Estabilidad presupuestaria y deuda pública: su aplicación a las comunidades autónomas

Aquest treball té la finalitat d’analitzar els límits constitucionals i legals establerts en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i la seva possible aplicació a les comunitats autònomes. Per això es parteix de l’atribució d’autonomia financera, reconeguda en l’article 156 CE, però també del contingut d’altres preceptes que poden suposar algun tipus de la seva delimitació. En particular l’article 135 CE la modificació de la qual ha suposat un sever límit respecte de la despesa pública que s’articula a través del concepte de dèficit públic permès, disposant també els mecanismes per a aconseguir-ho. Es tracta de la denominada regla de despesa, sostre de despesa, i de la limitació de l’ús del deute públic com a font de finançament de la despesa de les administracions públiques. Així, mitjançant el control quantitatiu de la despesa, s’incideix directament en un dels recursos públics previstos en l’article 157 CE sobre el qual només existia un precepte constitucional que hi incidís directament: l’article 157.3. S’estudia la LO 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera l’objecte de la qual està implícit en el títol i que constitueix, a l’empara de l’article 135 CE, la norma aplicable en aquesta matèria sobre el deute de les comunitats autònomes, en particular.