L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials: les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article presenta el primer estudi de detall d’una zona de l’horta de València mitjançant l’aplicació de mètode de l’arqueologia hidràulica. Així, després d’una breu contextualització històrica i geogràfica del senyoriu de Quart i Aldaia i del sistema hidràulic que l’irriga, s’estudia el paisatge agrari de l’horta des de la situació actual fins als orígens del sistema, per acabar amb una explicació diacrònica del paisatge que en contextualitza socialment l’evolució. L’origen islàmic del sistema hidràulic va suposar una completa transformació de l’anterior paisatge d’època romana en el moment de la colonització araboberber iniciada al segle VIII, amb la construcció de petits espais hidràulics clànics, que es van mantenir estables fins a la colonització feudal dels segles XIII i XIV, moment en el qual es va produir una gran expansió de la superfície irrigada.
Article Details
(c) Recerques: història, economia, cultura, 2025
Ferran Esquilache Martí
Ferran Esquilache Martí és membre del Grup Harca i doctorand al Departament d’Història Moderna de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en l’aplicació de la metodologia de l’arqueologia hidràulica a les grans hortes fluvials, el paisatge andalusí i la colonització feudal. És autor d’Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social (2007), i, junt a Enric Guinot, de Moncada i l’Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l’Horta de València en temps de Jaume I (2010).