Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912)

Miriam Perandones

Resum


L’objectiu d’aquest treball és oferir una visió d’Enric Granados allunyada de la perspectiva simple que proposa la seva etiqueta de compositor nacionalista espanyol, mitjançant la contextualització i l’anàlisi musical de tres cançons catalanes elegides per la seva singularitat i interès estilístic: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912), escrites durant l’època modernista. Per a Enric Granados, la composició d’obres en llengua catalana era un tret habitual des dels seus inicis com a músic, i aquesta pràctica es fongué en el context sociocultural barcelonès del canvi de segle. L’estructura i l’estilística de les tres cançons es relacionen amb la resta de l’obra per a veu i piano (en castellà i català) d’aquest compositor amb l’objectiu de descriure la varietat i la unitat d’estil del repertori cançonístic de Granados.

Text complet: PDF (Castellano)