
| L'estudi de la masia catalana | |
| Josep Font Senties | 258-261 |
| Visita de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a centres patrimonials de caràcter etnològic d’Andalusia oriental | |
| Roger Costa Solé | 262-264 |
| In memoriam : Manel Català Viúdez | |
| 265 |
| In memoriam : Josep Crivillé i Bargalló | |
| 266 |
Bibliografia
| Una bibliografia introductòria sobre etnografia, innovació i empresa | |
| Jordi Vinyets Rejón | 99-100 |