Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Pròleg. L’antropologia com a miscel·lània

Roger Canals

Resum


El volum 21(1) de la revista electrònica Quaderns-E de l’Institut Català d’Antropologia es presenta sota el títol genèric de Miscel·lània. Inclou vuit articles inèdits sobre temàtiques diverses, escrits per antropòlegs i antropòlogues d’àmbit nacional i internacional, així com sis ressenyes de llibre.

La varietat de temes que s’aborden en aquest número posa en evidència la heterogeneitat intrínseca de l’antropologia contemporània. De fet, avui dia l’antropologia mateixa ha esdevingut una “miscel·lània”, és a dir, un agregat de múltiples perspectives, mètodes i objectes d’estudi que, en alguns casos, poc tenen a veure entre si més enllà del fet d’abordar l’estudi de les relacions socials i de ferho, habitualment, a través de tècniques d’investigació de caràcter qualitatiu.

Caldria una anàlisi més aprofundida per esbrinar les causes històriques d’aquesta implosió a l’interior de la disciplina antropològica. El que sí sembla evident és que, en un determinat moment, l’antropologia va deixar de definir-se essencialment pel seu objecte d’estudi (els “pobles primitius”, les “societats no industrials” o les “minories ètniques o socials”, entre d’altres) per a fer-ho a partir dels seus mètodes o tècniques d’investigació. Això va provocar que, almenys potencialment, tot fet humà esdevingués susceptible de ser considerat des de l’òptica de l’antropologia.

Aquesta força centrífuga de l’antropologia, de la qual el present volum és un bon reflex, és tanmateix contrarestada per una tendència centrípeta que li permet mantenir una certa unitat interna. Un dels factors que actua com a cohesionador de l’antropologia és el corpus teòric de la disciplina. En efecte, malgrat la disparitat de temàtiques, els antropòlegs i antropòlogues comparteixen en gran mesura un mateix lèxic, històricament constituït, que els possibilita entendre’s malgrat la seva disparitat d’interessos. L’exemple més clar d’aquest fet és el concepte de “do”, emprat des de l’antropologia econòmica fins a l’antropologia del parentiu, passant per l’antropologia urbana, l’antropologia de l’art o l’antropologia religiosa. Un altre element comú en la disciplina és l’interès en l’articulació entre allò concret i allò general –o dit en altres paraules, entre el cas i la norma. L’antropologia es fixa en els detalls, en allò aparentment ínfim i secundari, i és extramadament cautelosa abans de reduir l’especificitat d’allò real sota uns principis genèrics i pretesament omniexplicatius. Un altre característica que retrobem en les diferents branques de l’antropologia és un impuls, a voltes excessiu, per repensar contínuament els límits i les potencialitats de la disciplina mateixa. L’antropologia és crítica per naturalesa, i crítica sobretot amb si mateixa.

Tots aquests elements es troben en els articles que aquí presentem. La seva lectura constitueix doncs una magnífica oportunitat per a endinsar-se en les preocupacions i els debats de l’antropologia contemporània.


Text complet: PDF