Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L’antropòloga està de dol: la mort dels participants de la nostra recerca

Lina Massana Bofarull

Resum


Fer recerca amb persones amb malalties cròniques pot comportar certes conseqüències emocionals pels investigadors en el camp d’antropologia mèdica: els nostres participants poden morir i això, invariablement, ens afectarà. Els nostres participants formen part d’un grup de població més vulnerable, especialment aquells que pateixen malalties degeneratives o fatals. Sabem que alguns moriran “abans d’hora”, tot i així, i paradoxalment, la seva mort ens agafa per sorpresa com quelcom “inesperat”. Com ens preparem per aquest moment? Com se suposa que hem de reaccionar? Podem estar de dol pels nostres participants? Aquest article,basat en material etnogràfic de la meva recerca doctoral sobre l’experiència i la gestió de la cronicitat, sorgeix arrel de la mort de l’Antonio, el meu primer participant en morir.

L’objectiu d’aquest article és el d’exposar i debatre assumptes epistemològics, ètics i emocionals del nostre treball i en relació als nostres participants. El meu homenatge particular a l’Antonio també pretén expresar un agraïment extensiu a tots els altres participants que moren mentre ajuden als investigadors a millorar el seu coneixement científic.

Paraules clau: malalties cròniques, mort, dol, emocions, resposta, homenatge.

Abstract

Doing research among the chronically ill entails emotional risks for medical anthropology researchers: Our subjects may die, and their deaths invariably affect us. Our participants are part of a vulnerable population, especially those who suffer from degenerative or fatal diseases. We know that some of them will die “before their time,” yet paradoxically, their deaths take us by surprise as an “unexpected” outcome. How do we prepare for these moments? How should we react? Can we grieve for our informants? This paper, based on ethnographic material from my dissertation research on the experience and management of chronic illness in Catalonia (Spain), reports my fieldwork experience following the death of Antonio, the first of my informants to die. I use this case to identify and discuss the epistemological, ethical and emotional issues of our work, as related to our participants. My individual homage to Antonio is also intended to express a broader gratitude to all other informants who die while helping researchers expand their scientific knowledge.

Keywords: chronic illnesses, death, grief, emotions, response, homage.


Text complet: PDF