Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Dickens segons Carner i Sellent. La traducció de l’emotivitat en dos models de llengua

Victòria Alsina i Keith

Resum


Aquest treball té per objectiu descriure el tractament que dues traduccions catalanes, la de Josep Carner i la de Joan Sellent, han donat al discurs del narrador de David Copperfield de Charles Dickens, i concretament a l’emotivitat que caracteritza aquest discurs, que l’autor assoleix mitjançant l’ús recurrent d’un seguit de recursos lingüístics: adjectius valoratius, adverbis i locucions adverbials intensificadors, superlatius i comparacions. Les dues versions pertanyen a dos moments ben diferents de la història de la prosa catalana, el 1930 i el 2003, respectivament, i el treball es proposa de relacionar les tries dels dos traductors amb el model de llengua de cadascun. La conclusió a què s’arriba és que, en el fragment analitzat, tots dos traductors han resolt d’una manera molt semblant la tensió que hi ha entre la sensibilitat de l’autor i la del traductor (adequació i acceptabilitat), situant-se en un punt equidistant entre els dos extrems, en un afany per reflectir tant com poden de l’original sense renunciar al seu model de llengua, el qual, això sí, és gairebé oposat.

Text complet: PDF