Les primeres normes generals de traducció de la Fundació Bernat Metge

Resum

L’any 1923 la col·lecció de la Fundació Bernat Metge publicava el primer volum dels clàssics grecs i llatins en versió bilingüe. Acabava de néixer un dels projectes editorials catalans de més abast de tots els temps perquè preveia la traducció i publicació de tota la literatura clàssica en tres-cents volums i en deu anys. Francesc Cambó endegà l’empresa i Joan Estelrich li presentà un projecte, perfectament elaborat i estudiat, i que responia a una bona part de l’ideal de cultura noucentista. S’aspirava a produir allò que altres cultures europees ja tenien assimilat i que Catalunya encara havia de tenir. El projecte d’edició dels clàssics grecs i llatins en català d’Estelrich quedà enllestit a finals de 1921. Inspirat en el model francès de l’associació Guillaume Budé, comportà també l’elaboració d’unes primeres Normes generals d’edició i traducció, un document que detallava el pla general de la col·lecció, els criteris per a l’edició del text antic, els criteris ortogràfics, les normes de traducció i les tipogràfiques. En aquest article fem una primera anàlisi de les Normes generals que havien de regir la col·lecció, tot resseguint-ne atentament el contingut. Queda clar que Joan Estelrich es basà en el document normatiu de la Budé, però també hi afegí alguns aspectes per iniciativa pròpia i n’incorporà d’altres, suggerits per Lluís Segalà.