Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Les primeres normes generals de traducció de la Fundació Bernat Metge

Montserrat Franquesa Gòdia

Resum


L’any 1923 la col·lecció de la Fundació Bernat Metge publicava el primer volum dels clàssics grecs i llatins en versió bilingüe. Acabava de néixer un dels projectes editorials catalans de més abast de tots els temps perquè preveia la traducció i publicació de tota la literatura clàssica en tres-cents volums i en deu anys. Francesc Cambó endegà l’empresa i Joan Estelrich li presentà un projecte, perfectament elaborat i estudiat, i que responia a una bona part de l’ideal de cultura noucentista. S’aspirava a produir allò que altres cultures europees ja tenien assimilat i que Catalunya encara havia de tenir. El projecte d’edició dels clàssics grecs i llatins en català d’Estelrich quedà enllestit a finals de 1921. Inspirat en el model francès de l’associació Guillaume Budé, comportà també l’elaboració d’unes primeres Normes generals d’edició i traducció, un document que detallava el pla general de la col·lecció, els criteris per a l’edició del text antic, els criteris ortogràfics, les normes de traducció i les tipogràfiques. En aquest article fem una primera anàlisi de les Normes generals que havien de regir la col·lecció, tot resseguint-ne atentament el contingut. Queda clar que Joan Estelrich es basà en el document normatiu de la Budé, però també hi afegí alguns aspectes per iniciativa pròpia i n’incorporà d’altres, suggerits per Lluís Segalà.

Text complet: PDF