Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Els 30 articles més consultats al 2017

Consultes
Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900
Mutsumi Fukushima
1.143
Intuition and formal structure in Schoenberg's George-Lieder
Katherine M. Cyran
902
El compositor Juan Durán a través de su obra
Rosa M. Fernández
478
La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya
Gabriel Ferré i Puig
471
El influjo de Felip Pedrell en la obra y el pensamiento de Manuel de Falla
Yvan Nommick
399
Paisaje musical de Madrid en el primer tercio del siglo XX : las instituciones orquestales y la Banda Municipal de Madrid
Ramón Sobrino
371
Le relazioni tra A. Luchesi, "J. Haydn" e la Spagna
Giorgio Taboga
345
Felip Pedrell y la canción culta con acompañamiento en la España decimonónica: la difícil convivencia de lo popular y lo culto
Celsa Alonso
252
Felip Pedrell i la música religiosa. La seva relació amb el monestir de Montserrat
Daniel Codina i Giol
220
Los ejes de la música francesa de la primera mitad del siglo XVII
Louis Jambou
193
Il dissoluto punito ossia Don Giovanni Tenorio de Ramón Carnicer
María Encina Cortizo, Ramón Sobrino
186
Datos sobre la música del Renacimiento en la Catedral de Sigüenza: Mateo Flecha "El Viejo" y Hernando de Cabezón
Ana Ávila Padrón, J. Rogelio Buendía
186
Espacio y símbolo en la obra de Wagner
Josep Soler
177
El nacionalisme musical de Felip Pedrell. Reflexions a l'entorn de Por nuestra música...
Francesc Bonastre
171
Felip Pedrell y la reforma de la música religiosa
José López Calo
170
El pensament harmònic de Julián Bautista en teoria i pràctica: de l'Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía (1934-1935) a Suite all'antica i Barrio de Córdoba
Christiane Heine
162
La Música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau
Francesc Cortés i Mir
158
Técnicas de composición basadas en la utilización de materiales históricos en la trilogía Los Pirineos de F. Pedrell
José Mª García Laborda
154
Les obligacions del mestre de capella: notes per a l'estudi dels mestres de capella de la Seu d'Urgell a la primeria del segle XVIII
Jordi Rifé i Santaló
150
La utilización de la figura y la obra de Felip Pedrell en el marco de la exaltación nacionalista de posguerra (1939-1945)
Gemma Pérez Zalduondo
145
Baldomero Cateura, biografía y aportaciones musicales : la mandolina española y el pedalier sistema Cateura
Miriam Perandones
136
Felip Pedrell y el descubrimiento del teatro barroco español
Antonio Martín Moreno
132
La nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle XVI
Josep M. Gregori
124
Teatro e musica a Barcellona alla corte di Carlo III d'Asburgo
Laura Bernardini
118
El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert: La boyra (1900), Cansó d'amor (1902) i Elegia eterna (1912)
Miriam Perandones
116
Barcelona, 1938 : una ciutat ocupada musicalment. Ponència llegida al Congrés Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura, organitzat per la Fundació Pi i Sunyer
Cèsar Calmell i Piguillem
114
La recepción del primer barroco en la Real Capilla
Begoña Lolo
112
Anselmo González del Valle, músico asturiano
Fidela Uría
112
Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII
Jaume Ayats
110
El dia d'avui del fons musical de l'Arxiu de la Catedral de Lleida
Ester G. Llop
109
01-01-2018

«Consultes a la revista per paisEls 30 articles més consultats al 2016 »